Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Descartes i Locke: L'origen del coneixement

Cerca de la certesa

• Descartes: Cerca la certesa absoluta i la veritat indubtable. No es refia dels sentits i es basa en la ment.
• Locke: La certesa absoluta no existeix; tenim un coneixement probable basat en la percepció sensible.

Sobre les idees

• Descartes: Les idees més importants són les innates, perquè són universals.
• Locke: No hi ha idees innates quan naixem. La nostra ment és com un paper en blanc (*tabula rasa*) que s'omple amb experiències particulars i concretes.

El món

• Descartes: Coneixement per deducció; jo penso, dedueixo que hi ha Déu i món.
• Locke: Coneixement per l'experiència, a partir de l'experiència sensible.

El jo

• Descartes: Jo sóc una cosa que pensa (*res cogitans*); podríem

Il·lustració i Romanticisme: Comparació

Ontologia i Essència en Filosofia

Ontologia: És la part de la metafísica que estudia en què consisteixen veritablement les coses que són.

L'essència: Fa referència a les característiques que una cosa té per si mateixa i que fan que sigui el que és i no quelcom diferent. L'essència és allò que ni et pot mancar ni pot ser diferent de com és, perquè aleshores deixaries de ser tu.

Corrents Filosòfics sobre Essència i Existència

Filòsofs Existencialistes

Creien que l'ésser humà no té una essència fixa ni definida perquè les persones anem creant el que som al llarg de la vida. Insistien que l'existència era anterior a l'essència. (Exemples: Albert Camus i Martin Heidegger).

Filòsofs Essencialistes

Sostenen que les essències tenen...

Identificació de Fal·làcies Lògiques Comunes

Fal·làcia d'Afirmació del Conseqüent

Exemple: Si els crèdits bancaris són més barats, la gent compra més cotxes. La gent compra més cotxes. Per tant, els crèdits bancaris són més barats.

Aquesta és una fal·làcia formal d’afirmació del conseqüent. Es produeix quan s'assumeix que si el conseqüent d'una implicació és cert, llavors l'antecedent també ho és, cosa que no és lògicament vàlida.

Fal·làcia Ad Hominem

Exemple: Aquesta llei és injusta i discriminatòria, ja que el partit X només busca el seu propi interès i benefici.

Aquesta és una fal·làcia ad hominem. Ataca la persona o el grup que proposa una idea en lloc de refutar l'argument en si mateix. Que una llei hagi...

Aristòtil (384-322 a.C.)

Obres principals

• Lògica: Òrganon, l'instrument de les ciències.
• Naturalesa: Física.
• Filosofia primera: Metafísica, conjunt de llibres que estudien la realitat.
• Filosofia pràctica: Ètica a Nicòmac i Política.

Classificació del coneixement

Aristòtil distingeix tres modalitats de saber:

• Saber productiu (poíesis): Fer productes segons normes (poesia, medicina, retòrica).
• Saber pràctic (praxis): Actuar bé segons les circumstàncies.
• Saber teòric (theoría): Ciència, dividida en:

Branques del saber teòric

• Física: Estudia les coses materials que canvien.
• Matemàtica: Estudia coses immòbils que no existeixen separades de la matèria (ex: figures geomètriques i nombres).
• Metafísica: Estudia l'ésser en general. La teologia,

El text predictiu

El text predictiu té com a objectiu la predicció futura d'algun aspecte, ja sigui de forma oral o escrita.

Estructura i característiques

• Estructura: Irregular. Comença amb una introducció que presenta el tema i el context de les prediccions.
• Desenvolupament: S'analitzen les dades per obtenir conclusions.
• Conclusió: Resum de les idees més importants del text.
• Característiques lingüístiques: Ús de verbs en futur i condicional per expressar possibilitat o probabilitat.

Tipus de textos predictius

• Personals i quotidians.
• Relacionats amb els mitjans de comunicació.
• Basats en la ciència: Previsions, catàstrofes, etc.

El text expositiu

L'objectiu del text expositiu és donar informació i ampliar els coneixements del destinatari....

AD POPULUM: Apel·lació al Poble

Aquesta fal·làcia pretén crear un corrent d'empatia entre el que parla i el seu auditori, de tal manera que aquest estigui disposat a acceptar de bon grat les idees que l'orador proposa, encara que per a tal fi no aporti les raons pertinents.

Característiques Clau

• No dirigir-se a la raó, sinó als sentiments, les emocions, les passions i d'aquells que l'escolten.
• És un intent de guanyar l'aprovació popular per una conclusió despertant les passions i l'entusiasme del públic, sense donar raons pertinents ni argumentar amb proves.
• És el recurs preferit del publicista i el demagog.

AD BACULUM: Apel·lació al Bastó (Força)

Hi ha altres alternatives per obtenir l'acceptació que es proposa. Una opció és anar-...

L'antropologia de Karl Marx: l'ésser humà i el treball

Antropologia (l'home) segons Marx: Marx trenca amb la tradició filosòfica que, des de Grècia, havia sobrevalorat en l'ésser humà l'activitat espiritual i intel·lectual, de manera que es privilegiava l'ànima sobre el cos i es definia l'home com un animal racional. Contra aquesta antropologia idealista, Marx defensa una concepció de l'home de caràcter materialista. L'home és un ésser natural actiu; natural perquè forma part i està vinculat a la naturalesa per poder satisfer les necessitats vitals, i actiu perquè, a diferència de l'animal, transforma i modifica la naturalesa per mitjà del treball, obtenint així tot el que necessita per sobreviure. A més, es tracta d'un ésser

Característiques del Llenguatge Humà

El Caràcter Simbòlic

• Convencionalitat: Utilitzem signes lingüístics, convencionals, per referir-nos o representar la realitat (conjunt de coses que expressen processos o accions).
• Arbitrarietat: Utilitzem senyals que no tenen relació amb la cosa denominada. La interpretació i significació ve definida pel codi lingüístic. Si l'evolució dels parlants decideix utilitzar un nou terme per designar una cosa, el nom per referir-nos-hi passaria a ser aquest últim.

El Caràcter Articulat

• Amb pocs elements o regles podem formar missatges infinits.
• Sintaxi: Defineix l'ús correcte de la construcció lingüística.
• Semàntica: Significat adient de les paraules en referència a la realitat.

Creativitat Lingüística

• Com

Dualisme cartesià: Cos i ànima a les Meditacions Metafísiques

1) El text de Descartes a Meditacions Metafísiques ens presenta una reflexió sobre el dualisme i la distinció entre cos i ànima. Per determinar la seva relació, Descartes estudia la divisibilitat. Explica que el pensament és totalment indivisible, ja que quan pensa, no pot distingir cap part i ho veu com una cosa única i íntegra. Però pel que fa a les coses materials o extenses, les considera totalment divisibles, ja que cadascuna es pot dividir fàcilment en parts amb el pensament.

a) Ment: Segons Descartes, la ment és una substància que existeix per si mateixa, pensant, res cogitans, el jo.

b) Coses materials o extenses: Matèria, coses mesurables de forma matemàtica....