Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Batxillerat

Fonts d'energia

Les fonts d'energia són els recursos naturals dels quals es pot obtenir energia per produir calor, llum i potència.

Classificació de les fonts d'energia

En funció de la seva naturalesa:

• Primàries: es troben en la natura, com la fusta, l'aigua, el carbó, el petroli, etc.
• Secundàries: s'obtenen a partir de les fonts primàries, com l'electricitat o la benzina.

En funció de les reserves disponibles:

• Renovables: n'hi ha reserves il·limitades, perquè es regeneren contínuament. Són les que provenen del sol, del vent, de la biomassa dels residus sòlids, del mar i de l'aigua dels rius.
• No renovables o exhauribles: n'hi ha reserves limitades. Són el carbó, el petroli, el gas natural i l'urani.

En funció del grau d'utilització:...

Propietats físiques dels minerals

Els minerals no tenen una estructura interna de tipus cristal·lí?

Corregim el text anterior de manera fidel:

Els escalars no depenen de l'estructura interna del mineral i no varien segons la direcció. Els vectorials sí que varien: duresa, ratllada, tenacitat, trencament i deformació; exfoliació, color, fractura, brillantor, birefringència, magnetisme i electricitat.

• Idiocromàtics: el color és propi del mineral (coincideix).
• Al·locromàtics: el color depèn d'impureses (gamma de colors).
• Exfoliació: laminar, prismàtica, cúbica, romboèdrica.

Classificació química dels minerals

• I. Elements natius.
• II. Metalls + S, Bi, As (sulfurs, sulfosals).
• III. Metalls + halògens, vegades H₂O; de baixa solubilitat.
• IV.

...

1. Desintegració de Pangea i l'orogènesi herciniana

Fa 300 - 250 milions d'anys (Ma) — Permià: existeix el supercontinent Pangea. El «cor» de la futura península és el Massís Hespèric (o Ibèric), un bloc de granit i pissarres aixecat durant l'orogènesi herciniana anterior.

Fa 250 - 200 Ma — Triàsic: comença la fragmentació de Pangea. S'obre l'oceà de Tetis a l'est. El Massís Hespèric s'erosiona i queda convertit en una gran plana (peniplà) coberta parcialment per mars poc profunds on es dipositen sediments (argiles, sal, guixos).

2. L'etapa del «microcontinent» Ibèric

Fa 200 - 145 Ma — Juràssic: l'obertura de l'oceà Atlàntic Nord comença a separar Ibèria de Nord-amèrica. Ibèria queda com una placa tectònica independent...

Capes de l'atmosfera terrestre

Troposfera

Es troba entre 8 i 18 km a l’Equador. Gairebé tots els fenòmens atmosfèrics s'hi produeixen.

Estratosfera

Arriba fins als 60 km. Hi ha la capa d’ozó (entre 30 i 50 km), que filtra els raigs ultraviolats.

Mesosfera

Entre els 60 i 100 km. S'hi cremen els meteorits.

Termosfera / Ionosfera

Fins a 600 km. Està carregada elèctricament amb quantitats importants d'ions (origen de les aurores).

Exosfera

Gasos en baixa concentració. Fins a 10.000 km. És la capa exterior de l'atmosfera.

El vent solar i la magnetosfera

El Sol emet un flux de partícules anomenat vent solar, que viatja a una velocitat de 490 a 1000 km/s. Això provoca l'aparició d'aurores quan es produeix una eyecció de partícules solars carregades...

Relleu de la Península Ibèrica

Formació del relleu

Precàmbrica: sòcol antic, submergeix, diposita argiles.

Primària: estrats plegats, roques metamòrfiques, formació de sòcols, massís ibèric i nucli de la Meseta.

Secundària: orientació massissa, Cordillera Iberica d'aigua, sedimentats, sedimentats, conglomerats.

Terciària (orogènia alpina, moviment alpí): trencament del sòcol, formació de falles i horsts (sistema Central), materials tous plegats (Sistema Ibèric, Serralada Cantàbrica), clisió de plecs, pirineus, serralades Bètiques, lit. català.

Quaternària: rius i glaciars omplen fosses de la Meseta, dipòsits de l'Ebre i del Guadalquivir.

Tipus de sòls

Sòls zonals:

• Oceànic (àcid, ric en matèria orgànica): terra bruna (humida)

...

Durant els últims 7 milions d'anys, els homínids han evolucionat des de formes semblants als ximpanzés fins a l'humà modern. Aquest procés, conegut com a hominització, ha afectat diverses característiques anatòmiques i funcionals, des de la bipedestació fins a l'adquisició del llenguatge articulat, passant per un increment del volum cerebral.

Bipedestació

La bipedestació és el primer criteri que s'utilitza per diferenciar el llinatge dels homínids i dels simis antropoides. Probablement va ser el primer canvi important que va ocórrer en el procés d'hominització i va succeir molt abans que el volum cerebral s'incrementés. Caminar habitualment alçat i sense balancejar gaire el cos requereix determinades característiques anatòmiques...

Càrrega de recursos: aprofitament màxim que es pot fer d'un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.

Combustible fòssil: combustible format a partir de les restes orgàniques acumulades en dipòsits sedimentaris de l'escorça terrestre.

Reciclable: que es pot recuperar i després transformar per a usos posteriors. Normalment aquest concepte s'aplica a residus.

Desforestació: procés de destrucció o pèrdua de la cobertura forestal o boscosa.

Biodiversitat: diversitat biològica que es manifesta en una determinada àrea o sistema ecològic en totes les seves formes, nivells i combinacions.

Sostenibilitat ambiental: model d'aprofitament dels recursos naturals que no en compromet el manteniment al llarg del temps.

Recurs

...

Conceptes bàsics del paisatge

Degradació del paisatge: pèrdua de la qualitat dels components del paisatge o de parts dels seus valors.

Banalització del paisatge: pèrdua d'originalitat, de significats i, en general, de valors del paisatge.

Protecció del paisatge: conjunt d'actuacions destinades a mantenir en bon estat els components i els valors del paisatge.

Gestió del paisatge: conjunt d'actuacions destinades a guiar de manera harmònica les transformacions que experimenta el paisatge a causa de l'acció humana.

Ordenació del paisatge: conjunt d'actuacions destinades a la valoració o la restauració dels paisatges.

Objectiu de qualitat paisatgística: aspiració de la millora del paisatge d'una societat.

Dominis i regions biogeogràfiques

...

Glossari de Geografia i Medi Ambient

• Paisatge alpí: paisatge propi dels alpins o de característiques similars.
• Serrat: cadena de muntanyes poc elevades.
• Conca d'erosió: depressió excavada per l'acció erosiva dels cursos fluvials.
• Xarxa hidrogràfica: xarxa natural formada per un determinat conjunt de conques fluvials.
• Règim hidrogràfic: evolució del cabal d'un riu o d'una conca hidrogràfica durant un cicle anual.

Domini climàtic: territori caracteritzat per unes condicions climàtiques comuns. Marinada: brisa diürna que bufa del mar cap a terra. Fogony: vent calent i sec que fa fondre ràpidament la neu. Climograma: gràfic en què es representa, en dos eixos i mitjançant dues corbes, l'evolució tèrmica i pluviomètrica....

Càrrega: aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.

Fòssil: combustible que ha estat format a partir de les restes orgàniques acumulades en dipòsits per garantir-ne la renovació futura.

Desforestació: és el procés de destrucció o pèrdua de la coberta forestal o bosc.

Biodiversitat: és la diversitat biològica que es manifesta en una determinada àrea o sistema ecològic en totes les seves formes, nivells i combinacions.

Desenvolupament sostenible: mode d’aprofitament dels recursos naturals que no en compromet el manteniment a llarg termini.

R.M.E.nR: recursos minerals que es poden utilitzar per a produir energia.

RM no enR: recursos minerals que no són aptes per a produir...