Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Evolució de l’economia i la demografia (1875-1898)

Amb l’arribada d’Alfons XII, el govern es basava en una economia centrada en l’agricultura. Els seus trets característics eren els següents:

• L’agricultura tenia un rendiment del sòl molt baix a causa de la baixa qualitat i la utilització de mètodes de treball molt tradicionals.
• La pròpia estructura de la propietat de la terra: molts pagesos no tenien terres i els grans propietaris eren apàtics i conformistes.
• Crisis agràries constants per factors meteorològics (males collites).

Sistemes d’arrendament favorables a Catalunya

A Catalunya es van desenvolupar sistemes d'arrendament que beneficiaven la pagesia:

• Emfiteusi: És un contracte d’arrendament mitjançant el qual la finca

Efecte Hivernacle i Escalfament Global

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que consisteix en el fet que l’atmosfera absorbeix part de l’energia que arriba a la Terra des del sòl i no la deixa retornar a l’espai. L'escalfament global apareix quan l’ésser humà, amb les seves activitats, allibera a l’atmosfera una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH), principalment diòxid de carboni (CO₂).

Conseqüències de l'Escalfament Global

• Els casquets polars (Pol Nord i Pol Sud) es fonen, provocant la pujada del nivell del mar.
• Pèrdua de biodiversitat a causa de l'augment de la temperatura, que impedeix als animals adaptar-se.

Protocol de Kyoto i Acords Internacionals

El Protocol de Kyoto és un Conveni Marc sobre el canvi...

La Meseta Ibèrica: Característiques i Relleu

La Meseta Ibèrica constitueix el 45% de la Península Ibèrica i es presenta fracturada en dues grans submesetes:

Submeseta Nord

• Altitud mitjana: 800-850 m.
• Envoltada de muntanyes.
• Travessada d'est a oest per la xarxa fluvial del Duero.
• Els seus rius superen el desnivell que hi ha entre la Meseta i el peneplà, i baixen fins al mar encaixats entre els materials durs hercinians, formant cingleres i congostos.

Submeseta Sud

• Altitud mitjana: 500-700 m.
• Formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo:
  • L'altiplà solcat pel riu Tajo.
  • L'altiplà de la conca hidrogràfica del Guadiana.
• Aquesta submeseta agafa una suau inclinació vers l'Atlàntic, on els rius s'escolen ràpidament fins a la desembocadura.

Pla d'Estabilització (1959): Aquest pla posa les bases del model econòmic. Volia la liquidació de l'autarquia de l'estat i més iniciativa (menys intervencionisme). Es buscava una economia lliure de mercat i un desenvolupament industrial.

Lleis i mesures principals

• Devaluació de la pesseta: mecanisme per atreure propietat estrangera i, per tant, capital.
• Congelació salarial.
• Dictadura: garantia de pau social.
• Privatització: moltes empreses públiques es venen perquè passin a ser controlades per un sector privat.

Resultats: El Miracle Espanyol

Aquest període es coneix com el Desarrollisme i el Miracle espanyol. Durant el període 1959-1973, la taxa de creixement del PIB va ser del 6-7%. Les exportacions es van multiplicar per sis i la renda

Les grans àrees urbanes

Els canvis econòmics i tecnològics de la humanitat, des de l'anomenada revolució urbana, han potenciat el model urbà, comercial i industrial, oposat al model rural i agrícola. Les ciutats europees han passat de ser ciutats emmurallades, aïllades de l'entorn rural, a ciutats sense límits en les quals les àrees urbanitzades se succeeixen, separades per escasses zones forestals o per espais agraris en procés de desaparició.

El creixement de les ciutats i de les àrees urbanes fa que els especialistes parlin de ciutats-regió, ciutats difuses o ciutats territorials: de grans àrees urbanes que articulen i integren ciutats diferents que es relacionen estretament les unes amb les altres.

Tipologies urbanes

• Àrea urbana:

Turisme Interior: Tendències i Impactes

L’augment del nivell de vida de la majoria de les persones, la generació de l’automòbil i la millora de les carreteres i les autopistes han permès els desplaçaments de cap de setmana i per vacances.

Desplaçaments de Cap de Setmana i Conseqüències

Els caps de setmana, una part de la població urbana fugia i fuig de la ciutat on vivia i marxa al litoral o a la muntanya amb l’objectiu de trobar tranquil·litat i silenci.

Això va provocar:

• L’aparició de gran quantitat de segones residències.
• L’aparició de nombroses organitzacions a les zones rurals que han produït, en moltes ocasions, greus impactes ambientals.

Activitats Turístiques i Creació d'Ocupació

Altres activitats turístiques que...

Causes dels descobriments i innovacions tècniques

Les causes principals van ser la conquesta de Constantinoble per part dels turcs, fet que va obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb l'Orient. Això va impulsar el desenvolupament de nous elements i tècniques:

• El descobriment de la cartografia i els portolans.
• El timó, la brúixola i l'astrolabi.
• La caravel·la i els seus components: cofa, vela triangular, cabina del capità, popa, timoner, mapes oceànics, bodega, quaderna, àncora, proa, trinquet i vela quadrada.

Grans exploradors i les seves rutes

• Vasco da Gama: Arribada a l'Índia per la costa africana.
• Bartolomeu Dias: Arribada al cap de Bona Esperança.
• Magalhães i Elcano: Primera volta al món.
• Núñez de Balboa: Descoberta de l'

Producció per Comunitats Autònomes

Galícia

• Ramaderia: Pastura extensiva per al bestiar boví; producció de fenc per a farratge.
• Agricultura: Poc policultiu; blat de moro per a ferratge; pomeres.
• Pesca i Indústria: Flota congeladora i bacallanera.
• Port principal: Vigo.

Astúries

• Agricultura: Pomeres destinades a la sidra.
• Ramaderia: Bestiar boví (llet).
• Port principal: Gijón.

Cantàbria

• Ramaderia: Bestiar boví (llet).

País Basc (PB)

• Bestiar boví (llet), tabac.
• Ports: Bermeo, Ondarroa, Sant Sebastià (St.S), Pasaia.

Navarra

• Tabac.

Aragó

• Bestiar boví, cereals, explotació forestal.

Pirineus

• Bestiar oví i boví.

La Rioja

• Cereals, vinya, productes d'horta.

Castella i Lleó (CiLL)

• Bestiar oví, ramaderia extensiva industrial (porcí, oví, boví), explotació

L'Espai Urbà: Valor de Canvi i Mercantilització

Per al sistema capitalista, la ciutat adquireix un caràcter mercantil perquè es pot comprar i vendre. Transformant-la per mitjà d’infraestructures i equipaments, adquireix més valor. S’intercanvia a un preu lliure fixat per l’oferta i la demanda.

Abans, el sòl urbà era només considerat pel seu valor d’ús; ara també és considerat pel seu valor de canvi. Per tant, els propietaris veuen amb bons ulls la millora dels carrers, ja que augmenten els valors dels seus béns i poden especular.

Limitacions del Valor del Sòl Urbà

El valor del sòl té dues limitacions principals:

1. Que no es pot produir sòl nou.
2. Que no és transportable.

El seu valor depèn de la situació dins de la ciutat...