Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Kant: ètica formal i imperatiu categòric

Kant

Finalitats

• Comprendre les implicacions del gir copernicà kantià en la formulació de la seva teoria ètica.
• Saber distingir entre ètiques materials i ètiques formals.
• Diferenciar entre obrar "per deure" i obrar "conforme al deure".
• Conèixer i explicar les tres formulacions de l'imperatiu categòric.
• Descriure el paper de la llibertat en la voluntat moral.
• Entendre per què la raó pràctica exigeix l'existència dels objectes de la metafísica (Jo, Déu i Món).

Ètica formal kantiana

• Coneixement moral > coneixement del comportament que haurien d'observar les persones.
• Coneixement moral > objectiu > identificar quins són els elements a priori de la moralitat.
• Kant introdueix la "revolució

Escoles hel·lenístiques

Cinisme

Fundador: Antístenes · Màxim representant: Diògenes.

Rebuig de les convencions socials; promouen la llibertat i l'autosuficiència. Síndrome de Diògenes: el nom no li fa justícia, ja que Diògenes estava en contra de les coses materials superficials i innecessàries. Els cínics també estaven en contra del matrimoni.

Epicureisme

Epicur

• Lògica: distingir el veritable i el fals (les sensacions no fallen).
• Física: àtoms i buit.
• Ètica: el plaer és el bé suprem (hedonisme). El plaer és l'absència de dolor corporal (aponia) i de perturbació de l'ànima (ataràxia).

Tetrapharmakon:

1. No hem de témer els déus.
2. No cal témer la mort.
3. No cal témer el dolor.
4. El bo és fàcil d'aconseguir (la felicitat, no la riquesa)

Context Històric i Política Grega

El context històric es caracteritza per la decadència de la democràcia atenesa, que va naufragar cap a la demagògia. Després que Tebes derrotés Esparta el 362 aC, Grècia va quedar desgarrada. Felip II de Macedònia va intentar unificar Grècia, però Atenes i Tebes es van oposar i van ser derrotades el 338 aC. Posteriorment, Alexandre Magne va crear un gran imperi i va difondre la cultura grega.

Aristòtil sempre es va oposar a la democràcia; per a ell, la millor forma de govern era l'aristocràcia.

Obres d'Aristòtil Classificades en 5 Parts

Lògica

La lògica tracta sobre els predicats universals i les categories, que són les possibilitats de predicció d'una cosa. N'hi ha deu:

• Substància
• Quantitat
• Qualitat
• Relació
• Lloc
• Temps
• Posició
• Possessió
• Passió
• Acció

La...

El mètode socràtic

El mètode que utilitza Sòcrates rep el nom de dialèctica; no és un mètode nou, perquè altres filòsofs com Heràclit ja l'havien fet servir. Sòcrates aplica la dialèctica al llarg d'una conversa amb diferents interlocutors, normalment nobles. Li pregunta a un d'ells quina és la seva definició de bellesa; el noble respon, Sòcrates el corregeix i li demana una segona definició, i així fins que tots arriben a un acord. Sòcrates parteix de les opinions (doxa) per arribar al coneixement objectiu. Sòcrates anomena el seu mètode maièutica. La maièutica és l'obstetrícia (s'ocupa de tot allò que té relació amb el part); utilitza aquesta paraula perquè ell pensava que amb aquest mètode «paria» la veritat....

Filosofia Presocràtica: Ruptura i Recerca de l'Arkhé

Els filòsofs presocràtics, incloent-hi alguns contemporanis o posteriors com Demòcrit, van centrar-se en la investigació de la naturalesa (Physis). Sòcrates va suposar una ruptura amb ells, ja que va orientar la filosofia cap a interessos ètics i humans, utilitzant un mètode diferent.

L'Escola Jònica o de Milet

Els filòsofs de Milet es caracteritzen per substituir l'explicació mítica per una explicació racional o filosòfica: el pas del mite al logos, un procés continu i progressiu.

Tales de Milet (630-545 aC)

• Considerat el primer filòsof conegut.
• Va ser el primer a plantejar la qüestió de l'estructura material del món a través de l'Arkhé (principi fonamental).
• La seva proposta

La naturalesa de la racionalitat

Pel que fa a la filosofia, el mot racional és útil per definir que certes creences, decisions, accions i actituds són específicament humanes i d’altres no. La racionalitat pressuposa l’ús de la raó; però, si bé aquest ús és necessari, no és suficient, perquè la racionalitat no és només una facultat, sinó també un mètode, una manera de fer.

Les facultats de la raó

L’aplicació del mètode racional pressuposa certes facultats que són atribuïbles a la raó. Aquestes són:

• Facultat d’ordre: aquella que introdueix unitat i coherència en el caos dels nostres instints i tendències. Aquest ordre és la condició bàsica per aconseguir una certa harmonia interior i acostar-nos a l’ideal antic

El Mètode Cartesià

Mètode: Segons Descartes, és necessari un mètode que ens porti a raonar correctament. Només així serà possible avançar en el coneixement de la realitat. La matemàtica és un saber paradigmàtic o exemplar, és una ciència model. Descartes intentarà aplicar el mètode matemàtic d'una manera semblant a la filosofia. Definició de mètode: és l'exercici correcte de la raó. Descartes proposa 4 regles que ens permetran pensar correctament.

Regles del Mètode

1. Regla de l'evidència: Consisteix només en acceptar, com a vertaderes, les idees que es presentin a la raó d'una manera clara i distinta, és a dir, no acceptar res que no es presenti d'una manera evident a la raó.
2. Regla de l'anàlisi: Dividir les dificultats

El pensament de Plató evoluciona al llarg de la seva vida passant pels períodes de joventut, transició, maduresa i crític o de vellesa en conjunció. Es prepara com a polític però abandona després de la derrota espartana i el judici de Sòcrates. Empra la dialèctica com a camí cap a la veritat. Funda l'Acadèmia en tornar a Atenes i busca fonamentar la possibilitat d'assolir la veritat absoluta.

La Teoria de les Idees

Plató uneix les teories del perpetu fluir de les coses d'Heràclit i la idea que la realitat és eterna i inamovible de Parmènides, i crea la Teoria de les Idees: allò que tenen en comú tots els objectes del mateix tipus. Afirma l'existència d'unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals...

Glossari d'Ideologies Polítiques Clau

Feixisme

El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres, dirigit per Mussolini.

Nazisme

El nazisme és la ideologia i les pràctiques del NSDAP d'Adolf Hitler, i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi des del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences religiosos, culturals o nacionals.

Democràcia Cristiana

La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia. En termes generals, és un moviment conservador quant als temes de moral...

Principis per a una filosofia de la voluntat

Voler és creure en un mateix i en les nostres capacitats. Per això, el voler ha de ser alegre. Només és afirmatiu i crea valors el senyor, el que és actiu. Aquest voler és alliberat i allibera les forces actives del senyor. Per portar al límit allò que vol, ha d'establir els valors. La crítica ha de ser alegre i, afirmant les forces actives, destrueix tots els valors establerts.

El pla de la Genealogia de la moral

Més sistemàtic, ens ajuda a comprendre els altres llibres. Parla de l'anàlisi de la moral de tipus reactiu:

• Primera part: Parla sobre el ressentiment i la venjança imaginària; el judaisme com a religió que salva els individus del que han patit.
• Segona part: Pròpia del cristianisme;