Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Objectiu de la Sisena Meditació

En aquesta meditació, el problema central és la fonamentació de l'existència dels objectes materials, és a dir, de l'exterioritat. L'essència de l'Ésser infinit implica la seva existència, mentre que les essències finites només impliquen la possibilitat dels objectes reals. En el primer moment de les Meditacions metafísiques, l'existència de les coses sensibles és tan sols possible. L'existència de Déu garanteix la veritat de l'ordre geomètric.

1. Com provar l'existència dels objectes materials?

• Pel fet que les idees geomètriques són clares i distintes, es pot suposar l'existència dels cossos com a possible.
• Distinció entre la imaginació i l'enteniment (la pura intel·lecció o concepció):

Plató i Locke: Organització Social i Legitimació del Govern

La Visió Platònica de la Desigualtat Natural i l'Especialització

Plató no considera, com Locke, que els éssers humans siguin iguals per naturalesa, sinó que els individus estan dotats naturalment per fer una determinada tasca específica, que han de posar al servei de la comunitat i en la qual s'han d'especialitzar. Aquesta idoneïtat està en funció de l'aspecte de l'ànima que domini en ells:

• Aspecte Concupiscible: Es dedicaran a les tasques pròpies dels camperols, els artesans i els comerciants.
• Aspecte Irascible: Hauran de ser guardians o guerrers.
• Aspecte Racional: Hauran de ser els governants.

Legitimació del Govern a la Ciutat Platònica

Correspon a aquests últims el govern...

La teoria de les quatre causes d'Aristòtil

A la teoria de les quatre causes hi trobem: la causa material, que seria de què està feta una cosa; la causa eficient, que seria l’agent; la causa formal, que seria l’essència; i la causa final, que seria la finalitat o propòsit de la cosa. Aplicant la teoria de les quatre causes a l'exemple de la taula, obtenim:

• Causa material: el material del qual està feta la taula.
• Causa eficient: el fuster o fabricant que construeix la taula.
• Causa formal: el disseny i les característiques específiques de la taula.
• Causa final: el propòsit o funció per a la qual es va crear la taula.

Les deu categories de la realitat

Aristòtil classifica la realitat en categories, en concret deu, per entendre-la i organitzar-...

Context històric de la sofística

Després de la mort de Sòcrates, durant el segle IV aC, Atenes experimenta una crisi social i de valors, particularment després de perdre la Guerra del Peloponès.

La sofística com a expressió democràtica

La sofística, representada per figures com Protàgores, Gòrgies i Críties, sorgeix com una expressió de la democràcia atenenca. Aquest moviment reflecteix el pluralisme d'opinions i expressions pròpies de la democràcia.

Principis fonamentals del pensament sofista

• Nihilisme ontològic: No hi ha un ésser substancial i permanent; tot està subjecte al canvi constant.
• Fenomenisme: L'aparença és l'única forma de realitat; no hi ha essència (inspirat en Heràclit).
• Subjectivisme: La veritat és subjectiva;

Els Sofistes

• Consideren impossible donar una única resposta al problema de la physis.
• Tot home lliure té habilitat retòrica, oratòria i capacitat política.
• Ensenyaven l'excel·lència (areté) o virtut, a través del diàleg i la persuasió per obtenir l'èxit.
• La veritat no és el mateix que l'aparença. La veritat és diferent per a cada persona; per això deien que “l'home és la mesura de les coses”.

Escepticisme

Gòrgies: “No podem estar segurs de res”. L'home no pot assolir la veritat ni demostrar-la; estem davant d'un dubte permanent.

Relativisme

Protàgores: Hi ha una veritat per a cada persona. Tota veritat és relativa i depèn de l'home, l'individu o la ciutat.

Convencionalisme

El que és correcte depèn d'un acord humà. Distingim...

1. Què són els mites?

Els mites són narracions llegendàries protagonitzades per déus o herois que ofereixen una explicació sobrenatural de la realitat. A tall d’exemple, podem assenyalar diversos relats mítics, com ara: La Teogonia d’Hesíode, la Ilíada i l’Odissea d’Homer (procedents de la cultura clàssica grega), així com els mites del Diluvi Universal i de la Creació (propis de la tradició judeocristiana).

Transcendència

Transcendent: Allò que es troba més enllà d’aquest món, en una altra realitat diferent de la que percebem ordinàriament. Les explicacions mítiques són transcendents perquè recorren a déus i forces sobrenaturals.

2. Origen de la filosofia occidental

La filosofia occidental va sorgir a Grècia cap...

Els filòsofs presocràtics

Tales de Milet: Arkhé: aigua. Visió del món: la Terra era plana i surava sobre l’aigua.

Anaximandre: Arkhé: apeiron (allò indeterminat). Visió del món: té forma de tambor i està envoltada per una substància il·limitada.

Anaxímenes: Arkhé: aire. Visió del món: la Terra és plana i llisca sobre l’aire.

Heràclit: Logos/raó → arkhé: foc. La guerra, els déus i el riu serveixen per explicar el logos; també utilitza símbols com la lira, l'arc i la fletxa.

“Ningú no pot banyar-se dues vegades al mateix riu”: aquesta frase explica el seu arkhé (logos). Per ell, tot està en continu moviment o canvi; mai et pots banyar dues vegades perquè ni tu ni l’aigua sou els mateixos. També parla de la...

1.1 L'Escola de Milet: Els Monistes

Els Monistes: Consideren que tot té un sol element comú (arkhé) amb el qual es pot compondre tot el que existeix.

• Tales de Milet: L'arkhé és l'aigua.
• Anaxímenes: L'arkhé és l'aire còsmic.
  • Més dens → muntanya.
  • Menys dens → aire.
• Anaximandre: L'arkhé és l'Apeiron (principi indeterminat, una mescla originària homogènia).

1.2 Heràclit i Parmènides: Sentits i Raó

Ambdós plantegen la distinció en la percepció del món:

• No fiar-se dels sentits per entendre el Kosmos: Realitat aparent.
• Fiar-se de la raó: Realitat autèntica.

Heràclit: Confia en els sentits (perspectiva empirista).

Parmènides: Rebutja el testimoni dels sentits (perspectiva racionalista).

Misticisme i Pluralisme

Misticisme: Interpretació...

La purificació de l'ànima i les matemàtiques pitagòriques

1. Explica quina relació estableixen els pitagòrics entre la purificació de l'ànima i les matemàtiques, tot explicitant la concepció de l'ànima del pitagorisme.

Els pitagòrics creien que les matemàtiques i la geometria eren fonamentals per entendre les estructures subjacents de l’univers. També sostenien que la contemplació de les lleis matemàtiques i la recerca de la veritat numèrica podien purificar l’ànima. Segons el pitagorisme, l’ànima es defineix per les següents característiques:

• És immaterial i immortal.
• Està connectada amb el món de les formes matemàtiques ideals.

L'ésser immutable de Parmènides i els seus problemes

2. Explica per què l'ésser és

Estructura d'un text filosòfic

• Introducció: Precisa i no gaire extensa, on exposem el tema i definim els conceptes que es plantegen.
• Argumentació: S'ha d'exposar la tesi que vols defensar, els arguments que la fonamenten (per què ho penso?), reforçar l'opinió citant autors i plantejar objeccions.
• Conclusió: Breu resum i, si pot ser, formulació d'una solució.

6.4 Antropologia filosòfica

Es planteja preguntes sobre l'ésser humà. Prové del grec: antropo (humà) i logia (estudi). Aclareix les característiques bàsiques que compartim i que ens diferencien dels animals. Estudia la relació entre el cos i la ment, així com el valor i el sentit de les persones. D'aquí neix l'antropologia cultural, que estudia costums, creences i formes de...