Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Hume: L'Empirisme Radical

Hume: culmina el moviment empirista. Per a ell, les representacions que se'ns apareixen a la consciència són impressions i idees. Segons el principi de correspondència, tota idea deriva d'impressions. Hi ha idees que no produeixen impressions, però això és perquè també hi ha idees complexes que deriven de les simples.

Tipus de Coneixement segons Hume

Segons Hume hi ha dos tipus de coneixement:

• Les relacions d’idees: Són les proposicions matemàtiques lligades a un caràcter necessari.
• Les qüestions de fet: Són contingents, és a dir, són així, però podien ser d’una altra manera.

Conceptes del Coneixement i Crítica a la Substància

Dóna tres conceptes del coneixement. La definició general és que la ment...

Definir conceptes clau

• Etologia: Ciència que estudia el comportament dels animals en estat natural.
• Substància: Descartes la va definir com una cosa que existeix de tal manera que no necessita cap altra cosa (existeix independentment).
• Gregarisme: Tendència a ajuntar-se en grup, identificant-s'hi i actuant conforme a la majoria.
• Monisme: L'ésser humà està compost per una sola substància, un únic element, un únic principi. N'hi ha dues: materialisme i espiritualisme.
• Dualisme: Teoria antropològica que sosté que l'ésser humà està compost per dues substàncies independents (una material i l'altra espiritual).
• Materialisme: L'ésser humà està compost d'una sola substància material; més concretament, l'home és una màquina.
• Espiritualisme:

Teoria del coneixement de Plató i Aristòtil

Plató és un autor racionalista: la raó és l’única font de coneixement. Amb ella accedim a la verdadera realitat. Els sentits no són una font fiable de coneixement, ja que ens mostren una realitat canviant, falsa i aparent.

Els graus de coneixement en Plató

Segons Plató, hi ha dos tipus de coneixement: la Doxa (opinió) i l'Episteme (el coneixement vertader). Dins d’aquests trobem els graus de coneixement, que Plató explica mitjançant el símil de la línia. El grau suprem de coneixement és la noesi, la intuïció racional de les idees.

Plató també es refereix al grau suprem de coneixement com a dialèctica, i defineix el mètode dialèctic com el mètode que ens permet passar de les...

Epicur era empirista, ja que per a ell l'única cosa existent era la sensació; en canvi, Plató defensava que l'única cosa existent i dominant era la raó. Pel que fa a la concepció de la naturalesa, Epicur creia en un monisme materialista, és a dir, que tot eren àtoms i buit, defensant així el món sensible. Plató, per contra, creia en un dualisme, postulant l'existència de dos móns: el món de les idees i el món de les coses.

D'altra banda, per a Epicur l'ésser humà estava compost d'àtoms (defensava un monisme antropològic); per contra, Plató defensava un dualisme antropològic, segons el qual l'humà està compost d'ànima i cos.

Teoria del coneixement i la virtut

Epicur creia en l'empirisme, on el seu criteri de la veritat era...

Branques de la filosofia

• Metafísica: Qüestions sobre la naturalesa i l'existència en general.
• Epistemologia: Estudia els problemes relacionats amb el coneixement, la creença i la veritat.
• Antropologia: Estudia l'ésser humà en general.
• Lògica: Estudia la correcció del raonament.
• Filosofia de l'acció: Reflexiona sobre l'acció humana i els seus diversos tipus, incloent-hi l'acció moral.
• Ètica: Estudia el fonament de la moral, és a dir, les raons del bé i el mal, del deure, del correcte i del que és just.
• Filosofia política: S'ocupa de les qüestions relatives al govern, el ciutadà i l'organització de l'Estat.

Utilitat de la filosofia

Utilitat teòrica

• Mostra com enfocar les activitats del coneixement.
• Dona respostes raonables a les preguntes

Escola Jònica: Physis i Arkhé

A mesura que la narració ambigua del mite es va substituint per la creença que les coses tenen un origen i una conducta determinades per lleis físiques, es pot considerar que està naixent una nova forma de comprensió del món, que ha estat anomenada filosofia. Les primeres preguntes que es fa la filosofia a Jònia (Grècia, Àsia Menor) són: Per què són les coses? (a partir de la seva reformulació: a partir de què són?).

Els primers filòsofs grecs del segle VI a.C. intentaran contestar aquesta pregunta a partir d’un concepte fonamental: La Physis (món en sentit físic).

Physis (en llatí: Natura) ve del verb phio, que significa acció de produir, néixer, sorgir, etc. En aquest sentit, la Physis fa...

Filosofia Presocràtica i Sofistes: Conceptes Fonamentals

Els Primers Filòsofs i l'Arkhé

Tales de Milet

• Considerat el primer filòsof.
• La seva *arkhé* (principi fonamental) és l'aigua.
• Va predir un eclipsi i va fer observacions sobre les olives.

Anaximandre

• Proposa l'Apeiron (allò il·limitat, indeterminat) com a principi de tot allò determinat.
• L'Apeiron és un caos infinit, sense límit, tant intern com extern.

Anaxímenes

• Estableix l'aire com a *arkhé*.

Pitagòrics: El Nombre com a Principi

La Natura i els Nombres

• Van deixar de buscar una *arkhé* material i es van centrar en la forma de la natura.
• Van escollir els nombres com a principi fonamental de les coses.

L'Ànima i l'Harmonia

• L'ànima és vista com una harmonia del cos, tancada en ell com

L'origen del llenguatge i l'experiència vital

L'origen del llenguatge té el seu origen en l’impuls pel qual els individus volen expressar la seva experiència vital. Els estímuls del medi generen una experiència, però aquesta experiència canviant ens condueix a la incertesa. D’aquesta manera, el llenguatge inicialment pretén reproduir una forma d’«art», de creació. El llenguatge neix per la necessitat d’expressar una experiència vital. L’home deixa aquell estat d’experiències originàries i, a poc a poc, va creant una nova realitat mitjançant el llenguatge que li és més útil.

Inicialment, el llenguatge s’utilitza i es va constituint al marge dels processos lògics, amb independència de l’interès per conèixer

El liberalisme consagra la idea que la llibertat d'empresa i de comerç és necessària per obtenir una major felicitat de la societat. El liberalisme és el marc general.

El liberalisme polític parteix del Renaixement. Fonamenta el dret en la pròpia naturalesa de l'ésser humà i proclama una igualtat originària i de tracte entre els individus. A aquest plantejament s'hi afegeix el desenvolupament econòmic i l'aparició d'una burgesia mercantil al llarg del segle XVII. També cal afegir-hi les idees de Locke sobre els drets individuals i la divisió de poders, que constitueixen els fonaments del liberalisme polític que es desenvoluparà al llarg dels segles XVIII i XIX. Aquestes idees, al seu torn, obren les portes a les teories econòmiques...

Tothom no és igual

Desiguals per naturalesa:

Plató afirma que, un cop han entrat en un cos, no totes les ànimes tenen la mateixa qualitat. L’estructura de l’ànima es presenta tripartida. En la major part dels individus, la puresa originària de l’ànima es veu dominada per la concupiscència, per l’arrelament a la terra. Alguns destacaran pel seu coratge. El grup menys nombrós i més excel·lent gaudirà d’un predomini de la racionalitat; tan sols aquestes naturaleses tindran la possibilitat d’emergir de les profunditats i assolir el coneixement necessari per governar. Segons Plató, hi ha una desigualtat originària que s’ha de traduir en una organització de la societat desigual i jerarquitzada.

El govern dels filòsofs

Les