Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

L'estoïcisme i l'actitud estoica

Segons els estoics, hi ha una llei natural que regula el funcionament de totes les coses. L’ètica estoica insisteix en la importància de viure d’acord amb aquesta llei natural, tot acceptant amb serenitat i apatia (en el sentit d'absència de passió) allò que el destí ens ofereixi.

Els estoics estaven convençuts que el nostre univers està sotmès a una llei inflexible de la natura que regula tot allò que existeix. Res no pot escapar al designi d’aquesta llei natural, que actua fixant un destí inexorable per a totes les coses.

L’ideal del savi consisteix a assumir la inevitabilitat d’aquesta rígida llei natural tot mirant d’ajustar la nostra vida al seu govern.

L’ètica estoica insisteix...

Fal·làcies lògiques comunes

Fal·làcia ad hominem: S'enfoca en l'atac, cap a la desacreditació o desprestigi d'una persona específica. S'utilitza en la política.

Fal·làcia tu quoque: Aquesta fal·làcia es produeix quan algú intenta justificar una acció incorrecta apuntant que l'altra persona també ho ha fet. Es coneix com "tu també" o "i tu també" i no té en compte si la justificació és realment vàlida o no.

Exemple 1: "No pots dir-me que deixi de fumar quan tu també ho fas!"

Fal·làcia ad baculum: Quan usem la força o l'amenaça de fer ús d'ella en un argument, es comet la fal·làcia coneguda com "Argumentum ad baculum".

Fal·làcia ad verecundiam: Fa ús dels arguments mitjançant autoritats i persones no coneixedores del...

G. W. F. Hegel (1770-1831)

Filòsof alemany nascut a Stuttgart (1770) i mort a Berlín (1831) de còlera.

El Pensament Idealista i l'Esperit Absolut

La realitat del món és el fenomen d’una realitat superior. Aquesta realitat superior ja no s’anomena noümen (ja que d’aquests n'hi havia un per cada cosa), sinó que cada filòsof l’anomena de forma diferent, sent la base del pensament idealista.

• No hi ha un món de les idees, sinó una idea global del món anomenada Esperit (der Geist).
• L'Esperit és el “noümen” hegelià: dinàmic i en constant procés de canvi.

Context Històric i Cultural

Revolució Francesa

Triomf de la raó i rebuig del Terror Jacobí.

Romanticisme

Moviment cultural i polític alemany i anglès com a reacció al racionalisme...

La llei natural: 

- Jo tinc el dret de la llibertat, i tinc ‘obligació de respectar les dels demés. 

- Déu ens ha creat i ens ha posat a l’abast tots els recursos necessaris i tenim el dret d'utilitzar aquests recursos. El títol de propietat es treball.

- El motiu pel qual els humans prefereixen viure en societat malgrat el nostre naturalesa individualista: a salvaguardar les nostres lleis. 

El pacte: 

És el concepte clau del liberalisme, es la ciutadania que atorga el poder.  Governar no és fer només lleis, és també la necessitat d’algú que digui les necessitats necessàries per a poder portar a fi les lleis propostes. I això ho fa el poder executiu.

Un estat liberal sera: aquell que esta dividit en sector i que cadascú tingues...

Les grans preguntes

Què és el real? Què dóna consistència a la realitat? Quin és el principi? (Cristians: el principi és Crist).

Com puc conèixer el real? I dominar-lo? Com he arribat a ser com sóc i per què pateixo per ser així (nihilisme)? Què és el ser? Què és la naturalesa? Què és el cosmos? Què és Déu?

Figures de referència

• L'heroi, el sant, el guerrer.
• Prometeu: Tità que roba el foc als déus i el dóna als homes.
• Dionís: Déu de la fecunditat i del vi.
• Narcís: S'enamora de la seva pròpia imatge.

Model històric

1. Providència: Déu sosté i cuida el que és creat. L'horitzó és l'eternitat, que dóna sentit al present.
2. Progrés: Secularització de la providència. L'horitzó és el futur (esperança i utopia).
3. Nihilisme:

El concepte de virtut fa referència a l'excel·lència d’una cosa. Segons la filosofia clàssica, especialment la platònica, sabem que una ciutat gaudeix de justícia quan és prudent, valerosa, moderada i justa. Això significa que les quatre virtuts cardinals són complides per qui pertoca en cada estament social.

Les Quatre Virtuts Cardinals de la Ciutat Justa segons Plató

Les quatre virtuts essencials per a una ciutat justa són:

• Temprança

  La temprança es defineix com el desig voluptuós delimitat i ordenat per la raó. Amb la temprança, l'individu esdevé “l’amo de si mateix”, on la part racional domina sobre els plaers. Així doncs, les decisions col·lectives en la ciutat s’han de basar en la racionalitat. La temprança s’ha

Definicions Clau en el Pensament Cartesià

• Omnipotència: Capacitat de poder fer qualsevol cosa que es vulgui.
• No és extensa: Característica d'allò que no ocupa un espai físic.

El Dualisme Cartesià: Ànima i Cos

La idea principal d'aquest text és que Descartes pot afirmar que estem formats per una substància pensant (res cogitans) que pot existir independentment del nostre cos (res extensa), encara que tots dos estiguin estretament relacionats durant la vida.

Com està demostrat a les Meditacions metafísiques, la res cogitans existeix i la res extensa també. En el cas dels humans, la res cogitans és el nostre pensament o, com l'anomena Descartes, l'ànima, i la res extensa és el cos, l'espai que ocupem. L'existència de totes dues es...

La noció de la naturalesa humana en Plató

La noció de la naturalesa humana de Plató es pot comparar amb la visió materialista i biologicista d'Aristòtil, ja que Plató considera l'ànima com un principi vital que "anima" el cos, és a dir, li dona vida, per la qual cosa si aquest principi s'exhaureix (de forma natural ha de succeir), aleshores el cos mor.

En conclusió, si la visió de Plató respon a un dualisme antropològic, en el qual el cos és vist com la presó accidental de l'ànima, la qual és immortal, per a Aristòtil cos i ànima formen una unitat indissoluble (monisme antropològic), per la qual cosa la fi de l'una significa també la fi de l'altra.

L'ànima com a principi vital i metafísic

Aristòtil entén l’ànima com...

La moral de Kant i la seva contraposició amb la saviesa

La moral de Kant se centra en quatre conceptes clau: la bona voluntat, el deure, l'imperatiu categòric i la dignitat. Aquesta moral es contraposa a la saviesa, que seria la cerca de la felicitat. La felicitat es defineix com un estat de benestar i satisfacció. El desig és l'impuls que ens porta cap a allò que imaginem que ens proporcionarà plaer. La voluntat, mitjançant imperatius condicionats, s'utilitza per aconseguir aquest objectiu. La moral, en canvi, és diferent: és l'imperatiu categòric basat en el deure, la finalitat del qual és la dignitat, que constitueix l'acte moral en si mateix. La moralitat ens fa dignes de ser feliços, i es contraposa al desig, que busca la satisfacció...

Ètica Kantiana: La Teoria Deontològica

1. Característica Deontològica

L'ètica kantiana és deontològica. L'acció és correcta si està basada en el deure (entès com a autoexigència, no com a obligació externa).

• No està basada en l’experiència ni en cap existència terrenal; som nosaltres els que volem fer el que fem.
• Actuar per deure és una mostra d’autonomia i ens fa ser lliures.
• No som depenents, ja que no es poden controlar les conseqüències.

Contrast amb les Ètiques Conseqüencialistes

L'ètica kantiana és independent del resultat. Les ètiques finalistes o conseqüencialistes, en canvi, consideren que una acció és correcta d’acord amb el seu resultat o fi.

Exemples d'Ètiques No Deontològiques

• Intel·lectualisme moral: