Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Conceptes fonamentals de la filosofia platònica

Al·legoria: Conjunt d'elements descriptius o narratius que corresponen a diversos detalls d'una idea que es pretén explicar [p. ex.: l'al·legoria de la caverna explica el tema de l'ascensió envers el coneixement; el carro alat és una al·legoria de la divisió tripartida de l'ànima...].

Ànima: «Ànima» significa per a qualsevol grec, i també per a Plató, el principi vital que anima el cos. Així, tot animal té ànima, i també els astres o els déus. L'ànima humana té de particular el fet de ser intel·ligent i per això pot copsar les idees. A La República, ànima i intel·ligència són sinònims.

Bé: Designa una mena de superidea, una idea que té preeminència sobre totes les...

Els sofistes (s. V a.C.)

Els tres sofistes més importants són:

• Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”. El terme "home" fa referència a cada individu de l’espècie humana. Cada ésser concret és la mesura de totes les coses; no hi ha un punt de vista per damunt d’un altre.
• Trasímac: “La llei és sempre la llei del més fort”. La llei no protegeix els més dèbils, sinó que afavoreix els més forts, fent creure als dèbils que tenen algun tipus de protecció.
• Gòrgies: “No hi ha ésser; si n’hi hagués no seria cognoscible; si ho fos no seria comunicable”.
  • “No hi ha ésser”: Tot és no-res. Aquesta idea s’anomena nihilisme.
  • “Si n’hi hagués no seria cognoscible”: La capacitat humana de conèixer

Sòcrates: El mestre de la ignorància

Sòcrates, mestre de Plató, no va deixar res escrit. Per a ell, la filosofia no és el resultat d'una acció, sinó una activitat social. Sòcrates és l'antiimatge dels sofistes, amb qui mantenia idees totalment contràries. Mentre els sofistes presumien de coneixements enciclopèdics i matemàtics, Sòcrates afirmava la seva pròpia ignorància.

L'Oracle de Delfos i la saviesa

Segons l'Oracle de Delfos, Sòcrates era el més savi d'Atenes. Ell ho interpretava així: «Si sóc el més savi, deu ser perquè reconec la meva ignorància». Per tant, per a ell, saviesa = reconèixer la ignorància.

Judici i mort

Sòcrates va ser executat per ser antidemòcrata, argumentant que la democràcia portava a la corrupció...

Epistemologia

Epistemologia: És la branca de la filosofia que s'enfoca en l'adquisició del coneixement.

Racionalisme

Racionalisme:

• El coneixement té origen en la raó.
• Només és vàlid si prové d'aquesta.
• Els sentits no són fiables.
• Mètode deductiu per elaborar coneixement.
• Idees innates que ens ajuden a desconfiar de la realitat.
• L'obtingut amb la raó és indubtable; en canvi, amb l'experiència mai podrà ser una certesa.

Empirisme

Empirisme:

• El coneixement té origen en l'experiència sensible.
• Només és vàlid quan prové dels sentits.
• La raó té molt poca importància: cal evitar-ne l'abús i l'especulació.
• Naixem com un full en blanc (sense idees innates).
• Tot es basa en els cinc sentits.

Límit del coneixement

Límit del coneixement:

1. Dogmatisme:

FILOSOFÍA POLÍTICA.Política=art de viure en societat,dubten si formes de govern son adequades, filosofía en contacte amb ètica i dret.1.1SOCIABILITAT HUMANA.Aristòtil deía esser huma es social,Hobbes o Freud =esser social x interés , per supervivencia i egoistes per cumplir desitjos,Aristòtil o Fromm=esser social per natularesa,incomplents i necesiten a algú.1.2CONCEPTE DESTAT.Sorgeix de membres de societat regulen via comunitaria,bens comuns,drets…-Es modern.Maquiavélico le dona el nom,estat=organització política con poder permanent en un territori,trets:poder territorial-en el seu terreny tenen tot el poder,es sobirà-estabilitat i ordres,otres asociacions actuen amb límits,-encarregat de mantindre ordre,Pau i protecció als...

La Síntesi Filosòfica d'Immanuel Kant

Kant realitza una síntesi entre el racionalisme i l'empirisme, unint l'experiència amb la raó per justificar la validesa de la ciència i, alhora, marcar els límits de la mateixa raó.

La Filosofia Transcendental

Sotmet la raó humana a un examen crític. La seva és una filosofia transcendental, és a dir, no se centra en els objectes mateixos, sinó en el subjecte i la manera com aquest coneix les coses. Aquest examen mostrarà les possibilitats que té el subjecte a l'hora de conèixer i, també, els seus límits. L'obra de Kant planteja tres preguntes fonamentals, centrant-se aquí en la primera:

• Què puc conèixer? (Epistemologia)

Epistemologia: Què Puc Conèixer?

Kant se centra en les condicions...

Comparació Hobbes i Locke: Contractualistes Clau

La comparació més adequada entre els filòsofs és la de Hobbes amb Locke, ja que, tot i tenir semblances, també presenten diferències significatives. Tots dos filòsofs eren empiristes i es consideren els més importants en la política i l'Estat modern.

Coincidències Fonamentals

Ambdós filòsofs eren contractualistes, és a dir, creien que l'Estat i el poder eren producte d'un pacte entre ciutadans lliures. Seguidament, coincideixen en què l'ésser humà és naturalment lliure i aquesta llibertat, a través del consentiment, és la força moral que anima i dona forma concreta i històrica a la societat civil o política.

Estat de Naturalesa: Visions Diferents

L'última coincidència és...

L'Atenes de Pèricles i la Fundació de la Democràcia

Ens situem en l'Atenes de Pèricles, on l'objectiu de la seva democràcia era el govern de la ciutat i l'establiment d'unes lleis (nomos). Per tal de governar, existia el poder de l'Assemblea, que depenia de l'acord de la majoria.

Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Llei

Els sofistes eren considerats savis i, sovint, estrangers que van anar a Atenes perquè era el centre cultural de l'època. Eren mestres de la retòrica i de l'erística (l'art de la disputa), és a dir, dominaven la paraula per convèncer, ser eficaços i gestionar les lleis.

Característiques i Pràctiques

Com que eren savis a sou, es preocupaven molt per la seva imatge, l'aparença i l'opinió pública. Els sofistes...

La responsabilitat des del determinisme

No hi ha cap diferència entre les diferents accions del món. Tot el que fas té una causa. Hi ha una responsabilitat justificada i excusada, però hi ha responsabilitat. Malgrat aquest determinisme, la persona o l’ésser ha de fer una deliberació a l’hora d’actuar i analitzar les bones raons, encara que el resultat de tota acció estigui determinat.

La responsabilitat des de l'indeterminisme

Hi ha diferència entre una acció i la resta dels esdeveniments, ja que aquestes accions són fruit d’un agent conscient que actua lliurement i espontàniament.

L’agent escull lliurement entre diverses opcions i té l'obligació de respondre i fer-se càrrec de la seva acció. En l’indeterminisme hi ha...

Què és la filosofia?

La filosofia actua com a metadiscurs (“meta” = més enllà). La filosofia és un discurs de segon nivell que pot actuar com un de primer nivell. Els de primer nivell o ordre són els que estudien directament la realitat i les experiències directes. Els de segon nivell estudien els de primer nivell, reflexionant sobre els conceptes i les característiques de les disciplines que ens fan entendre el món.

La divisió de la filosofia

• Metafísica: L’essència i l’existència (l’ànima). (“Meta”: més enllà del físic).
• Lògica: Raonaments lingüístics (prejudicis, malinterpretacions...).
• Epistemologia (Gnoseologia): El coneixement (límits i tipus). (“Episteme”: coneixement).
• Ètica: El bé, el mal i el comportament.