Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

El Mite de la Caverna

Introducció

El mite de la caverna de Plató és una al·legoria que ens presenta la situació de l'ésser humà enfront del coneixement. Plató planteja l'existència de dos móns: el món sensible (que es pot conèixer a través dels sentits) i el món de les idees (que només podem conèixer a través de la raó).

La Caverna

Plató narra la situació d'uns presoners lligats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on es projecten les ombres d'unes persones il·luminades per un foc. Els presoners acaben tenint una visió equivocada de la realitat i confonent el món de les ombres amb la realitat. Un dia, un presoner és alliberat i aconsegueix sortir de la cova a través d'un procés gradual i dolorós....

La finalitat de la filosofia de Plató és aconseguir el coneixement veritable, i es planteja com és possible assolir-lo si tot el que existeix està sotmès al canvi.

El Dualisme Ontològic: Els Dos Mons

Per afirmar l'existència de l'absolut, Plató divideix la realitat en dues dimensions o dos mons: el Món Intel·ligible i el Món Sensible.

Món Intel·ligible: Les Idees o Formes

És el món de les idees o formes que es caracteritza per ser diví, veritable, etern, permanent i organitzat des del caos pel Demiürg (ment organitzadora).

Està constituït per idees o formes que són realitats:

• Absolutes
• Immutables
• Eternes
• Universals
• Independents dels fenòmens

Món Sensible: Còpies i Fenòmens

És el món de les còpies o fenòmens. Es caracteritza...

Els Orígens de la Ciència

La ciència va sorgir quan l'ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordenat i coherent. Perdien l'aparença atzarosa i esdevenien intel·ligibles per al pensament humà.

La ciència i la filosofia van sorgir d'una actitud crítica i indagadora davant de la realitat, sent inicialment disciplines indistingibles. No obstant això, la ciència es va independitzar de la filosofia i va començar a desenvolupar els seus mètodes propis al llarg d'un període que coneixem com a Revolució Científica (segles XVI-XVII), amb figures clau com Copèrnic, Galileu i Newton.

Característiques Específiques de la Nova Ciència (Galileu)

Galileu inaugura una manera nova d'entendre...

Comparació Filosòfica: Plató i Descartes

L'Ésser Humà: Dualisme Antropològic

Tant Descartes com Plató defensen el dualisme antropològic, una postura en la qual coincideixen racionalistes, empiristes i científics com Galileu. Això implica que ambdós filòsofs sostenen que l'ànima és una substància diferent del cos, però que, d'altra banda, es troben unides formant un tot únic. També defensen, l'un com l'altre, que l'ànima és la part característica i exclusiva de l'home.

D'altra banda, presenten certes diferències significatives:

Fonamentació del Dualisme

• Plató es basa en una fonamentació objectiva, on l'ànima i el cos pertanyen a mons separats: l'ànima al món intel·ligible (portador de la veritat) i el cos al món sensible

Parmènides: La Contraposició entre el Ser i el No-Ser

Parmènides (540 - 470 aC)

Filòsof originari d'Elea (Magna Grècia), al sud d'Itàlia.

Parmènides presenta un estil molt diferent del dels altres filòsofs de la seva època, tot i que el seu missatge és profundament rellevant. Escriu en vers, utilitzant la mateixa mètrica que Homer, l'hexàmetre dactílic. Se'n conserva un fragment del seu poema, el títol del qual, però, no ens ha arribat.

És el primer a fer servir la paraula "ser" en un sentit filosòfic, i també utilitza el concepte de "veritat" de manera fonamental.

El seu poema narra una revelació que una deessa fa a un pastor. Aquesta revelació distingeix clarament dos camins:

• El camí del pensador, on es troba la felicitat i

Ètica Kantiana: L'Ús Pràctic de la Raó

L'ésser humà fa un ús teòric de la raó, però també en fa un ús pràctic. No tan sols és un ésser que coneix, sinó també un ésser que actua i que utilitza la seva raó per a guiar i orientar la seva acció. La raó pura esdevé raó pràctica quan s'ocupa de guiar la pròpia voluntat.

La ciència i el coneixement no són res si no contribueixen a fer més humà, autèntic i moral el nostre comportament, i això, certament, ja no és responsabilitat de la raó teòrica, sinó de la raó pràctica.

El Rebuig Kantià a les Ètiques Materials

Kant considera ètiques materials aquelles que acaben essent una llista de normes o preceptes. Segons ell, la majoria d'ètiques tradicionals ho són i, per...

Valoració de Nietzsche de l'esperit occidental

Nietzsche és el gran descodificador del món occidental. Ens introdueix en la sospita que el camí que l'home occidental ha vingut recorrent fins ara, i que ha estat caracteritzat per l'herència de l'antiguitat i dos mil anys de cristianisme, no ha estat més que un camí errat que ha acabat per extraviar l'home. És per això que cal tornar enrere i renunciar a tot el que fins ara s'ha considerat sant, bo i vertader:

• Art
• Religió
• Filosofia
• Ciència
• Moral

És a dir, a tot allò que ha constituït fins ara l'esperit i la cultura occidentals. El diagnòstic: Occident està malalt de nihilisme. Tots els valors creats per la cultura occidental no són més que falsos valors, d'una pura i simple voluntat...

Context històric i influències

• Segle XIX: Context marcat per l'empirisme, l'utilitarisme i la influència de la cultura francesa.
• Trajectòria professional: Treballà en la companyia que gestionava el govern de l'Índia.
• Arrels filosòfiques: Basat en l'empirisme clàssic i l'utilitarisme.
• Llegat: Fou un utilitarista i una influència clau per a Mill.

Principis de l'utilitarisme

• Principi fonamental: La major felicitat per al major nombre possible de persones.
• Àmbits d'estudi: Lògica, ètica, religió i ciències socials.
• Definició de felicitat: La felicitat es defineix com el plaer i l'absència de dolor.
• Definició d'infelicitat: El dolor i la privació de plaer.
• Qualitat vs. Quantitat: L'utilitarisme de Mill contempla no només la quantitat de

Ètica i valors fonamentals

L'ètica és una ciència filosòfica pràctica que tracta el comportament humà individual. La raó és la capacitat humana d'escollir lliurement entre diferents possibilitats o també distingir entre el vertader i el fals mitjançant uns mètodes. Llibertat: valor que consisteix en pensar i actuar autònomament sense cap tipus de coacció. Moralitat: conjunt de normes que ens fem els éssers humans per formar la nostra personalitat.

Els valors són qualitats que donem a les persones o les coses per tal d'especificar el seu caràcter o la seva manera de ser. Exemples: la justícia, la bellesa, etc.

Característiques dels valors

1. Estan entre l'objectivitat i la subjectivitat. Per una banda, els valors són perfectes com

Teories naturalistes

Aquestes teories defensen que la societat és anterior a l'individu en el sentit que aquella és condició necessària perquè la vida de la persona sigui possible.

1. Els dos grans filòsofs de l'antiguitat defensen aquesta concepció de l'home:

   1. Plató: assenyala que l'home no és autosuficient; cal que s'unisca amb altres homes i que cadascú aporte a la totalitat el seu treball segons les qualitats naturals que pose.
   2. Aristòtil: exposa que, encara que genèticament l'individu, la família i l'aldea siguin anteriors a l'Estat, no ho són naturalment. Per a Aristòtil, un home que no visca en societat no és un home, sinó una fera o un déu.

2. Durant l'edat mitjana: Tomàs d'Aquino va seguir fidelment les tesis aristotèliques.