Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Influències Filosòfiques de Martha Nussbaum

• Sòcrates
• Plató
• Aristòtil
• Estoics
• Kant
• Marx
• Liberalisme de Mill i Rawls

Sòcrates: L'Examen de la Vida

Hem de fer un examen de la nostra vida i practicar el diàleg racional obert des de la humilitat.

La Tragèdia Grega i les Emocions

Hem de treballar les emocions humanes amb l’ajuda de l’art, la literatura i la música, cultivant les humanitats.

Aristòtil: Ètica de la Virtut i la Bona Vida

• Visió de l’ètica com a ètica de la virtut (Filosofia pràctica).
• Racionalitat aplicada a l’acció (prudència).
• Crear bons hàbits, evitar vicis, buscar l'equilibri i el punt mig.
• Idea d'una bona vida i un bon govern per assolir-la.
• Felicitat vinculada a l'excel·lència.

John Stuart Mill: Llibertat i Principi del

La Funció de l'Ètica Segons Fernando Savater

Segons Fernando Savater, l’ètica serveix per ajudar-nos a reflexionar i decidir com actuar quan tenim diverses opcions davant nostre. No es tracta només de fer el que ens resulta més fàcil o beneficiós, sinó d’actuar d’una manera que sigui justa i respectuosa amb nosaltres mateixos i amb els altres.

L’ètica ens proporciona criteris per saber què està bé i què està malament, tenint en compte la nostra llibertat i responsabilitat. Justament perquè som éssers lliures, podem triar com comportar-nos, i l’ètica ens orienta cap a les decisions que ens permeten viure de manera digna. Sense ètica, actuaríem de manera impulsiva, sense preocupar-nos de les conseqüències ni del benestar...

Comparació de la Moral: Nietzsche i John Stuart Mill

John Stuart Mill és un filòsof utilitarista que defensa que el criteri per avaluar la moralitat de les accions és el principi d’utilitat, que consisteix a aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. Mill entén la felicitat com a plaer i absència de dolor, però no tots els plaers són iguals. Ell fa una clara distinció entre:

• Plaers corporals (inferiors): com menjar o descansar.
• Plaers superiors: aquells relacionats amb les facultats intel·lectuals i morals (com la cultura, la intel·ligència o l'art).

A diferència de Jeremy Bentham, que només valorava la quantitat de plaer, Mill afirma que els plaers superiors són qualitativament millors que els plaers inferiors....

L'Etern Retorn i la Voluntat de Poder de Nietzsche

L'Etern Retorn parteix de la premissa que el món no té un sentit donat ni cap finalitat última. No hi ha cap Déu que hagi posat un propòsit darrere de tot. Aquest fet (que no es tingui un sentit objectiu) pot portar al Nihilisme.

L'Etern Retorn: La Prova de l'Amor a la Vida

Aquí entra la idea de l'etern retorn: Què passaria si tot allò viscut ho haguessis de viure una i altra vegada durant tota l'eternitat? (amb el mateix dolor, les mateixes experiències, etc.).

Nietzsche afirma que només qui pot estimar la seva vida tal com és, fins al punt de voler repetir-la infinitament, és qui realment estima la vida.

La Voluntat de Poder: Creació de Sentit Des de Dins

La voluntat de poder és el...

La figura d'Immanuel Kant en la Història

La seva figura, igual que la de Plató, Aristòtil, Descartes, és la d’un gran filòsof sense el qual no es pot pensar. La seva importància és molt decisiva i ha marcat un abans i un després en la història de la filosofia.

Després de grans pensadors com Descartes i Hume, la filosofia es troba en un carreró sense sortida amb només dues opcions possibles: racionalisme o empirisme.

Kant va ser un home completament dedicat a la reflexió filosòfica, però això no significa que visqués al marge de la realitat humana. Adaptant les seves paraules, podem dir que el que l’amoïnava estava comprès en aquestes tres preguntes:

• Què puc saber? (Crítica de la Raó Pura) Aquesta pregunta ens remet a la

Introducció al Món Moral

Cada dia hem de prendre decisions, que de vegades no són un dilema i segueixen costums, expectatives socials o preferències personals. Però la qüestió central és com decidir racionalment què fer. La moralitat és l'art de prendre decisions correctes, no només de fer-les, sinó de com jutjar què fer. Les conseqüències d'escollir malament poden ser greus.

Importància del Món Moral

• Omnipresent: Tot el que fem està influït per la moral, ja siguin decisions petites (com la nostra carrera o amics) o grans (com el refugiament, l'avortament o les lleis).
• Complexitat: Els dilemes morals no són clars i pot haver-hi desacord fins i tot entre persones intel·ligents. I fins i tot els animals semblen tenir normes morals.

Tesi: René Descartes i la Fundació de la Filosofia Moderna

El Dubte Metòdic Cartesià

Descartes inicia el seu projecte filosòfic amb el dubte metòdic. Aquest consisteix a posar en dubte tot allò que sigui possible qüestionar, incloent-hi:

• La informació dels sentits (perquè poden ser enganyosos).
• Les creences adquirides (per la seva possible falsedat).

L'objectiu és arribar a una veritat indubtable que serveixi de fonament sòlid.

La Primera Certesa: Cogito, ergo sum

La primera veritat que Descartes descobreix és la certesa de la seva pròpia existència com a ésser pensant: "Cogito, ergo sum" ("Penso, per tant existeixo"). Fins i tot si tot el que percep o pensa fos fals, el fet mateix de dubtar implica necessàriament l'existència del...

Karl Marx i Friedrich Nietzsche: Crítiques complementàries al cristianisme

Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Nietzsche (1844-1900) van ser dos filòsofs alemanys que van tenir un impacte profund en el pensament modern. Tot i que les seves idees divergeixen en molts aspectes, ambdós van oferir anàlisis crítiques de la religió, especialment del cristianisme, des de perspectives diferents. Marx se centra en l'aspecte sociopolític, veient la religió com un instrument d'opressió i control social, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial, criticant la moral judeocristiana i la seva influència en la naturalesa humana.

La crítica de Marx: Religió com a instrument d'opressió

Marx considera que la religió és una eina...

Context Històric de Kant

Kant és un defensor de la Il·lustració alemanya. Critica la mentalitat de l'Antic Règim i vol que l'ésser humà assoleixi l'autonomia en tots els àmbits, amb una eina bàsica: la raó. Amb la raó es pot sortir de la minoria d'edat (incapacitat de servir-se de la pròpia raó); hem de tenir el valor de pensar per nosaltres mateixos: «SAPERE AUDE» (atreveix-te a pensar).

La Raó en Kant: Usos Teòric i Pràctic

Kant distingeix dos usos de la raó segons l'àmbit al qual s'apliqui:

• Raó teòrica: S'ocupa de l'àmbit de la natura i del coneixement dels fets a través de judicis elaborats per la pròpia raó.
• Raó pràctica: S'ocupa de l'acció humana i determina com ens hem de comportar. Mitjançant l'ús pràctic

La filosofia de "L'origen de la tragèdia"

Nietzsche planteja una lluita contra Parmènides, Plató i la tradició metafísica, proposant un retorn a Heràclit. Defensarà una visió tràgica del món que s’oposa obertament al socratisme i al predomini de la lògica i la racionalitat intel·lectual.

Dionís i Apol·lo: El dualisme artístic

• Foscor (Dionís): Representa el transmón metafísic, l'arkhé i l'Ú primordial. Aquí es troba el Fatum (saber essencial).
• Escenari (Apol·lo): És el món visible on resideixen la raó i els sentits. Seria el món ideal i la idea del Bé-Sol de Plató. És fix, immutable i representa la llum.

L'art arriba a la comprensió dels ponts metafísics a través de la música de Richard Wagner i la figura del geni...