Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Certesa: Parlem de certesa quan la veritat d’un judici ens sembla que no té cap possibilitat d’equivocació. La certesa és un estat que parteix d’una clara seguretat, de manera que no hi ha vacil·lació. Les persones volem tenir la seguretat personal que el que pensem conèixer és veritat. La certesa pot coexistir amb l’error. La certesa és alguna cosa que sentim nosaltres respecte de l’objecte. És un sentiment de confiança que tenim, però que no depèn de la nostra voluntat.

L’opinió és un estat cognoscitiu segons el qual una persona considera vertader un coneixement, tot i que no n’està del tot segura. És un coneixement probable i fonamentat. El fet de posseir una opinió comporta tenir gairebé la plena seguretat...

Materialisme Cartesià i Ciència

Descartes simpatitzà amb la concepció de Francis Bacon sobre la ciència, encara que considerés que Bacon s’havia equivocat en establir el punt de partida de la tasca científica. Per a Descartes, calia començar pels principis generals, que establien la base de la investigació deductiva.

Considerava possible explicar tots els aspectes prominents del món natural si s’argumentava de manera quasi matemàtica a partir de principis indubtables i certs. Descartes defensava l'existència d'idees innates que són superiors a l'experiència.

Descartes era un gran defensor de la ciència moderna i va plantejar, en “El Discurs del Mètode”, un mètode per transformar la filosofia en una ciència. Aquest mètode...

-Els mites no s’imposaven de forma dogmàtica, és a dir, no estaven Registrats en cap llibre sagrat i inqüestionable. En la mitologia grega la religió no té res a veure amb la religió que coneixem avui. La religió es podia Desenvolupar més ja que hi havia una llibertat de qüestionar-se les coses.

-La publicitat dels assumptes públics es discutien a l’Àgora i tot i que les Polis no eren democràtiques, existia una assemblea popular i es comentaven Qüestions polítiques. Les polis eren aristocràtiques (una minoria governava).

-L’escriptura. Els grecs redescobreixen l’escriptura adaptant un nou Alfabet, i com a conseqüència es produí una transmissió de pensaments a més Persones.

El principal objecte de reflexió dels Primers...

Comparació entre Nietzsche i Mill

Concepcions morals del segle XIX

La concepció de la moral de Nietzsche, pensador del segle XIX, difereix molt de la de l'anglès Stuart Mill del segle XVIII. Cal remarcar que tant Mill com Nietzsche eren grans defensors de l'art per crear quelcom nou i tots dos coincideixen en què era necessària la igualtat per generar diferència, però el que no s'havia de fer era tallar les ales a aquells que eren bons. Nietzsche es pregunta l'origen de la idea de bé, que és la idea més important en la moral, i també la de dolent, i arriba a la conclusió que aquestes dues idees han anat evolucionant al llarg del temps i no sempre han volgut dir el mateix. Així, construeix una genealogia de la moral. Mill, en canvi,...

El Principi d'Utilitat: Plaer i Dolor

El Principi d'Utilitat estableix que cercar el plaer i evitar el dolor són desitjos com a finalitats. La felicitat es defineix com una vida amb pocs dolors. Per aconseguir una vida satisfactòria, intervenen dos factors clau:

• Tranquil·litat: La capacitat de suportar l'absència de plaers.
• Emoció: La capacitat de suportar quantitats de dolor.

L'objectiu és el plaer per al major nombre màxim possible, buscant una societat on el bé sigui comú.

Jerarquia de Plaers

Els plaers intel·lectuals, de la imaginació i els sentiments morals són superiors als plaers de la sensació.

Dignitat Humana i Felicitat

La Dignitat és fonamental per ser feliç i inclou dos elements essencials:

1. Autodesenvolupament: L'individu

Els límits del coneixement

La possibilitat del coneixement

Són diverses les actituds davant la possibilitat d'un coneixement global, vàlid i segur sobre el món:

• El dogmatisme: Posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixements segurs i universals, i tenir-ne una certesa absoluta. Defensa la possibilitat d'ampliar progressivament i de manera ininterrompuda els nostres coneixements. Aquesta és una actitud optimista dins de la filosofia.
• L'escepticisme: Posició oposada al dogmatisme. Dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. L'escepticisme radical nega que sigui possible, fins i tot, aquest coneixement i considera que la pretensió d'accedir-hi és un desig inabastable.
• El criticisme: Posició intermèdia entre les anteriors.

El Mètode Cartesià: Cortesia i Dubte

El mètode de coneixement de Descartes consta de dues fases importants. La primera és la part del dubte, que es presenta en la 1ª meditació.

Fase 1: El Dubte Metòdic

Descartes comenta que, allà on acaba el Renaixement, hi ha l'escepticisme. Això significa que posarem tot en dubte, perquè s'han de tenir en compte els arguments dels escèptics si el que volem és fonamentar el coneixement. Hi ha raons per posar-ho tot en dubte:

1. Els Errors dels Sentits

• A vegades ens enganyen.
• És improbable que ens enganyin sempre, però no tenim un criteri per distingir quan ens enganyen.
• En conseqüència, no ens podem fiar dels sentits com a eina de coneixement.

2. Dubte de l'Existència del Món Extern

També podem dubtar...

Definicions de coneixement

• Ciència: És un coneixement el més objectiu possible que estableix relacions universals entre els fenòmens, les quals permeten preveure resultats.
• Coneixement ordinari: Coneixement que tenim gràcies a l’experiència diària. Es basa en l’experiència dels nostres sentits, és un coneixement molt subjectiu i és revisable.

Els mites i la religió

Els mites són narracions que expliquen per què el món és com és (per què l’home és així, per què el món és així). La religió també explica el mateix. Els mites estan dins les religions i cada religió té els seus mites.

És una explicació tancada: no es pot modificar, no es pot criticar, queda com una veritat definitiva i no és revisable.

Ciència i religió

Els...

Coneixement, percepció i conceptes

Coneixement: és una paraula ambigua: pot referir-se a l'acció o a l'activitat de conèixer, o a l'estat resultant d'aquesta activitat.

Percepció: coneixement d'un objecte a partir de les dades sensorials.

Saber: conjunt de creences i conviccions veritables; la forma de saber científica és la ciència, que es pot concebre com un conjunt de proposicions.

Proposicions: pensament en què s'afirma o nega alguna cosa.

El coneixement implica reconèixer i requereix tant la intuïció com el concepte.

Intuïció

Intuïció: forma de coneixement directe i immediat.

• Intuïció sensible: forma de contemplació per mitjà dels sentits, p. ex.: visió d'una taula.
• Intuïció intel·lectual: s'intueix la veritat d'una proposició

Rousseau (1712 – 1778)

1. Si l’home ha estat corromput per la societat, és necessari reflexionar sobre l’«estat de natura» del ser humà. Els juristes del dret natural consideraven que els homes eren lliures i iguals en aquest estat de natura. Els uns i els altres van veure en el pacte o contracte el mitjà convencional d’establir la societat, que en tot cas és una situació millor. Rousseau no està d'acord amb alguns d’aquests plantejaments.

   Recorre a la hipòtesi de l’estat de natura, no com a hipòtesi històrica, sinó com a forma de plantejar, amb la contraposició natura/societat, quants mals li han sobrevingut a l’home per la via de la societat: la natura és bona, la societat corromp. Als homes se'ls va enganyar, se'ls