Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

L'ascens de Franco al poder

Un gran debat al bàndol nacional era el lideratge, qui havia de governar aquell cop d'estat. Es deia que havia de ser el General Sanjurjo, però va tenir un accident en agafar un avió des de Portugal.

Els primers dies de guerra es va formar la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars, com Franco i Mola, i encapçalada per un director, per criteri d'antiguitat, Miguel Cabanellas. Aquesta junta va suspendre la constitució republicana i va il·legalitzar tots els partits polítics, excepte la Falange i els tradicionalistes. També es van aturar les reformes.

Consolidació del lideratge de Franco

La junta era una solució temporal, ja que el lideratge únic era una exigència dels nazis i els feixistes. Franco...

Partit Democratic Constitucional (KD, kadets): Classes mitjanes. Tenia un programa liberal i proposava una Assemblea Constituent elegida per sufragi universal que determínés la forma de l’Estat rus. Partit Socialista Revolucionari (SR, eserites): Pagesia Rusa. Barreja d’ideologia socialdemòcrata i populisme rus. Proposava expropiar la terra dels terratinents i socialitzar la terra, acabar amb el sistema polític tsarista i construir un socialisme de base agrària. A poc a poc va orientar el discurs a atraure la incipient classe obrera urbana. Partit Socialista (menxevics) Obrers i pagesos. Partit de masses que seguia les directrius de la II Internacional i que va tenir poques simpaties de la pagesia. Seguint una línia socialdemòcrata,...

La repressió franquista sobre els vençuts

La construcció del règim de Franco, tant durant la Guerra Civil com en els anys posteriors, va anar acompanyada d’una violència extrema. Aquesta violència seguia les directrius i ordres dels líders del cop d'estat i implicava l’eliminació física de totes aquelles persones que havien estat derrotades.

La repressió es va convertir des de l’inici en una característica i una necessitat per mantenir el règim. Va tenir un caràcter sistemàtic i planificat i va ser executada principalment per:

• L’Exèrcit (els qui disparaven).
• Militars de la Falange (especialment en els primers moments).

Aquesta repressió anava dirigida contra qualsevol persona sospitosa de simpatitzar amb les esquerres. Hi...

La Conferència de Ialta i el futur d'Europa

El febrer de 1945, quan ja s'estava a punt d'assolir la victòria final sobre els nazis, es reuní a Ialta una nova conferència que aplegà Stalin, Roosevelt i Churchill. En aquesta conferència es prengueren diversos acords que afectaren profundament el destí d'Europa fins a finals del segle XX. Un Roosevelt greument malalt persistia en la seva esperança de mantenir una futura aliança amb l'astut Stalin, tot i la desconfiança d'un experimentat Churchill que ja preveia les tensions que en les properes dècades es produirien entre les democràcies occidentals i el comunisme.

Els principals acords adoptats a Ialta

• Els processos judicials de Nuremberg: Havien de servir per a la desnazificació d'Alemanya.

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola

L'exèrcit republicà, ja reorganitzat i amb l'armament millorat, va preparar l'ofensiva a la zona de l'Ebre per tal de reunificar les dues zones que s'havien separat en l'ofensiva de Terol. Malgrat les victòries republicanes inicials, els nacionals van fer recular l'exèrcit i la batalla va acabar el novembre de 1938. Amb unes 16.000 morts entre ambdós bàndols, aquesta derrota va suposar que la República tingués els dies comptats, recorrent a allargar la guerra amb l'esperança que coincidís amb l'imminent conflicte europeu.

Després del desgast de la batalla més llarga de la Guerra Civil (115 dies) i amb un total de 16.000 morts, Franco va llançar una ofensiva per Tremp per ocupar Catalunya....

La Revolució d'Octubre de 1934

A Astúries es va dur a terme la revolució social dels miners, les accions dels revolucionaris, amb la reacció del govern i una repressió duríssima. A Catalunya, el 6 d’octubre es proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola pel president de la Generalitat, Lluís Companys, i es fa la vaga general sense el suport de la CNT. Tot això provoca una reacció per part del Govern.

Conseqüències de la revolució

Les conseqüències de la revolució foren vàries. Va augmentar la influència de la CEDA en el govern, provocant:

• La suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
• L’anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu.
• El retorn de les propietats als jesuïtes.
• Gil Robles és

El context industrial i la Renaixença cultural

• El desenvolupament industrial experimentat a Catalunya en el segle XIX va donar lloc a l'aparició d'una burgesia industrial i de negocis important, fet que era excepcional en una Espanya en la qual continuava predominant una societat agrària més tradicional.
• Aquest desenvolupament socioeconòmic va coincidir amb un renaixement de la cultura catalana i una expansió de l'ús del català.
• A partir del 1830, va néixer un moviment literari conegut com la Renaixença, que tenia com a objectiu recuperar la llengua i els signes d'identitat catalans.
• La Renaixença va impulsar la publicació d'obres en llengua catalana i va promoure la celebració d'uns certàmens literaris, els Jocs Florals.

L'emergència

Les reformes del primer bienni i la Generalitat

Durant el primer bienni de la Segona República Espanyola (1931-1933), es van dur a terme reformes rellevants tant a escala estatal com a la Generalitat de Catalunya.

Reformes a escala estatal (Govern central)

• Reforma agrària: Llei per redistribuir la terra, expropiar latifundis i millorar les condicions dels pagesos.
• Reforma educativa: Implantació de l'educació laica, gratuïta i universal, eliminant la influència de l'Església.
• Reformes laborals: Regulació de la jornada laboral, descans setmanal i legalització dels sindicats.

Reformes a la Generalitat de Catalunya

• Estatut d'Autonomia (1932): Va atorgar autogovern en cultura, educació, administració i economia.
• Promoció cultural: Foment del

1. El ludisme

El ludisme va ser un moviment obrer que va sorgir a Gran Bretanya durant la Revolució Industrial, a principis del segle XIX. Rep el seu nom de Ned Ludd, el líder d'aquest moviment, tot i que no se sap amb certesa si va ser una persona real o part d'una llegenda popular.

Els ludites eren principalment artesans i teixidors que consideraven que la mecanització amenaçava les seves ocupacions, condicions de treball i salaris. Per això, van dur a terme la destrucció de maquinària i sabotatges a les fàbriques com a forma de protesta contra la industrialització, encara que finalment no van aconseguir detenir-la.

2. El socialisme utòpic

El socialisme utòpic va sorgir durant els segles XVIII i XIX, caracteritzat per la cerca d'una...

El malestar a Cuba

Cuba concentrava nombrosos negocis i interessos amb Espanya, tant per l'emigració com pel comerç de productes com el cafè i el blat. L'explotació econòmica, els ingressos i la presència d'empreses espanyoles forçaven la compra a preus alts i dificultaven l'exportació als Estats Units.

El 1878 es van pactar mesures destinades a facilitar l'autonomia cubana, fet que va propiciar la formació de diversos partits:

• Partit d'Unió Constitucional.
• Partit Liberal Cubà: mantenia l'autonomia.
• Partit Revolucionari Cubà: defensava l'independentisme.

Fases de la guerra de Cuba

• Febrer de 1895 - Gener de 1896 (El Grito de Baire): Inici de la insurrecció independentista. El govern espanyol va enviar el general Martínez Campos, que no