Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Batxillerat

La Terra: Un Planeta Dinàmic

La Terra és un planeta dinàmic a causa de la interacció entre l'atmosfera i la superfície terrestre.

Components de l'atmosfera

• Nitrogen ($N_2$)
• Oxigen ($O_2$)
• Vapor d'aigua ($H_2O$)
• Argó
• Diòxid de carboni ($CO_2$)

Temperatura i Hidrosfera

La temperatura de la Terra, sense els gasos d'hivernacle, seria de -18 °C. En el nostre planeta, l'$H_2O$ és líquid a la superfície per diversos motius:

• Està més a prop del Sol que els satèl·lits de Júpiter.
• Té una major massa, la qual cosa implica una major gravetat i permet mantenir una atmosfera.
• Hi ha presència de gasos d'hivernacle a l'atmosfera que impedeixen la congelació de la hidrosfera.

L'atmosfera i la hidrosfera constitueixen un sistema dinàmic que intercanvia...

Els sòls

Sòl: capa superficial, disgregada i de gruix variable que recobreix l'escorça terrestre, procedent de la meteorització mecànica o química de la roca preexistent. La seva importància és que serveix d'assentament a la vegetació, de la qual depèn l'agricultura, i fa possible el reciclatge de matèria.

Composició i estructura del sòl. Tipus de components:

- Inorgànics: comprenen oxigen i CO₂, aigua i components minerals procedents de la meteorització de la roca mare, que solen ser fragmentats de roques (còdols, graves, sorres, llims i argiles) i sals minerals.

- Orgànics: constituïts per matèria orgànica que no ha patit processos de transformació i microorganismes diversos (descomponedors) que formen l'humus a partir d'...

Energia

L'energia és la capacitat de produir treball. El 99% de l'energia utilitzada prové de manera directa o indirecta del Sol. Estudiarem les energies convencionals, com derivades de l'ús dels combustibles fòssils, la nuclear i la hidroelèctrica.

Qualitat de l'energia

S'avalua en funció de la seva capacitat per produir treball útil per unitat de massa o volum. L'energia de més qualitat serà la més concentrada, i la de baixa qualitat es trobarà dispersa.

Rendibilitat econòmica

És un factor molt important per a la utilització d'una font energètica i es valora per la seva accessibilitat, la facilitat d'explotació i de transport, etc.

TC: energia subministrada per la combustió d'una tona de carbó.

TP: energia subministrada per la...

Estats físics de la matèria i minerals

Estats físics de la matèria:

• Amorf: Sense ordenació interna.
• Cristal·lí: Amb ordenació interna.
• Cristal·litzat: Ordenació interna més geometria externa (minerals).

Matèria cristal·lina (cristalls):

• Periodicitat: La xarxa 3D és una repetició de la cel·la unitat, la part més petita i característica d'un cristall que conté totes les seves propietats i que, per la seva repetició, forma el cristall.
• Homogeni i simetria: Si es repeteix molt.
• Anisotropia: Variació de les propietats determinada dins del cristall en funció de la direcció considerada.
• Isotropia: Creix en totes les direccions de manera igual.

Formació de minerals

• Cristal·lització a partir de fluids d'origen: Per evaporació d'una dissolució,

Teoria geocèntrica

Teoria geocèntrica: la Terra és el centre de l'univers.

Teoria de la deriva continental:

Tots els continents formaven una única massa de terra anomenada Pangea.

Antics:

La Terra era considerada el centre de l'univers. El Sol i la resta de planetes giraven al voltant de la Terra. Les estrelles formaven part de constel·lacions i es pensava que aquestes influïen en les collites i en la salut de les persones.

Es creia que el cel es movia al voltant de la Terra i, com que els moviments eren regulars, la posició dels astres s'utilitzava com a rellotge i com a calendari astronòmic. Així van néixer els signes del zodíac, que servien per decidir quan sembrar els camps, per marcar dates importants i, fins i tot, per provocar alguns...

Riscos naturals

Risc natural: probabilitat que es produeixi un dany catastròfic per a la població d'una zona o per als seus béns, motivat per un succés natural. Els fenòmens naturals són un risc quan amenacen els interessos humans. El valor d'un risc depèn de:

Perillositat: magnitud i potencial catastròfic del succés, i freqüència amb què ocorre.

Exposició: volum de població i béns que poden veure's afectats.

Vulnerabilitat: susceptibilitat que presenta la comunitat a patir danys.

Risc = perillositat × exposició × vulnerabilitat

Terratrèmols

Terratrèmol: són les vibracions del terreny produïdes per l'alliberament brusc de l'energia acumulada en les roques que es troben sotmeses a esforços.

Com s'origina: 1. El terreny es veu...

Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir: van ser ocupades pel mar i posteriorment abandonades, i amb el temps es van omplir de sediments, formant relleus tabulars on el terreny és horitzontal.

La depressió de l'Ebre: està encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les serralades litorals catalanes. Té una longitud de 380 km i una amplitud màxima de 150 km. Al principi la depressió estava ocupada pel mar, però es va tancar i formar un gran llac que es va anar omplint de sediments. Els materials més durs sobresurten i formen torres rocoses, i l'erosió desgasta els tossals. El riu Ebre recorre aquesta depressió i, al voltant seu, s'han establert les comunicacions i les ciutats. L'Ebre travessa les serralades litorals catalanes...

Ones sísmiques

Les vibracions produïdes pel lliscament dels blocs de la falla es transmeten i originen terratrèmols.

• Ones P (primàries): longitudinals i més ràpides (més de 5 km/s). Es transmeten a través de sòlids, líquids i gasos.
• Ones S (secundàries): transversals i més lentes. No es transmeten pels líquids.
• Ones L (superficials): Rayleigh, de moviment el·líptic com les onades; Love, horitzontals i perpendiculars a la direcció de propagació. Són les més destructives en superfície.

Les ones P i S es propaguen en totes les direccions, i les ones superficials afecten la superfície.

Distribució dels sismes segons els límits entre plaques

• Dorsals oceàniques: zones d'expansió de la litosfera, amb terratrèmols superficials i

Límits entre estrats

Canvi de litologia, base erosiva, lapse de temps sense sedimentació o erosió.

Roques fòssils

Sediments, pisarres, filites i esquistos poc format.

Informació dels estrats

Fòssils, color, composició litològica, mineralogia, estructures sedimentàries.

Superfícies d'estrat

Marques de corrent, solcs de dissecació, empremtes de cristalls, empremtes animals, ripples, bases erosives (paleocanals).

Interior dels estrats

Estratificació massiva (sedimentació ràpida, sense estructura), laminació fina (finíssimes lamines, velocitat lenta), laminació encreuada, laminació gradada (augment o disminució de la mida dels clasts), bioturbació (galeries).

Principi de l'actualisme

Processos d'avui = els del passat, amb diferent intensitat...

Estructura, propietats i síntesi dels plàstics

136. Pel que fa a la seva estructura, els plàstics estan formats per la unió de diferents unitats bàsiques formant el que s'anomena: polímers.
137. La composició química bàsica dels plàstics és: carboni, hidrogen i oxigen.
138. Les propietats més comunes dels plàstics són: facilitat per elaborar peces acabades, lleugeresa, resistència als agents atmosfèrics i no-conductivitat (aïllament tèrmic i elèctric).
139. Quines són les dues etapes per a l'elaboració de plàstics? L'obtenció del plàstic i la conformació del plàstic.
140. Quines són les matèries primeres bàsiques per obtenir plàstics? Petroli, gas natural i carbó.
141. Què és la síntesi dels plàstics? La polimerització o obtenció artificial