Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Superació del Nihilisme i la Nova Comprensió del Món

La superació del nihilisme és el tercer objectiu de la filosofia de Nietzsche. No podem oblidar que Nietzsche no vol instal·lar-se en el nihilisme, sinó que pretén superar-lo. Per aconseguir-ho és necessària una nova "comprensió del món". La pregunta clau és: Com ha de ser compresa la vida —l'home inclòs— per qui sap com és en veritat?

Aquí trobem la resposta més peculiar de Nietzsche, allò que podem anomenar la seva filosofia. Es tracta d'un esforç per convertir la negació en afirmació, per trobar enmig de l'universal sense sentit un racó de sentit, i per transformar els vells valors en altres de nous, merament relatius i humans.

Nihilisme: Procés Ambivalent i Dialèctic

El...

Les idees simples i l'origen del coneixement

Idees simples: Totes les idees procedeixen de l'experiència. Els nostres sentits són afectats per objectes sensibles particulars, produint sensacions que generen idees simples de sensació que procedeixen de l'experiència externa. L'enteniment pot percebre operacions internes com pensar i el resultat són idees simples de reflexió. En ambdós casos, es reben passivament.

Les idees complexes i l'activitat de l'enteniment

Idees complexes: L'enteniment es fa actiu i agafa idees simples i les converteix en complexes mitjançant tres operacions:

• 1) Combinació: Combinant vàries idees per formar-ne una de nova.
• 2) Comparació: Comparant vàries idees i establint relacions entre elles.
• 3) Abstracció: Abstracció

L'organització social i política

La millor societat és aquella que més afavoreix el bé dels ciutadans (vida raonable). En aquesta col·lectivitat trobem la felicitat; vivint en societat aconseguirem la felicitat.

L'ètica i la política mantenen una relació estreta: l'ètica descobreix els valors que la política ha d'impulsar.

Formes de govern

La millor ciutat i la millor constitució seran aquelles que facilitin aquesta vida raonable a la majoria dels ciutadans. Per a Aristòtil, la millor forma de governar és a favor d'un règim mixt de base democràtica.

El coneixement

1. Coneixement sensorial: Sensació, percepció, imaginació i memòria. Això es fa gràcies a l'experiència.
2. Coneixement intel·lectual: Som capaços d'extreure la forma

Immanuel Kant: Història i Pau Perpètua

Durant el període postcrític de la seva obra, Kant va escriure “La pau perpètua”. En aquesta obra, explica el seu punt de vista sobre la història i n'analitza la funció. Kant es pregunta cap on ens guia la història.

Ell planteja una visió optimista segons la qual la història comporta el progrés de la societat i la reforma moral. Segons Kant, la història s'entén com un progrés continu en el camí de la salvació de la humanitat.

Visió Deontològica i Progrés Indefinit

Utilitza una visió deontològica dels principis, que es basa en el fet que no hi ha una finalitat última, sinó la de ser un bon ciutadà i formar part d’un progrés indefinit. Kant creu fermament en el caràcter progressiu...

Criteris de Veritat: Com Distingir la Veritat de la Falsedat

El criteri de veritat és la característica per la qual podem distingir la veritat de la falsedat i estar segurs del valor d'un enunciat. Els principals criteris són:

• L'Autoritat

  Una afirmació s'accepta com a vertadera perquè prové d'algú a qui se li reconeix coneixement expert en la matèria.

• Tradició

  És vertader allò que al llarg del temps s'ha acceptat com a cert i que té un suport popular consolidat.

• Correspondència entre el Pensament i la Realitat

  El que pensem serà cert si, quan ho comprovem, coincideix amb la realitat empírica.

• Coherència Lògica

  És un criteri utilitzat per les ciències formals. Consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que

Les investigacions científiques depenen dels interessos i de les fonts de finançament. Estan condicionades pels valors i creences (tant científiques com extracientífiques), i també pel grau de cooperació i per la competència entre els diversos centres d’investigació.

Les ciències han fragmentat la realitat i el coneixement mitjançant l’especialització, oposant-se clarament al saber filosòfic, que aspira a ser globalitzador i interdisciplinari.

El Saber Filosòfic: Del Mite a la Raó

El saber filosòfic neix com a resposta alternativa al saber mític. El mite expressa una concepció dual de la realitat: un àmbit diví i un altre de natural. Segons aquesta concepció, l’àmbit natural (on es troba l’ésser humà) està supeditat...

Estoïcisme: definició i física

Estoïcisme: no és solament un conjunt de doctrines filosòfiques, sinó també un estil de vida i una concepció del món. Es va convertir en el pensament hegemònic i més influent; fou la filosofia de l'època.

Física: per a ells, el logos i el foc són la substància del món. Els estoics no sols negaven l'existència d'idees o formes separades, com en Plató, sinó que consideraven que tota la realitat és corpòria. Segons ells, tampoc el motor immòbil d'Aristòtil, que seria incorpòria, no existeix. Tracten dels cossos: tot allò que existeix són cossos, objectes en tres dimensions que resisteixen la pressió exterior. Només el significat de les paraules, el buit, l'espai i el temps són incorpòries...

La concepció de la filosofia en Pitàgores

2. Quina nova concepció de la filosofia apareix amb Pitàgores? Quin paper hi juguen les matemàtiques? Explica com aconsegueix establir un pont entre la filosofia i la religió.

Pitàgores era un home molt espiritual i religiós el qual, en vista de la dictadura que hi havia a la seva ciutat natal, Samos, se’n va a la Magna Grècia on decideix muntar la seva escola. Aquesta es va convertir en un centre d’investigació on estudiaven matemàtiques, astronomia i filosofia.

El model de vida pitagòric

Ell va establir una disciplina que, al llarg del temps, es va transformar en un model de vida que es resumeix en algunes normes:

• D’entrada, durant els tres primers anys no podien parlar, per tal de no

Interpretació del Mite de la Caverna

Un dels mites més famosos és el de la caverna. Explica la dualitat de mons i l'actitud humana davant aquesta situació.

Ontologia Epistemològica

• Mite: ombres (Realitat = imatge, reflexos).
• Interpretació Epistemològica: imaginació.
• Objectes: objectes.
• Foc: sol (creença, món interior de la caverna).

El mite relaciona reflexos de coses amb idees de coses (raó discursiva). El foc i les matemàtiques abstractes es relacionen amb la raó discursiva. El sol representa el bé i la intel·ligència (món exterior de la caverna).

Interpretació Moral i Política

Té dues interpretacions principals:

1. El coneixement és el destí de l'home de manera irremediable. L'home no és lliure de no conèixer; no podem triar no