Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

John Locke

Locke tenia un punt de vista epistemològic: deia que la font principal del coneixement són els sentits i negava l'innatisme.

Teoria política: dos tractats sobre el govern civil

• Contractualisme i liberalisme: Locke era contractualista i fomentava el liberalisme polític modern; afirmava que el govern no hauria d'estar assignat per dret diví sinó per un pacte o contracte renovable entre individus (ciutadans i governants) per protegir la vida, la llibertat i la propietat. Aquest pacte es pot trencar si es perd la confiança.
• Monarquia parlamentària: Locke defensava la monarquia parlamentària.

Tractat I

L'estat no és creació de Déu i, per tant, cap rei pot ser absolut per la gràcia de Déu. L'estat és una unió política pactada...

La crítica de Nietzsche a la cultura occidental

La cultura occidental neix, a partir de la filosofia de Sòcrates, amb el sotmetiment de la vida a la raó. Això produeix el trencament de l'anterior unitat original en favor d'allò apol·lini, restant allò dionisíac relegat a un segon pla. Segons Nietzsche, posar la vida en funció de la raó constitueix una mena d'inversió inicial que posa en marxa la decadència de la cultura occidental.

Sòcrates, Plató i la tradició judeocristiana

Si Nietzsche assenyala Sòcrates com l'iniciador d'aquest procés, no és menys dur amb Plató i amb la tradició judeocristiana, que amb les seves propostes metafísiques consoliden aquesta dinàmica negativa, posant el món real en funció d'un fals món...

L'ètica a la "Crítica de la raó pràctica"

Kant exposa la seva ètica a l'obra Crítica de la raó pràctica. En aquesta obra, Kant es planteja: Què he de fer? Kant contesta que hem d’actuar segons un imperatiu categòric o principi d’universalitat.

L'ètica de Kant és una ètica formal. Kant no indica què hem de fer per actuar moralment, sinó que ens diu com hem d’actuar, i cada persona ha d’actuar segons un imperatiu categòric o un principi d’universalitat.

L'imperatiu categòric

Kant formula l’imperatiu categòric en dues interpretacions:

• "Obra només segons una màxima que puguis voler que es torni llei universal".
• "Obra de tal manera que tractis la humanitat sempre com un fi i mai com un mitjà".

Els postulats de la raó pràctica

A...

La Justícia Segons Aristòtil

Per a Aristòtil, la justícia és una virtut ètica fonamental. No obstant això, la justícia es pot entendre en dos sentits: com a justícia commutativa o com a justícia distributiva.

• La justícia commutativa, que s'aplica en els intercanvis, exigeix que hi hagi una equivalència entre el que donem i el que rebem.
• La justícia distributiva, en la qual el just és que aporti més qui més té i que rebi més qui més s'ho mereix.

Les Virtuts Dianoètiques

A més de les virtuts ètiques, hi ha també virtuts dianoètiques o intel·lectuals, associades a la raó teòrica. Entre les virtuts dianoètiques destaquen la saviesa, la intuïció intel·lectual, la ciència i l'art. Aristòtil també esmenta la prudència...

Intel·lectualisme moral

• Sòcrates: La raó és un saber amb caràcter universal.
• Quan coneixem el bé, actuem bé.

Relativisme moral

• Sofistes: Utilitzen la retòrica, l'art de dominar l'expressió oral i escrita.
• Cada societat té els seus principis morals; no són vàlids per a tothom (no universals), sinó per a aquella societat.

Eudemonisme

• Aristòtil: Teoria que sosté que la finalitat de l'acció humana és la felicitat, entesa com la millor vida que pot viure l'home (vida contemplativa).
• L'home trobarà la felicitat en la vida contemplativa i el coneixement. Cal passar de la teoria a la pràctica.

Hedonisme

• Aristip: El bé està relacionat amb el plaer físic moderat, connectat amb els sentits.
• Aconseguir el plaer o no determina el valor moral

Elements Distintius del Racisme Biològic i el Cultural

Racisme Biològic

El racisme biològic es basa en la determinació d'accions, actituds i polítiques fonamentades en creences sobre les característiques racials. Aquest tipus de racisme sovint s'acompanya de teories racistes que busquen explicar, justificar i legitimar la desigualtat racial.

Idees Fonamentals del Racisme Biològic:

• Existència de races com a "tipus purs" (basades en sang, ADN, etc.).
• Creença en l'existència de races superiors i inferiors.
• Tesi determinista biològica: les capacitats biològiques de les diferents races determinen les seves capacitats intel·lectuals, comportaments, etc.
• Exigència que les races inferiors no es barregin amb les superiors i se subordinin a aquestes.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Principis Fonamentals

L'ètica de John Stuart Mill és utilitarista. Qualsevol filòsof vol respondre la pregunta d'ètica: "Què hem de fer?". El principi que ha de guiar el comportament dels humans és fer accions útils, aquelles moralment bones. Una acció útil incrementa la felicitat de les persones.

Característiques de l'Ètica de Mill

• És una ètica teleològica (del grec telos, que significa final o finalitat) i conseqüencialista, ja que l'aprovació o desaprovació dels actes humans depèn de les conseqüències que provoquen (referit a l'augment de la felicitat).
• És una ètica prudencial. A l'hora de decidir, hem d'avaluar amb consciència les conseqüències i triar.
• No és transcendentalista: prescindeix

Tomàs d'Aquino: Aristotelisme i Fe Cristiana

Vida i Obres de Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (1225-1274) va néixer al castell de Rocaseca. Als 20 anys va ingressar en l'ordre dels dominics. Posteriorment va estudiar a París i Colònia. Després de graduar-se va portar a terme una llarga tasca docent. Entre les seves obres més importants destaquen:

• De ente et essentia (Sobre l'ens i l'essència)
• Suma Theologiae (Suma Teològica)

Pensament i Influències Filosòfiques

Va crear un dels sistemes filosòfics més influents de la història del pensament occidental. Seguidor d'Aristòtil, la idea del qual va intentar integrar dins del cristianisme, va aconseguir un equilibri entre la raó i la fe.

La Metafísica Tomista: Ens, Substància i Accidents

Afirma...