Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

El creixement de les ciutats

El creixement de les ciutats i els principis dels processos d’urbanització comencen amb la Revolució Industrial al S.XVII. A partir d’allà, aquests dos fenòmens han anat augmentant i prenent força. El pas de la vida rural a la vida urbana ha sigut un d’important que ha deixat marca demogràficament parlant. La gent va començar a deixar les zones rurals per buscar feina o una millora de vida a les ciutats. En aquestes ciutats urbanitzades abunden activitats relacionades amb la indústria, la construcció i els serveis, i la qualitat de vida és superior degut a la disponibilitat de serveis educatius, sanitaris i culturals. En el camp també, les dificultats de vida eren majors, sobretot en el sector agrari....

La política econòmica del franquisme va començar a canviar al 1959, a causa de l'autarquia, el col·lapse econòmic, l'evasió de capitals, una agricultura incapaç d'atendre la demanda nacional i els beneficis de la burgesia que començaven a perillar, provocant fam i penúries. Va haver-hi un canvi de govern amb l'entrada de tecnòcrates per part de l'Opus Dei. Al 1959 es va dur a terme el Pla d'Estabilització amb l'objectiu de reduir la intervenció de l'estat. Es volia estabilitzar l'economia, reduint la inflació, augmentant els tipus d'interès, limitant el crèdit i congelant els sous. Es va liberalitzar l'interior de l'economia, eliminant organismes estatals de regulació i preus fixos. També es va liberalitzar l'exterior de l'...

Política econòmica del franquisme: l'autarquia

Situació econòmica al final de la Guerra Civil

• Enfonsament demogràfic.
• Ruralització de l'economia.
• Escassetat de productes.
• Indústria poc desenvolupada.
• Escassetat de capitals i tecnologia.
• Balança comercial deficitària, comerç exterior escàs.
• Renda per càpita baixa.

Autarquia i intervencionisme estatal

L'autarquia, basada en l'autosuficiència del país, va limitar al màxim la dependència respecte a l'exterior i va substituir el lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia. Aquesta política va anar acompanyada d'un fort intervencionisme estatal, caracteritzat per:

1. Reglamentació del comerç exterior

El comerç exterior va passar a ser regulat per l'Estat. Es van encarir els...

Classificació de les Ciutats

Segons la seva Influència i Funció:

• Ciutat Global: Ciutats amb influència mundial en afers socioeconòmics, culturals i polítics.
• Metròpolis Globals Nacionals: Ciutats amb milions d'habitants, influència nacional i internacional, seus d'empreses importants i institucions públiques.
• Metròpolis Regionals: Ciutats grans amb influència regional, ben comunicades i amb un dinamisme notable.
• Àrea Metropolitana: Zona d'influència considerable on la ciutat central s'estén a nuclis urbans propers integrats de manera interdependent.
• Conurbació: Regió que comprèn ciutats, pobles i àrees urbanes que es fusionen a causa del creixement de la població.
• Ciutats Mitjanes: Capitals provincials que atreuen població i serveis.

ESPAIS AGRARIS

Terrenys on es desenvolupa l'agricultura, ramaderia o explotació forestal. Depenen de factors naturals i humans.

Parcel·les

• Terreny dividit entre un o més propietaris
• Explotació agropecuària: parcel·les dedicades a l'activitat d'un propietari
• Producció agrària: suma de la producció agrícola, ramadera i comercial

Formes d'utilització del sòl

• Terres conreades
• Terres no conreades

Tipus de conreus

• Herbacis: cultiu d'herbes
• Arbustius: arbustos
• Arboris: arbres

Varietat de conreus

• Monoconreu: centrat en un sol producte
• Policonreu: diverses espècies en múltiples parcel·les

Rendiment del conreu

• Intensiva: gran producció en espais reduïts
• Extensiva: poca densitat de població i molt espai

Sistema de conreu

• Secà: reg natural
• Regadiu: reg per

Dinàmica demogràfica

Dinàmica demogràfica: indica com varia la població d'un territori al llarg del temps. Creix. veg: diferència entre naixements i morts. Creix. migr: diferència entre emigració i immigració. Taxa de naixements i morts (número de persones en un territori en el període d'un any) la seva diferència = taxa de creixement vegetatiu.

F. Estac. alta: - naixements + morts (fluctuacions importants en poc temps) + mort catastròfica (fam, guerres, epidèmies...) *40% 40% (no hi ha) F. 1a expansió: + naixements i morts - progressivament gràcies a millores en la dieta = + població. 35% 15% Lesotho F. expans. tardana: naixements - i morts s'estabilitza = l'augment comença a minvar 20% 15% Egipte F. estac. baixa: naixements...

Els Agents Urbans

Són una sèrie de persones, corporacions o institucions que tenen interessos en el desenvolupament urbà:

• Propietaris del sòl: volen que els espais urbans es creïn en finques de la seva propietat per tenir guanys.
• Promotors, empreses immobiliàries i empreses financeres: centren la seva activitat en el procés de construcció, venda, etc., per obtenir rendibilitat del seu capital o dels seus clients.
• Propietaris d'empreses industrials: influeixen en la transformació urbana quan traslladen les fàbriques des dels vells espais industrials cap als nous polígons de la perifèria.
• Els ciutadans i ciutadanes: influeixen en la transformació de l'espai urbà en els usos del sòl, l'evolució, la salut, etc.
• Organismes públics:

Biodiversitat, Paisatge i Acció Antròpica

Biodiversitat a Espanya

A escala mundial, Espanya manifesta una gran biodiversitat, ocupant el segon lloc només darrere de les zones tropicals.

L'Acció Antròpica i la Transformació del Paisatge

El paisatge natural ha estat transformat per l’home. Actualment, el 45% de la superfície d’Espanya està ocupada per activitat agrària.

El Paisatge: Definició i Interacció

El paisatge és la fisonomia externa d’un territori, resultat de la interacció entre factors naturals i factors humans.

Gestió del paisatge i qualitat de vida

La gestió del paisatge implica:

• Conèixer els elements que integren i condicionen cada paisatge i les seves interaccions.

Protegir el Paisatge: Ús Racional i Sostenible

Cal ordenar,...

Salinització d’aqüífers --> Procés d’intrusió salina en un aqüífer pròxim a la costa, aprofitant la porositat de la roca com a conseqüència de la disminució del nivell de les aigües freàtiques provocada per una explotació excessiva de les capes freàtiques. Deu dels vint-i-un aqüífers de Mallorca estan salinitzats, i alguns superen el límit màxim de potabilitat, com el de Muro o el del Prat de Sant Jordi.

Agroturisme --> Tipologia d’activitat terciària que es dona en l’espai rural i que representa una diversificació en l'aprofitament del medi rural. La formen aquelles explotacions que, a part de tenir una dedicació al sector primari, diversifiquen les seves fonts d’ingressos per mitjà de l’allotjament...

Glossari de Termes: Medi Rural i Sostenibilitat

Agroturisme

Activitat terciària que representa una diversificació en l'aprofitament del medi rural. La formen aquelles explotacions que diversifiquen les seves fonts d'ingressos mitjançant l'allotjament de turistes, en la categoria del turisme rural.

Població Disseminada

Poblament de l'espai en el qual la població no habita en nuclis de població. El conformen edificacions o habitatges que no poden ser inclosos en els nuclis de població.

Calador

Lloc apropiat per fer-hi la pesca, on els pescadors llancen les xarxes de pesca. S'acostumen a situar a les zones on la plataforma continental és extensa, com passa, per exemple, al Mar del Nord, on les aigües són poc profundes.

Desforestació

Procés...