Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

La Metafísica de Plató: Món Sensible i Món de les Idees

La metafísica és un saber que es pregunta per l'última estructura de la realitat. Plató ofereix una descripció de l'estructura de la realitat.

Afirma que existeix un món en el qual vivim, que ell anomena el món sensible. Els humans el captem amb els sentits. Plató adopta una postura d'Heràclit, una visió heraclitiana. Per a ell, aquest món sensible és el món del canvi, el món del no-ser.

Per a ell, aquest món sensible només és una part de l'estructura de la realitat, arribant a la conclusió que ha d'existir un altre món necessàriament. Aquest altre món Plató l'anomenava el món de les Idees (Eidós), intel·ligible a través de l'intel·lecte, hiperurànic, eidètic....

Nietzsche i el Coneixement: La Capacitat d'Autoengany

Per Nietzsche, la distinció entre món vertader i món aparent és falsa. Només hi ha una realitat, un món que és expressió de la voluntat de poder, la realitat captada amb la nostra experiència sensible. Aquesta realitat està mancada de sentit i de valors. És un món en constant canvi i transformació. La veritat d’aquest món és una «veritat tràgica». L’existència revela el seu caràcter angoixant, incomprensible i amenaçant.

En aquesta situació, a l’home no li és possible trobar cap senyal d’esperança. Per sortir d’aquesta situació inicial, l’home necessitarà crear una ficció i creure-hi. Necessitarà enganyar-se a si mateix per tal que la incertesa quedi...

ÈTICA HUME: L'EMOTIVISME MORAL

Origen i Fonamentació del Bé i el Mal

La pregunta fonamental és: Per què considerem unes accions bones i altres dolentes?

• L'emotivisme defensa que el bé o el mal no depèn de la raó. S'actua bé no perquè s'utilitzi la raó de manera estricta.
• A diferència de Plató/Sòcrates, que sostenien que qui actua malament és per ignorància, Hume se centra en la resposta afectiva.
• El bé moral sorgeix de la sensació que es genera en un mateix i depèn de l'experiència.

El Paper del Sentiment

El fonament de la moralitat rau en:

• Sentiment d'aprovació.
• Sentiment de rebuig.

Aquests sentiments són naturals i comuns a tots els éssers humans.

Humanitat i Felicitat

Jutgem també per la resta de gent, no només per nosaltres...

La genealogia de la moral segons Nietzsche

Tradicionalment, la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d'alguna realitat objectiva de la qual derivaven els valors morals. Nietzsche considera que aquests intents estan condemnats al fracàs i que l'home ha recorregut un camí equivocat.

El mètode genealògic

Es tracta de desemmascarar la moral mostrant el seu autèntic rostre, i això només és possible evidenciant la genealogia dels valors morals; és a dir, exposant d'on procedeixen i com han evolucionat al llarg de la història.

Segons Nietzsche, la moral judeocristiana és la que s'ha acabat imposant. Ell creu que és necessari recuperar el significat original dels termes morals a través del mètode genealògic. Analitzant-los,...

El Dret de Resistència segons John Locke

Aquesta afirmació que fa Locke fa referència al dret de resistència del qual disposa el poble. Vol dir que l’Estat i el govern es van establir mitjançant un pacte social amb la finalitat de garantir els drets naturals dels individus: el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat privada. Però, quan aquest govern o magistrat no compleix correctament les seves funcions i exerceix un poder opressiu sobre el poble, aquest pot fer ús del dret de resistència, que consisteix a revoltar-se contra aquest govern tirànic, i buscar i atorgar el poder polític a un altre magistrat que garanteixi el benestar del poble, és a dir, que compleixi amb la finalitat per la qual es va crear.

Context: El Segon

Fixisme: s.XIX, qüestió sobre l'origen de l'ésser humà no nivell científic. Entenia que les espècies romanien inalterables en el transcurs del temps i influència del Gènesi en la tradició judeocristiana, segons la qual Déu hauria creat la realitat tal i com és ara. És un model contraposat al model evolucionista (que desenvoluparan Darwin i Lamarck).

Evolucionisme: model d'atac a la dignitat de l'ésser humà, ja que "difuminava" les fronteres entre els humans i la resta d'animals. Home avantpassats espècies (simis), va ser ràpidament trivialitzada i caricaturitzada, ja que ell mateix forma part de l'ordre dels primats. Afirmació home vé del mico, tant home no podia provenir de Déu.

Procés hominització: donen lloc característiques...

L'Ontologia de Plató: El Dualisme Ontològic

Plató distingeix dos nivells o formes de realitat: el sensible i l'intel·ligible. Aquesta divisió, que separa la realitat en dos mons, s'anomena dualisme ontològic.

• Món sensible: Format pels objectes a l'abast de la vista; és el món del canvi i de les aparences.
• Món intel·ligible: Format per realitats eternes, perfectes, idèntiques i immutables, accessibles només a través de la intel·ligència.

L'ontologia és, en general, la teoria de la realitat. Plató definia les Idees com a realitats, l'essència de les coses sensibles, el seu model i la causa del ser.

Graus de realitat i la Idea de Bé

Plató explica els graus de realitat mitjançant el mite de la caverna i el símil de la línia. La...

Heràclit

• Continu moviment
• Coneixement a través de l'experiència
• Caos
• Ésser i no-ésser

Parmènides

• No moviment (Immobilitat)
• Coneixement a través de la raó
• Ordre
• Existeix l'ésser, no existeix el no-ésser

Plató

Epistemologia: Teoria del Coneixement

Plató agafa les idees d'Heràclit i Parmènides, les analitza i s'adona que cadascun té una part de raó.

La Síntesi Platònica

• Món d'Heràclit (Món Material): Ell diu que d'aquest món no es pot parlar de veritat d'existència i, per tant, no hi ha contingut epistèmic.
• Món de Parmènides (Món de les Idees): Agafa les característiques de l'ésser (etern, immutable), però diu que s'equivoca en què només n'hi ha 1, sinó múltiples, i són idèntics a si mateixos.

Què és la Realitat i el Coneixement?

La Línia Dividida de Plató: Coneixement i Opinió

Plató compara el coneixement amb una línia que dividim en dues parts: una part més gran que representa el veritable coneixement, que anomena ciència (episteme), i una de més petita que representa l'opinió (doxa).

Divisió de l'Opinió (Doxa)

Aquest segment de la línia corresponent a l'opinió (doxa) es torna a dividir, donant lloc a dos nivells:

• Un segment que correspon al coneixement de les coses sensibles reals, de les quals tenim creença.
• Un altre que correspon a les ombres o imatges de les coses, de les quals tenim imaginació.

Divisió de la Ciència (Episteme)

El segment de la ciència (episteme) també es divideix en dos nivells:

• Un segment que representa el coneixement discursiu: coneixement

A Priori i A Posteriori: Conceptes Clau de la Filosofia

A Priori

Els elements, principis, estructures o coneixements que no tenen un origen empíric, ja que descansen en la naturalesa de la pròpia raó.

Segons Immanuel Kant, el coneixement a priori és aquell que és necessàriament veritable i universal, fins i tot abans d'anar al món de l'experiència, ja que no depèn de l'experiència.

A Posteriori

Allò que té com a fonament l'experiència sensible o que s'obté d'ella. A posteriori designa el coneixement la validesa del qual es funda en l'experiència, és a dir, en el coneixement empíric definit com el coneixement basat en l'experiència i, en últim terme, en la percepció.

Mètode Hipoteticodeductiu

El mètode hipoteticodeductiu es basa...