Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

1. Escoles de filosofia i representants principals

Epicurisme (amistat): Fundador: Epicur. Escola: El Jardí. Influència: Cirenaics. Manera d’aconseguir la felicitat: Analgèsia (prudència).

Estoïcisme (virtut): Fundador: Zenó. Escola: El Pòrtic. Influència: Cínics. Manera d’aconseguir la felicitat: Apatia.

Escepticisme (indiferència): Fundador: Pirró. Escola: La Plaça. Influència: Sofistes. Manera d’aconseguir la felicitat: Afàsia.

2. Les virtuts del príncep segons Maquiavel

• Visió pessimista de l’ésser humà.
• Humanista i republicà.
• Defensor del dret natural (Grotius, Althusius).
• Fundador de la política moderna: separa la política de l’ètica.
• Obres: La dècada de Titus Livi (la República Romana) i El príncep (no és el

Primera meditació: El dubte metòdic

L'objectiu és dubtar de totes les opinions antigues per començar de zero i trobar una veritat indubitable:

• Dubte dels sentits: Els sentits ens enganyen, ja que no ens donen tota la informació o aquesta no és correcta.
• Dubte entre vetlla i somni: Quan somiem, no podem diferenciar si el que vivim és real. Els somnis s'han de semblar a la realitat.
• Hipòtesi del geni maligne: L'existència d'un geni maligne que ens enganya posa en dubte fins i tot les veritats matemàtiques.
• Errors de raonament: Les ciències que depenen de coses dubtoses són incertes, mentre que les que depenen de coses generals contenen algun element cert i indubitable.

Segona meditació: El Cogito

S'analitza que l'ànima és més fàcil...

UNA ÈTICA EUDEMONISTA

Quin és l’objectiu de la vida?

L’ètica aristotèlica és *eudemonista*. Segons Aristòtil, tots els éssers humans aspirem a ser feliços. El mot grec per referir-se a la felicitat és *eudaimonia*.

La virtut segons Aristòtil

La felicitat s’assoleix, segons Aristòtil, quan sabem escollir el nostre comportament de manera adequada per mitjà de la pràctica de la virtut.

Aristòtil va distingir dos tipus de virtuts:

• Virtuts ètiques: Relacionades amb la manera com ens comportem en la nostra relació amb els altres.
• Virtuts dianoètiques: Vinculades a la manera com fem ús de la nostra racionalitat teòrica.

Les virtuts ètiques i el punt mitjà

La virtut ètica es refereix a la millor manera possible de comportar-se en...

Branques de la Filosofia

• Metafísica o teoria de l’existència: planteja qüestions sobre la naturalesa de l’existència i sobre la manera com el que existeix ha arribat a existir.
• Epistemologia o teoria del coneixement: estudia els problemes relacionats amb el coneixement.
• Antropologia: estudia l’ésser humà.
• Filosofia de l’acció: agrupa les reflexions filosòfiques sobre la pràctica humana.
• Filosofia política: s’ocupa de qüestions relatives al govern.

Filosofia i Coneixement Ordinari

• El coneixement ordinari és un coneixement construït a partir de les dades dels sentits i de les opinions més comunes.
• La filosofia és una activitat de coneixement més rigorosa, fonamentada i racional que no pas el coneixement ordinari.

Filosofia i

La Filosofia de Plató i Aristòtil: Contrast de Visions

El Filòsof com a Governant segons Plató

El que Plató suggereix és que un filòsof és la persona ideal per governar perquè, per definició, un filòsof és qui estima la veritat i s'ha alliberat dels desitjos mundans que corrompen el caràcter. Ja que, necessàriament, si és un veritable filòsof, la seva naturalesa roman en la contemplació i defensa de les Formes, això és, els arquetips o els principis (ètics i estètics) que transcendeixen el condicionament temporal.

L'Educació com a Alliberament

Per a Plató, l'educació és el procés que permet a l'home prendre consciència de l'existència d'una altra realitat, més plena, a la qual està cridat, de la qual procedeix i cap...

Conceptes fonamentals de la filosofia de Plató

Eidos: representació.

Formes: ordre, estructura, manera d’ordenar la realitat.

Realitats: entitats a les idees.

Essència: realitats intel·ligibles.

Concupiscible: tipus d’ànima.

Passió: sentit d’una emoció; el seu subjecte és passiu.

Ontologia: branca de la filosofia que s’ocupa de la realitat de l’ésser.

El dualisme ontològic: Món sensible i intel·ligible

Món sensible: és el món de l’esdevenir, es caracteritza perquè en ell hi ha canvi, coses que apareixen i desapareixen, que són i no són, etc.

Món intel·ligible: és el món de l’ésser, d’allò estable i permanent. És el nivell superior de la realitat. Hi ha dos nivells:

• Hi ha les idees o formes (no són sensibles, són

Què és la filosofia política?

La política (del grec polis) és l'art de viure en societat. La filosofia política és la branca de la filosofia que estudia com s'organitza la vida en societat i reflexiona sobre conceptes com el poder, l'Estat, el govern, la llei i la justícia.

La sociabilitat humana

La sociabilitat és la tendència natural de l'ésser humà a viure en societat, a conviure amb altres individus i a tenir cura tant d'ells com del grup.

Sociabilitat natural (Aristòtil)

Segons Aristòtil, l'ésser humà és sociable per naturalesa. Necessita viure en societat per a desenvolupar-se plenament i realitzar-se com a persona.

Sociabilitat per interès (Hobbes)

Per a Thomas Hobbes, "l'home és un llop per a l'home". L'ésser humà es veu...

Abandonar la racionalitat:

Això ocorre quan no estem disposats a “baixar del burro”, no volem ser convençuts i ens neguem a escoltar arguments que farien trontollar conviccions que considerem irrenunciables.

Eludir la qüestió que es discuteix:

Ocurre quan desviem l’atenció cap a altres focus al nucli del discurs, introduint un altre debat on hi cap l’atac personal o l’apel·lació sentimental.

No acreditar suficientment allò que s’afirma:

Per tal de sostenir una bona argumentació sempre s’ha d’aportar la càrrega de la prova i també raons suficients.

Oblits i confusions:

Aquí entrarien les falles lògiques, les confusions conceptuals i l’oblit d’alternatives possibles.

FAL·LÀCIES FORMALS:

Són aquelles que presenten uns...

Biografia de David Hume

David Hume va néixer el 7 de maig de 1711 i va morir el 25 d'agost de 1776, a Edimburg. Va estudiar lleis a la Universitat d'Edimburg a partir dels 12 anys. Més tard, entre 1726 i 1734, va estudiar filosofia; a continuació va marxar a França, on va redactar obres, per exemple:

Obres principals

• Un tractat sobre la naturalesa humana (1739)
• An Abstract (1740) — Resum de l'obra
• Assaigs morals i polítics (1741)
• Investigació sobre l'enteniment humà (1748)
• Investigació sobre els principis morals (1751)

Considerem Hume com un dels empiristes britànics més importants; alhora, també va treballar com a diplomàtic, professor d'universitat (encara que no fou acceptat per les seves creences atees) i bibliotecari.

Influències

Nihilisme passiu

El nihilisme passiu

Els valors creats per la cultura fan referència a un món enganyós i, arribat el moment en què es descobrix el pastís, s’acabarà la farsa i es trencarà la il·lusió. La cultura occidental no podrà salvar-se quan la gent enganyada comprenga que els seus logos eren mites. En aquest instant es trobarà buida de sentit, sense meta, sense per què. Ens trobarem en una travessia del desert sense oasi. Subjectes indiferents, apàtics, avorrits, de feble voluntat, sense capacitat creadora, envairan la Terra. Gents que ni fan, ni esperen, ni són; només serveixen per a morir-se i no es moren. Desvaloració dels grans valors tradicionals: tot estarà perdut, tot envait de pessimisme. La societat decadent...