Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La reforma religiosa

El govern d'esquerres va impulsar canvis profunds en matèria religiosa amb l'objectiu de retirar poder i influència a l'Església catòlica i secularitzar la societat espanyola. Amb la Constitució de 1931, es van establir mesures clau:

• Espanya es va definir com un estat laic (no confessional).
• Es va garantir la llibertat de cultes.
• Es va deixar de finançar l'Església (separació Església-Estat).
• Es va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament.
• Es van aprovar el divorci i el matrimoni civil.

El 1933 es va promulgar la Llei de Congregacions, que establia:

• La prohibició definitiva de l'ensenyament per part d'ordes religiosos.
• Límits a la possessió de béns per part de l'Església.
• La possibilitat de dissoldre

El regeneracionisme i les conseqüències del 1898

La derrota militar a Cuba i Filipines, coneguda com "el desastre", va ser el detonant de la gran crisi del sistema polític de la Restauració. Tot i que l'impacte econòmic va ser limitat, els seus efectes van ser profunds a nivell moral i ideològic.

• Econòmicament: Es va dur a terme una reforma de la hisenda per compensar les pèrdues de la guerra.
• Políticament: Els nous governants van intentar renovar l'administració pública per erradicar la corrupció i fomentar la descentralització.
• Moral i ideològicament: La destrucció del mite de l'imperi espanyol va provocar una forta crisi d'autoestima nacional.

El moviment regeneracionista

Intel·lectuals progressistes, vinculats a la Institución

El catalanisme polític

A finals del segle XIX, el moviment catalanista va anar més enllà de les reivindicacions literàries i va adoptar un paper polític que reivindicava el reconeixement del particularisme català i demanava el dret a l'autogovern.

Els inicis: Valentí Almirall

El 1880, Valentí Almirall, un dels principals impulsors del catalanisme polític, va promoure el primer congrés catalanista, on va expressar diverses idees com el federalisme republicà. Cal destacar que La Jove Catalunya va ser la primera associació catalanista fundada el 1870. El 1881, Almirall es va distanciar de Pi i Margall per impulsar una acció política específicament catalana.

Al primer congrés catalanista es va acordar la formació del Centre Català

1. Les causes de la guerra

Les rivalitats territorials i econòmiques: Hi havia certes tensions provocades per la crisi del 1873 i la cursa imperial que van originar a Europa una sèrie de disputes territorials i econòmiques:

• Al terreny econòmic: L’Imperi alemany s’havia consolidat com una potència política i econòmica. Els territoris d’Alsàcia i Lorena eren disputats entre Alemanya i França. A més, Alemanya i el Regne Unit es disputaven la supremacia industrial i naval.
• En el terreny polític: Alemanya havia quedat enrere en la cursa colonial i aspirava a nous territoris; per la qual cosa, va tornar a xocar amb França pel control del Nord d’Àfrica. Una altra tensió va ser el domini dels Balcans davant la retirada de l’Imperi

missatge reina

Aquest document és una font primària (contemporània dels fets) és una carta de la Lliga de Catalunya a la reina regent el 1888, expressant les seves aspiracions polítiques per a Catalunya. Reclama Corts Generals independents, pressupostos votats localment, govern propi, ús oficial del català i nomenament de càrrecs per catalans. És una font històrica que reflecteix les tensions polítiques i culturals entre Catalunya i l'Estat espanyol a finals del segle XIX, quan el moviment catalanista buscava autonomia i preservació de la identitat catalana enfront de les forces centralitzadores.

memorial de greuges

Aquest fragment és una font primària. L'extracte és del 'Memorial de Greuges' de 1885, un manifest que denuncia les...

El Context Europeu Post-Napoleònic

Pel que fa al context internacional, cal dir que les Guerres Napoleòniques van centrar gran part de la política europea de l'època. Eren una sèrie de conflictes entre Napoleó Bonaparte i els seus aliats contra les coalicions de països que veien perillós un domini francès tan acusat, encapçalats pel Regne Unit a l'oest i Rússia a l'est.

Les guerres es van estendre parcialment a les colònies que dominaven els estats combatents i, per això, van excedir l'àmbit europeu. El poder de Napoleó va començar a declinar amb el pacte dels països centrals, Regne Unit i Rússia, que després de diverses campanyes van derrotar Napoleó, forçant-lo a exiliar-se. Van organitzar el Congrés de Viena el 1815,...

La descomposició política i el primer projecte d'Estatut

A partir de 1917, la crisi es multiplica i això acabarà derivant en la dictadura de Primo de Rivera.

Els partits dinàstics es descomponen: no hi ha líders de prestigi ni programes polítics rellevants, i les forces de l’oposició estan dividides i no representen una alternativa real.

Es crearan governs de concentració (on diversos partits formen un equip per governar). El més important va ser el Govern Nacional, presidit per Maura el 1918, que incloïa Cambó. Només va durar set mesos.

Entre 1917 i 1923 hi va haver 14 governs diferents i cap no va durar més de 8 mesos.

La situació a Catalunya i la campanya per l'autonomia

A Catalunya, la situació serà diferent perquè la Lliga

La Restauració Borbònica (1875-1931)

Aquestes caricatures estan contextualitzades en la Restauració borbònica (1875-1931), que comença al final del Sexenni Democràtic, en particular durant el govern de Serrano. Els conservadors preparaven el retorn de la monarquia amb Alfons XII, que estava exiliat al Regne Unit, i també amb Isabel II. La preparació de la restauració alfonsina estava liderada per Antonio Cánovas del Castillo.

Els pilars del sistema canovista

Aquest nou sistema polític es basava en quatre pilars bàsics:

• La Constitució de 1876.
• La Corona.
• Els partits dinàstics (el Conservador i el Liberal).
• L'exèrcit.

La Tercera Carlinada i el règim foral

En aquest període també es troba la Tercera Carlinada. Després de la caiguda d'...

Els Governs de Torn

La Restauració es va iniciar amb un govern del Partit Conservador mentre els liberals van accedir per primera vegada al poder l'any 1881. El temor d'una possible desestabilització del sistema polític després de la prematura mort del rei el 1885, va impulsar una entesa entre conservadors i liberals (coneguda com el Pacte d'El Pardo), que va donar pas a un govern liberal que va assegurar la continuitat del sistema. Durant l'anomenat "Parlament Ilarg" (1885-1890) els liberals van desenvolupar el seu programa reformista. Així, es van aplicar alguns drets i practiques com ara: sufragi universal masculí per a comicis municipals, abolició de l'esclavitud, una lei d'associacions que autoritzava els sindicats obrers, el judici...