Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Aquest text explora la idea d'una vida cíclica, repetint-se eternament. Un dimoni proposa que cada moment, cada emoció, tot es repeteixi infinitament. Planteja la qüestió de si aquesta revelació portaria al desesper o a una acceptació divina.

La pregunta central, "Vols això encara una altra vegada i encara incomptables vegades?", posa en joc el pes de les nostres accions i emocions. Podria conduir a una profunda transformació o a una opressió insuportable. S'insinua que l'única manera de sobreviure a aquesta idea seria trobar una pau interior, abraçant la vida tal com és, fins i tot en la seva repetició eterna.

Conceptes clau de l'existència

• Rellotge d’arena de l’existència: Una vida que es pot repetir una i altra vegada. Seria

Ètica de Kant vs. Mill: Felicitat i Deure

Kant

Segons Kant, la felicitat no és un objectiu moral, sinó una construcció de la imaginació, un ideal empíric influït per factors com la riquesa o la salut. No hi ha una acció universal que garanteixi la felicitat per a tothom. La recerca de la felicitat es guia per l'imperatiu hipotètic, de naturalesa pragmàtica. L'ètica kantiana és autònoma: les decisions morals no depenen de principis externs, sinó del compliment del deure moral. L'èmfasi es posa en la intenció de la voluntat, que resideix en la pròpia voluntat, donant-li un caràcter formal i universal.

Mill

Per a Mill, la felicitat és el criteri fonamental de les accions morals. Una acció és bona si produeix felicitat al major...

Comparació: John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche

John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche són dos filòsofs importants que tenen perspectives diferents sobre l'ètica i la llibertat. John Stuart Mill és conegut per ser un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica que sosté que les accions són bones en la mesura que promouen la felicitat o el plaer. Considera que la llibertat és un element essencial per a la felicitat humana i defensa la llibertat individual com un dret fonamental. Creu que les persones han de tenir la llibertat de pensar, expressar-se i actuar sempre que no perjudiquin els altres. D'altra banda, Nietzsche critica l'utilitarisme i considera que la moral tradicional és una forma de repressió que limita la llibertat...

Segona Meditació: El Cogito i la naturalesa del jo

El dubte cartesià, però, no condueix a l’escepticisme. Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera certesa. Perquè si dubto, si estic persuadit que no hi ha res en el món, si sóc enganyat per cert geni maligne, si, en definitiva, penso, cal concloure que jo sóc, que jo existeixo. Perquè, si jo no fos res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria ser enganyat?

Així, doncs, l’afirmació «penso, per tant existeixo» (cogito, ergo sum), es presenta com la primera certesa, capaç de resistir qualsevol motiu de dubte, fins i tot el més radical: el del geni maligne. Aquesta és la primera veritat indubtable, ferma i segura sobre la qual Descartes es proposa fonamentar...

Ontologia: La realitat en Plató

Premissa 1: El sensible és flux permanent (Heràclit).
Premissa 2: No hi ha coneixement del flux constant (Parmènides).
Premissa 3: Hi ha coneixement (Pitàgores).
Conclusió: Més enllà del sensible hi ha d'haver un àmbit de realitat no sensible que contingui l'autèntic objecte: les IDEES.

La realitat es divideix en dos àmbits:

• Món sensible: Participa del món intel·ligible.
• Món intel·ligible: És causa del món sensible.

La naturalesa de les Idees

Les Idees ens permeten distingir si el que tenim davant és real o no. Han de ser:

• Immutables.
• Idèntiques a elles mateixes.
• Universals.
• Invisibles i intangibles.
• Separades o transcendents.

Món intel·ligible vs. Món sensible

• Món intel·ligible (Món de les Idees):

Tales de Milet: El Primer Arkhé i les Seves Aportacions

Considerat l’últim dels set savis de Grècia, Tales és el primer pensador del qual es té constància en cercar un principi de la naturalesa diferent de la divinitat que atestaven els mites, el que es coneix com a arkhé.

A través de l’observació i l’experimentació, descobreix que allò que explica tots els fenòmens de la naturalesa és l’aigua i els seus cicles, que podem resumir en la celebèrrima sentència del fundador de l’escola de Milet.

Altres Aportacions Reconegudes a Tales de Milet:

• Avenços en geometria pràctica a Egipte (on descobreix el germen del mètode deductiu).
• Predicció encertada d’un eclipsi (585 a.C.).
• Mestre d’Anaximandre, que al seu torn serà mestre

Teories del Coneixement

Irracionalisme (Pascal i Bergson)

Creu que no podem conèixer la realitat i que l'ésser humà no està fet per la raó.

Relativisme (Pitàgores i Sofistes)

Creuen que hi ha tantes varietats de veritat com comunitats, societats o individus que han reflexionat sobre aquesta.

Escepticisme (Pirró d'Elis)

Sosté que és impossible obtenir un coneixement cert sobre qualsevol cosa, ja que coneixem la realitat només a través dels sentits.

Dualisme Platònic (Plató)

Plató creu que hi ha dos móns: l'intel·ligible (el de l'ànima) i el sensible (el del cos). Per a Plató, conèixer és definir o conèixer el concepte de la cosa.

Innatisme Cartesià (René Descartes)

Creu que coneixem gràcies a la raó, no als sentits, ja que aquests...

Conceptes bàsics d'ètica i societat

• Llei: Són normes de comportament per a la societat. Si no les complim, podem ser «sancionats».
• Moral: Construïda per normes internes, dictades per la consciència.

Llibertat

• Llibertat positiva: Capacitat real de decidir amb autonomia allò que volem fer.
• Llibertat negativa: Quan no hi ha obstacles que ens impedeixen fer allò que volem fer.

Valors

Valor: Allò que estimem perquè ens sembla important. L'acció moral s'ocupa de dir quins són més importants.

Tipus de valors

• Instrumentals: S'utilitzen en el dia a dia per arribar a una fi.
• Utilitaris: Característiques que apreciem en aquest sentit.
• Vitals: La salut, la fortalesa física o el benestar.
• Científics: La veritat, el rigor, la precisió o l'exactitud.

La Teoria dels Dos Mons de Plató

Segons la tradició, per a Plató hi ha dos mons diferents:

• El món sensible: que canvia contínuament i que percebem pels sentits.
• El món intel·ligible: que està lliure de canvi i és model i fonament del món real.

El Món Sensible

Els objectes del món sensible participen de les idees i, d’aquesta manera, tenen certa realitat, encara que sigui imperfecta i suposi un reflex del món de les Idees. És un món aparent i sotmès a l’esdevenir; no és real perquè és una ombra del món intel·ligible.

El Món Intel·ligible

És independent i separat del món dels objectes sensibles. Conté les Idees, que són immutables i eternes i que són la veritable realitat que constitueix el model o paradigma del món...

1. La consciència

Impressió més o menys vaga de tenir un psiquisme on succeeixen coses. Sentiment d'existir i dels nostres actes. La consciència ens diferencia de la resta de la natura. L'ésser humà existeix com a objecte, però també per si mateix. Les nostres idees són més o menys clares segons el grau de consciència que hi posem (acte d'atenció).

2. La voluntat

Capacitat d'aplicar energia psíquica cap a una fi. Implica tenir consciència i força de caràcter; sovint també suposa valors morals. L'impuls de la voluntat implica:

• 1. Evocar els motius de l'acció.
• 2. Deliberar o reflexionar: Valorem quins són els mitjans adequats per aconseguir la finalitat que preferim. Aquí succeeixen dos elements:
  • a) Les creences: Allò que sabem