Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Les Fal·làcies Lògiques Més Comunes

Una fal·làcia és un argument que sembla vàlid, però que en realitat no ho és. A continuació, es detallen algunes de les més freqüents:

• Fal·làcia Ad Hominem: Desacreditar la Persona

  Ataca la persona que argumenta, no l'argument en si mateix.

  Exemple: El professor Soler afirma que la classe de 1r de Batxillerat és indisciplinada, però tothom sap que el professor és exagerat.

• Fal·làcia Ad Baculum: L'Argument del Bastó

  Utilitza el poder, l'amenaça o la por com a justificació.

  Exemple: No s'ha de fer, perquè si no em pegaran.

• Fal·làcia Ad Verecundiam: Apel·lació a l'Autoritat

  Es basa en el prestigi o la popularitat d'una persona (metge, advocat) sense relació directa amb l'argument.

  Exemple:

Conceptes Fonamentals de Sociologia

Socialització

Procés mitjançant el qual un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dins de l'educació.

Societat

Conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si per constituir un grup o comunitat.

Cultura

Es refereix als patrons o tipus d'activitats humanes i les estructures simbòliques que donen significat a aquesta activitat.

Xenofòbia, Racisme i Etnocentrisme

Xenofòbia

Animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres....

L'origen de la ciència i la revolució científica

Entre els segles XV i XVII es produeix la revolució científica, que marca la independització definitiva entre la ciència i la filosofia. Aquesta s'expressa mitjançant un llenguatge precís i exacte. En aquest context, la població creix de manera independent i necessita preparació; per aquest motiu neixen les universitats. Com que no hi ha prohibició, comença la investigació amb figures clau com Galileo Galilei.

Característiques de la ciència

1. Observació.
2. Matematització (ús del llenguatge matemàtic).

Classificació de les ciències

• Formals: Es construeixen mitjançant proposicions formals. No s'ocupen d'esdeveniments reals ni parlen de fets reals, sinó que només relacionen idees.

El llenguatge

El llenguatge simbòlic: obertura a un món compartit

El llenguatge humà és un sistema de comunicació interpersonal que té tres funcions:

• Representativa: els signes lingüístics són símbols que serveixen per representar coses.
• Expressiva: els signes lingüístics són símptomes que manifesten l’estat interior del parlant.
• Apel·lativa: els signes lingüístics són senyals dirigits a l’interlocutor, de qui s’espera una reacció.

Coneixement del llenguatge

Adquirim coneixements per via lingüística, els conservem gràcies al llenguatge i els compartim amb altres persones. La constitució lingüística està relacionada amb l’activitat de conèixer.

La lògica

La lògica formal

S’ocupa de l’estudi de les regles que ens...

Determinisme, Causalitat i les Grans Teories Físiques

Determinisme i Atzar

El Determinisme és la llei natural que estableix que tot està governat per una llei universal, és a dir, la causalitat. El concepte atzar és el contrari (casualitat) i defensa que no hi ha una llei natural, sinó una coincidència de circumstàncies. Si fos cert, no hi hauria ciència ni filosofia.

Existeix un atzar mínim que pot ser cert, però no sempre ho és. Exemple: els avions que porten tres circuits elèctrics per si en falla algun per casualitat.

La Causalitat Múltiple

La causalitat múltiple és la coincidència de diferents causes en un moment donat. Exemples:

1. La Personalitat: Som com som com a resultat d'un cúmul de circumstàncies.
2. Física: Suma de factors.

Anàlisi Comparativa de Conceptes Ètics

A continuació, s'analitzen diverses perspectives filosòfiques sobre el concepte de bé i mal, incloent-hi l'utilitarisme, la genealogia nietzscheana i altres teories clàssiques.

Utilitarisme de John Stuart Mill

Per a Mill, el concepte de bo i dolent ve donat per les conseqüències que té una acció. Una acció és bona si proporciona el màxim de felicitat al màxim nombre de persones (felicitat entesa com a plaer). Creu en la quantitat i fa una diferència entre els plaers superiors i els inferiors.

La Genealogia de Nietzsche

Nietzsche creia que el concepte de bo i dolent podia canviar al llarg del temps i, per això, s'hauria de fer servir la genealogia, per comparar el criteri actual amb els passats....

Els Pluralistes: Més enllà d'Heràclit i Parmènides

El que existeix no ha sorgit d'un únic principi sinó de diferents elements; els canvis que s'observen són combinacions d'aquests elements dinamitzats per alguna força.

Empèdocles d'Agrigent (494 - 423 a.C.)

• L'Arkhé: Aigua, aire, terra i foc (els 4 elements).
• Les coses naturals són combinacions d'aquests quatre elements.
• El canvi (les combinacions) està regit per dues forces: l'Amor (uneix, atrau) i l'Odi (divideix, separa).

Anaxàgores de Clazòmenes (500 - 428 a.C.)

• En tot hi ha de tot.
• L'Arkhé: Llavors (spérmata, les homeomeries d'Aristòtil).
• El dinamisme de la naturalesa és degut a la Nous (ment o intel·ligència, entitat que regeix l'univers).

Els Atomistes

Leucip i Demòcrit

Leucip...

Filosofia Antiga: Corrents i Pensadors Clau

Presocràtics

• Pensadors destacats: Escola de Milet (Tales, Anaximandre, Anaxímenes), Pitàgores, Heràclit, Parmènides.
• Característica fonamental: Posseeix un caràcter natural que s'interessa pel cosmològic, buscant donar una explicació racional de l'origen i la naturalesa de l'univers.

Sofistes i Sòcrates

• Pensadors destacats: Protàgores, Gòrgies, Sòcrates.
• Context: Coincideix amb l'esplendor d'Atenes i la democràcia.
• Diferència clau: Sòcrates, el seu contemporani, va combatre el relativisme dels sofistes, defensant la universalitat del bé.

Plató i Aristòtil

• Pensadors destacats: Plató, Aristòtil.
• Importància: La sistematicitat de la seva producció els converteix en els filòsofs més importants

Fal·làcies No Formals

Les fal·làcies no formals són errors en el raonament que es produeixen pel contingut de les premisses o per la intenció de l'emissor, i no per l'estructura lògica.

Fal·làcia Ad Hominem (Contra l'home)

Raonament que, en lloc de presentar raons adequades per rebatre una determinada posició o conclusió, s'ataca o desacredita la persona que la defensa.

Fal·làcia Ad Baculum (S'apel·la al bastó)

Raonament en el qual, per establir una conclusió, no s'aporten raons sinó que es recorre a l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer.

Fal·làcia Ad Verecundiam (S'apel·la a l'autoritat)

Raonament o discurs en el qual es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó...

Les preguntes últimes de la filosofia

La filosofia neix de l'admiració i la curiositat davant del món. Segons Aristòtil, les persones comencen a filosofar quan es fan preguntes sobre la realitat, la vida i elles mateixes.

Les preguntes filosòfiques són preguntes fonamentals o últimes, perquè van a l'arrel dels problemes i busquen el seu significat profund. Alguns exemples són:

• Com hem de viure?
• Quin sentit té la vida?
• Què és l'ésser humà?

La filosofia es diferencia de la ciència perquè no estudia només fets concrets, sinó qüestions generals sobre la realitat, el coneixement i els valors. Tot i això, necessita els coneixements científics per reflexionar adequadament.

Bertrand Russell afirma que hi ha preguntes molt importants que...