Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

1.5. La Physis i el Canvi en Heràclit i Parmènides

Heràclit: La Physis com a Canvi Permanent

La realitat és dinàmica. Per a Heràclit, la physis (naturalesa) és inestable, dinàmica, processual i en canvi permanent.

Estructura Dinàmica de la Realitat

• Les mateixes coses causen respostes contràries en els diversos éssers vius.
• Aspectes diferents de la mateixa cosa poden justificar descripcions oposades.
• Les coses bones i agradables només són possibles perquè es reconeixen gràcies als seus contraris.
• Hi ha oposats que formen un tot enllaçat.

Parmènides: La Negació del Canvi

Parmènides menysprea el canvi i el món sensible. No pretén explicar la physis ja que és canviant.

Camí de la Veritat (La Raó)

La raó mostra que l'Ésser no pot

Característiques del Coneixement Filosòfic

• Formació de l'esperit crític.
• Autonomia del pensament.
• Mètode de pensament rigorós.
• Aprendre a reflexionar.
• L'art de fer preguntes.
• Capacitat de meravellar-se davant alguns fets de l'existència.

Filosofia

Pas del mite al logos, o amor a la veritat, a la reflexió i a la coherència.

Conceptes Clau de la Gnoseologia

Sensació

Detectar alguna cosa per mitjà dels sentits. És la captació d'un estímul.

Percepció

És el processament d'aquesta dada sensible per tal de donar-li sentit.

Coneixement

Relació entre qui coneix i allò conegut.

Objectivitat

Allò que podem conèixer, és a dir, l'objecte de coneixement.

Subjectivitat

La capacitat de coneixement, aquell que coneix.

La Mirada Interior: Introspecció i Psique

Introspecció

És...

1. Com sabem què és el bé? (Coneixement moral)

• Intel·lectualisme moral: Identifica el bé amb el saber. Mitjançant la raó, l'ésser humà comprèn què és el bé i, en conseqüència, actua bé (virtut). Sòcrates n'és el màxim exponent, afirmant que ningú fa el mal a posta, sinó per ignorància.

• Emotivisme moral (David Hume): El bé no és una propietat que es pugui conèixer amb la raó, sinó un sentiment subjectiu d'aprovació o reprovació que sorgeix en nosaltres en observar una acció. La raó només serveix com a eina per trobar els mitjans per aconseguir el que el sentiment ha determinat.

• Ètiques materials vs. formals:

  • Materials: Valoren el contingut de l'acció (què fem). Són teleològiques, és a dir, s'orienten a una finalitat

Ontologia, metafísica i causalitat

David Hume i Immanuel Kant són dos filòsofs molt importants de la filosofia moderna, però tenen maneres diferents d’entendre la realitat, la metafísica i la causalitat.

Concepció de la realitat

Hume defensa una posició anomenada fenomenisme escèptic. Segons ell, el que realment coneixem són només les nostres percepcions, que poden ser impressions (sensacions fortes) o idees (còpies més febles d’aquestes impressions). Això significa que no podem afirmar amb seguretat que existeixi una realitat externa independent de nosaltres, perquè només tenim accés a les nostres percepcions. El món queda reduït a un conjunt de fenòmens que apareixen a la ment.

Kant no està d’acord amb aquesta posició...

L'empirisme radical de David Hume

La filosofia de David Hume s’inscriu plenament en el marc de l’empirisme britànic del segle XVIII, corrent segons el qual l’origen i el límit del coneixement humà es troben en l’experiència sensible. Hume porta aquest plantejament fins a les seves darreres conseqüències, sotmetent les pretensions racionalistes a una anàlisi crítica rigorosa. El seu objectiu no és construir un sistema metafísic, sinó elaborar una ciència de la naturalesa humana mitjançant un mètode inspirat en el model científic newtonià.

Impressions i idees: El principi de la còpia

El punt de partida és l’estudi de les percepcions, que es divideixen en:

• Impressions: Percepcions immediates, vives i intenses (sentir calor,

Realitat i Metafísica

• Metafísica: és la branca de la filosofia que estudia la realitat, és a dir, tot el que existeix.
• Realitat vs. aparença: el que percebem mitjançant els sentits pot ser diferent del que és realment.
  • Els sentits ens mostren fenòmens (sons, olors, colors, etc.).
  • La realitat real es troba més enllà del que podem percebre de manera immediata.
• Cosmos o univers: es refereix a la totalitat del que existeix.
• Distinció clau: l'aparença no és equivalent a la realitat (aparença ≠ realitat). Sovint, només podem conèixer la veritat a través de la raó i no pas pels sentits.

Filòsofs i la concepció de la realitat

Descartes (Racionalisme)

• Dubta de tot el que prové dels sentits, ja que ens poden enganyar.
• Considera que només

Glossari de conceptes

Adventícies (Descartes): idees que provenen de l'exterior.

Aparença: com les coses se'ns mostren a través dels sentits.

Creença: certa seguretat, però no demostrada.

Criteris de veritat: procediment per decidir si una afirmació és veritable o no.

Criticisme: existeix coneixement, però té límits (unió del racionalisme i l'empirisme).

Coneixement: justificat i demostrat → objectiu i verificable.

Dianoia: idees pures (Plató).

Dogmatisme: existeixen veritats absolutes i universals → les podem conèixer.

Doxa: opinió; coneixement fals (Plató).

Eikasia: còpia de la còpia → imaginació (Plató).

Enteniment: capacitat d'abstracció (passiva i activa) (Aristòtil).

Episteme: coneixement vertader, món intel·ligible (...

Descartes i el racionalisme

René Descartes, pare de la filosofia moderna i del racionalisme, visqué al segle XVII, dominat per la religió i l’autoritat de l’Església, que limitaven l’avanç del coneixement. Davant d’això, els racionalistes, com Descartes, prioritzen la raó, defensen les idees innates i busquen fonaments segurs del coneixement, mentre que els empiristes, com Hobbes, només confien en l’experiència i els sentits.

Descartes pren les matemàtiques com a model, ja que ofereixen un coneixement clar i deductiu, i proposa començar amb idees innates conegudes per la raó i desenvolupar-les per deducció. El seu «penso, per tant existeixo» és la primera veritat indubtable que supera l’escepticisme. El racionalisme...

Filosofia i ciència

Quina relació hi ha entre filosofia i ciència?
La filosofia i la ciència tenen un origen comú: totes dues busquen comprendre el món mitjançant la raó. Durant molts segles van caminar juntes, però a partir del segle XVI la ciència s'especialitza i adopta el mètode experimental (observació i verificació). Aquesta separació origina disciplines diferents. Tot i així, avui la filosofia continua tenint un paper clau perquè analitza els fonaments, els límits i les implicacions del coneixement científic.

Filosofia i art

Quina relació hi ha entre filosofia i art?
L'art expressa emocions, vivències i significats que sovint van més enllà del llenguatge racional. La filosofia analitza aquestes experiències i reflexiona...

Plató: La influència de Sòcrates

• Teoria de les idees i dualisme ontològic (ontologia).
• Teoria del coneixement (epistemologia): sentits vs. raó i graus de coneixement.
• Antropologia i Teoria de l'Estat ideal (funcions de la polis).

Hume: L'empirisme britànic

Vol comprendre la naturalesa del coneixement:

• Origen del coneixement: impressions i idees.
• Constitució del coneixement: impressió, memòria i imaginació.
• Principis i criteris: Principi de còpia, criteri de veritat i principi de causalitat (contigüitat, prioritat, conjunció constant).
• Crítica: Substància, Déu i Món.

Kant: Empirisme i Racionalisme

• Ètica: Distinció entre ètica material i formal.
• Fonamentació metafísica dels costums: Doble determinació humana (subjectivitat i objectivitat)