Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

L'Ésser Humà Racional

Concepte de Racionalitat

• El comportament de l’home depèn de la natura, la rutina i la raó.
• L’home és l’únic amb raó, i la natura, l’hàbit i la raó han d’estar equilibrades.
• Els homes prioritzen la raó per davant de la naturalesa i l’hàbit, actuant en contra d’aquestes dues en algunes situacions.
• Els humans som els únics que tenim raonament i llenguatge.

Arguments a Favor de la Racionalitat

1. «Penso, llavors existeixo»: es necessita tenir consciència i raonament per existir.
2. La raó es pot oposar a la naturalesa i l’hàbit, fent que actuem en contra d’aquests. Els animals, en canvi, només actuen per instint o aprenentatge, sent irracionals. Per això diem que l’home és racional, ja que actua per

1.1 L'Experiència i la Causalitat Segons Hume

Per a l'imperi de l'experiència, resulta impossible tenir coneixement d'una cosa que encara no ha succeït. L'exemple de les boles de billar mostra que no es pot establir una relació necessària entre els termes de causa i efecte. La **casualitat** actua pel **costum**.

A més, l'experiència, d'aquí l'escepticisme de Hume, malgrat ser constant sobre un fet, no em dóna absoluta seguretat que aquest fet passarà de la mateixa manera en les experiències procedents.

1.2 Suposició de Continuïtat

“Suposar que l'efecte serà conforme a l'experiència passada”:

• Tret de l'observació de les qualitats sensibles de les boles, no observo cap força que necessàriament produeixi en el futur el mateix

1. El Pas del Mite al Logos: La Racionalitat

La racionalitat es pot entendre com el pas del mite al logos. La filosofia emergeix quan es qüestionen les creences mitològiques i s'aspira a un coneixement basat en raons i arguments lògics. Aquesta expressió fa referència a l'abandonament del mite en favor del logos, simbolitzant l'aparició del pensament racional i reflexiu.

S'abandona el mite quan l'ésser humà, en apropar-se a la natura, busca explicacions que no depenguin dels déus, sinó que es basin en l'observació de la realitat i la reflexió racional sobre aquesta. Per tant, la racionalitat és l'intent de sistematitzar i explicar la realitat de manera lògica.

Aquests primers filòsofs ja mostren racionalitat perquè:

• Van desenvolupar

Tipus de Veritats en Filosofia

Veritats de Raó

Les veritats de raó són aquelles que s'obtenen a través de la raó humana, sense necessitat de recórrer a l'experiència o al contacte amb el món. La seva validesa i veritat són infal·libles.

Exemples de veritats de raó:

• La suma de dos angles rectes és de 180º.
• Les operacions matemàtiques, com multiplicar.
• Principis lògics fonamentals.

Veritats de Fet

Les veritats de fet són fruit de l'experiència i el contacte sensible amb el món. Són generalitzacions basades en l'observació i, per tant, la seva validesa és fal·lible.

Exemples de veritats de fet:

• Un pare condueix.
• L'aranya es mou.
• Fa sol.

El Racionalisme: La Raó com a Font de Coneixement

El racionalisme és un corrent epistemològic que...

Racionalistes, Empiristes i el Gir Copernicà

La modernitat comença al segle XVI amb René Descartes. La pregunta fonamental era: com coneixem les coses?, ja que abans de saber què són les coses, hem de saber com les coneixem.

Corrents Filosòfics Moderns sobre el Coneixement

A la modernitat hi ha dos corrents filosòfics principals que pretenien conèixer les coses tal com són:

• Racionalistes

  Descarten el coneixement dels sentits. Utilitzen la lògica i les matemàtiques com a coneixements vàlids, perquè són exactes. Desconfien dels sentits perquè poden ser confusos. En la lògica i les matemàtiques no cal recórrer als sentits. Per exemple: $2+2=4$ o el fet que el tot és major que una part.

• Empiristes

  Defensen l'ús dels sentits. No poden

Física i metafísica

En el concepte grec de la fisis, hi havia dues interpretacions: la natura i la comprensió d'allò més enllà de la natura (arkhé). Són qüestions que no es poden demostrar, i això suscita una gran curiositat a l'ésser humà. No es podien comprovar les coses, ja que no sortien de l'especulació.

El pitagorisme

La progressió o ascens espiritual de la persona. La comunitat pitagòrica no només es va centrar en l'estudi de les matemàtiques, sinó també en la pràctica de l'ascetisme. Les ànimes es poden reencarnar: quan un cos mor, l'ànima va a un altre cos (dualisme antropològic).

Tot flueix

Que tots els camins acaben en el mateix lloc, ja que són realitats que podem trobar en el món.

Les quatre arrels

En la unió...

La Filosofia: Més Enllà de la Memorització

La filosofia no és quelcom que s'estudia o s'aprèn de memòria com les matemàtiques, sinó que s'ha d'aprendre mitjançant l'experiència mateixa, com la saviesa. La filosofia es basa en l'art de "pensar"; no és quelcom teòric, sinó pràctic, i només aquell que comprèn el camí aconseguirà "aprendre a filosofar".

Definició i Abast de la Filosofia

Podríem dir que filosofia és el que fan els filòsofs quan reflexionen o escriuen, i referir-nos tot seguit a les obres de Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant i Russell, entre altres autors famosos. Tanmateix, aquesta resposta no sembla útil per a qui no hagi llegit res sobre aquests autors. Però, fins i tot en el cas que una persona els...

Mites i el Pas al Pensament Racional

Diferències entre Mites Grecs i Egipcis

• Mites Grecs: Expliquen fenòmens naturals i l'experiència humana. Els grecs vivien en polis i tenien un pensament sovint guerrer. Els déus grecs estan destinats al destí.
• Mites Egipcis: Els déus egipcis semblen crear el destí.

L'Explicació Mítica: Mite-Logos

El pas del mite al logos implica una explicació racional i natural dels fenòmens.

Els Físics: Buscant l'Arkhé en la Natura

Tales d' الاMilet: L'Aigua com a Principi

La Fisis i l'Arkhé

Tales és fonamental per importar les matemàtiques a Grècia. El concepte de fisis es tradueix com la natura, l'essència, allò que és contrari al que sembla ser.

• La seva ciutat era un lloc de pas i comerç.
• La seva constitució

Filosofia

1. Filosofia acadèmica i filosofia mundana

Filosofia acadèmica és aquell tipus de filosofia exercida per professionals, per gent que ha estudiat per fer aquesta carrera. En canvi, la filosofia mundana és aquella que tots nosaltres duem a terme: és la que utilitzem per entendre la vida. La nostra opinió pot ser jutjada per aquests professionals. Des d'aquesta perspectiva, tots som filòsofs perquè cadascú de nosaltres té la seva pròpia opinió per entendre les coses; ara bé, que tots ho siguem no significa que siguem bons.

2. Filosofia, prejudicis i sentit comú

Els prejudicis, segons la filosofia, són teories que inconscientment són acceptades o que s'han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Els prejudicis...

Els Presocràtics: La recerca de la physis

Presocràtics: La creença en una realitat ordenada (kosmos). La realitat té múltiples canvis, però sota una unitat de permanència. No s'accedeix mitjançant els sentits, sinó a través del logos (raó), que permet comprendre la realitat. Aquest és el concepte fonamental del pensament grec: la physis, entesa com l'element del qual tot està fet en darrer terme.

Milèsics: Els primers monistes

La physis és entesa com un element i substància única. Els monistes proposen un element originari:

• Tales: La physis és l'aigua. 1) Principi de vida, 2) capacitat de transformació, 3) explicació unificada de caràcter físic.
• Anaximandre: La physis és l'àpeiron. Del no-res no prové res; tot genera quelcom