Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Són les llengües fàcils o difícils?

Aquest és un dels prejudicis populars sobre les llengües: si se'n poden considerar fàcils o difícils. Per exemple, diuen que Edward Sapir va aprendre japonès en una setmana; però cal tenir en compte que és un lingüista. Això planteja qüestions com si poden existir persones més o menys dotades per aprendre una llengua o si depèn de l'actitud de persones obertes i amb ganes d'aprendre.

Una cosa que puc tenir clara és que les persones que despresten una llengua considerant-la «difícil» són, sovint, persones sense inquietuds per aprendre una altra llengua; probablement són monolingües i amb això els és suficient.

Tusson exposa un exemple clar que ens mostra com, inicialment, una llengua...

Evolució del Monisme Antropològic

Segles després va sorgir el monisme antropològic de la mà de Demòcrit. Segons ell, l'ànima és un conjunt d'àtoms que, en morir, es separen. Defensava que l'ànima i el cos anaven junts.

Protágoras i el Relativisme

Més tard, Protágoras va sorgir amb la idea que l'home és la mesura de totes les coses. Afirmava que no hi ha res que sigui real ni veritable, ja que és la nostra pròpia percepció la que determina com és la realitat o el bé.

Aristòtil i la Unió Ànima-Cos

Aristòtil va ser el següent gran pensador que es va disposar a resoldre aquest problema, encara que les seves teories van ser massa revolucionàries per l'època en què vivien, fet que el va portar a ser oprimit per la inquisició...

La voluntat de poder i el superhome

La voluntat de poder: Déu ha mort i el superhome ha de generar nous valors. La voluntat de poder és la força que anima el superhome en aquesta difícil funció creadora. Tots els éssers vius manifesten aquesta força instintiva i inconscient que és la voluntat de poder que els impulsa a superar-se. La voluntat de poder nietzschiana no es pot confondre tampoc amb l'instint de supervivència o amb la lluita per la vida del darwinisme. La lluita per la vida no és una lluita per la supervivència, sinó una per al domini, el poder. En aquest enfrontament pel poder, els esperits forts poden ser vençuts pels més febles. Els forts prescindeixen de la força de l'esperit, mentre que els febles estan animats...

Què és la Filosofia Medieval?

La filosofia medieval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es van desenvolupar des de la caiguda de l'Imperi Romà (530 dC) fins al Renaixement (segles XV i XVI).

La principal recerca de la filosofia medieval va ser la cohesió de les creences heretades de la filosofia clàssica amb els dogmes del cristianisme, encara que també hi va haver contribucions molt importants de les creences jueves i islàmiques.

Temes de la filosofia medieval

En tractar de conciliar diferents creences religioses amb la filosofia, era natural l'intent de buscar respostes a preguntes com:

• La naturalesa de Déu.
• La relació entre la fe i la raó.
• La compatibilitat entre el lliure albir i l'omnisciència de

Les Normes Jurídiques

Les normes jurídiques tenen una funció prescriptiva o directiva, ja que s'utilitzen amb l'objectiu d'influir en el comportament dels destinataris. A diferència de les normes descriptives, les normes jurídiques estan subjectes al poder de l'Estat (perspectiva positiva). El seu nivell de prescriptivitat pot variar, incloent-hi recomanacions o suggeriments.

Classificació de les Normes Jurídiques

Segons el Caràcter

• Obligatòries (Imperatius positius): Ordenen una conducta determinada (molt típiques del Dret civil/mercantil). Imposen obligacions per tenir efectes.
• Prohibitòries (Imperatius negatius): Prohibeixen conductes. S'estableix prèviament que qui realitzi una conducta rebrà una sanció jurídica.
• Conductòries:

Positivisme

Positivisme defensa que la ciència és l'únic coneixement vàlid, ja que té la capacitat de verificació empírica.

Religió

Religió fa allò que s'anomena sagrat: allò que està per sobre de totes les coses i és digne de respecte i veneració. La religió traça una línia de demarcació entre allò sagrat i allò profà.

Diferència entre religió i filosofia

La filosofia és racional, universal, radical i crítica, mentre que la religió basa les seves respostes en la fe i la revelació. La religió és dogmàtica, ja que accepta de manera acrítica una o diverses veritats indiscutibles. La religió es basa en arguments recolzats en l'autoritat i en els dogmes, mentre que la filosofia només recolza els seus arguments en la...

La posició determinista

És la posició en la qual, si tinguéssim un coneixement absolut de tots els processos que passen al nostre cos i al nostre cervell, podríem determinar quant trigarem a reaccionar d'una manera o una altra. És la posició metafísica que nega la llibertat.

Caràcter metafísic del determinisme

És una posició sobre l'estructura de la realitat que nega la llibertat i la considera un fals fenomen. Així doncs, la llibertat és una mera aparença. Si no poguéssim ignorar la vivència de prendre decisions lliurement, els deterministes respondrien que les accions són fenòmens necessaris. Per tant, el determinisme no és una tesi científica, sinó una hipòtesi sobre la realitat. Manté que si tinguéssim un coneixement...

Posicions Filosòfiques sobre la Veritat i el Coneixement

Dogmatisme

El Dogmatisme (del grec dogma, 'pensament') afirma que la raó humana pot assolir coneixements absoluts i veritables. Una tautologia és una veritat que sempre és vertadera.

Escepticisme

L'Escepticisme (del grec skeptikós, 'el que mira i observa') s'oposa al dogmatisme, defensant el dubte constant. Sosté que no existeix un coneixement absolut i veritable. Conceptes clau associats són l'epojé (suspensió del judici) i l'ataràxia (tranquil·litat de l'ànim). Sovint se'l considera una posició contradictòria.

Relativisme

El Relativisme afirma que la veritat està en relació amb un context determinat (persona, espai i temps). Nega les veritats universals, acceptant només veritats...