Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

El Triomf de Stalin i la Lluita pel Poder (1924-1940)

La mort de Lenin (1924) va desencadenar una lluita entre els dirigents del partit bolxevic que es va desenvolupar en dos fronts: el poder en l'Estat soviètic i l'orientació que havia d'emprendre la revolució. El debat es va polaritzar entorn de dues figures: Trotski, que en aquell moment era la figura més destacada entre els successors de Lenin, i Stalin, que exercia la secretaria del PCUS.

L'Ascens de Stalin i la Dictadura Personal

Aprofitant el poder que tenia com a secretari del partit i utilitzant tota mena d'intrigues, Stalin es va imposar. Trotski va ser apartat del partit, desterrat a Sibèria el 1927, expulsat del país el 1929 i assassinat per un agent de Stalin a Mèxic l'any...

El Partit Nacional Feixista i la presa del poder

L'any 1919, Benito Mussolini va formar els fasci di combattimento, un moviment que recollia antics combatents i que presentava un programa populista i nacionalista.

El 1921, Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista, amb un programa que prometia un Estat fort per frenar la mobilització obrera i l'amenaça revolucionària, i presentava una política expansionista cap a l'exterior molt ambiciosa.

El Partit Nacional Feixista va rebre ajuda financera de la Confindustria (l'organització patronal italiana més gran), el suport d'importants sectors de l'exèrcit i la complicitat d'alguns grups liberals. Les bases del partit es van nodrir del malestar social i polític que procedia, en bona part,...

LA BATALLA DE Madrid :

● L’objectiu dels insurrectes era ocupar Madrid (capital i símbol de la República).

●Les tropes d’Àfrica van travessar l’estret de Gibraltar (juliol de 1936) i van ocupar Badajoz.

●Al Setembre, Franco va ocupar Toledo i va arribar a les portes de Madrid a l’Octubre.

● El govern de la República va ordenar la mobilització general el 29 d’Octubre per salvar la capital (milers d’homes i dones van fortificar els accessos a la ciutat).

●El 6 de Novembre el govern republicà es trasllada a València i deixa al comandant Rojo en mans de Madrid. Va resistir als atacs aeris insurrectes gràcies a les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat.

●Les tropes republicanes durant l’atac a la capital es van

El règim franquista: pilars i estructura

El règim franquista va ser un sistema autoritari i nacionalcatòlic que va governar Espanya des del final de la Guerra Civil (1939) fins a la mort del dictador Francisco Franco (1975). El règim es va sustentar en tres pilars fonamentals: l'exèrcit, l'Església Catòlica i les elits econòmiques, que es van convertir en les anomenades "famílies" del règim.

Aquestes "famílies" es van encarregar de sostenir la dictadura, monopolitzant el poder polític i econòmic. Els seus trets distintius van ser:

• Intransigència ideològica
• Autoritarisme
• Nacionalisme
• Catolicisme

La repressió institucionalitzada

La repressió va ser una de les característiques més rellevants del període. Els opositors al règim van...

Causes de la Guerra Civil Espanyola

El General Mola va organitzar el cop d'estat. Volia fer un pronunciament simultani en totes les guarnicions militars i de l'exèrcit africà al comandament del general Franco. El cap suprem de la revolta va ser el general Sanjurjo. El detonant va ser un acte de pistolerisme dels grups feixistes: van assassinar el tinent Castillo i el cop va ser retornat sobre Calvo Sotelo. La sublevació es va iniciar al Marroc i es va estendre per tota la península. Al principi el cop va fracassar, però va evolucionar cap a una guerra de tres anys. Altres causes de la guerra van ser la queixa de la classe propietària afectada per les reformes republicanes i la pèrdua del poder polític del sector conservador.

La Guerra

La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte sense grans estratègies on els clars guanyadors van ser les potències feixistes (Itàlia i Alemanya). A partir del cop d'estat, Espanya va quedar dividida:

• La República: Controlava les zones industrials importants, però no tenia militars professionals; es van formar milícies a partir dels sindicats.
• Els sublevats: Comptaven amb l'Exèrcit d'Àfrica i l'ajuda de les potències exteriors.

Diferències en l'organització militar

• Zona republicana: Les milícies eren l'expressió del poble en armes, coordinades pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Tenien una cultura antimilitarista i no entenien l'ordre de comandament vertical.
• Zona sublevada: Dirigits pels caps africanistes, amb milers de soldats,

1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil

El 17 de juliol, els insurrectes van preveure un pronunciament militar per apoderar-se dels òrgans de govern, decretar l'estat de guerra i extingir els signes d'oposició. Havia de ser una operació ràpida, però al cap d'una setmana l'evidència que el cop militar no havia triomfat, i la divisió del país en dos bàndols, va originar una guerra civil.

L'aixecament militar

L'anomenat Alzamiento Nacional es va iniciar el 17 de juliol a Melilla. El dia 18, el general Franco va arribar al Marroc per comandar l'exèrcit d'Àfrica. Als militars s'hi van afegir sectors falangistes i carlins. El govern de la República no va prendre mesures inicials eficaces; Casares Quiroga va dimitir i José Giral va esdevenir...

Anàlisi de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917

Ens trobem davant un text polític de caràcter primari, públic, ja que va dirigit a la societat espanyola. Fou redactat per les persones presents a l'Assemblea Parlamentària per tal d'establir els nous acords que aquesta assemblea adoptaria. Es va publicar a l'ABC de Madrid el 7 de juliol de 1917.

Els acords de l'Assemblea

Al text es mostren quatre acords fonamentals:

• Primer acord: Es dona a conèixer la ideologia de l'Assemblea, de caràcter regeneracionista, amb l'objectiu de renovar el país.
• Segon acord: S'expressa la necessitat de reorganitzar l'Estat i l'autonomia dels municipis, demanant la convocatòria d'unes Corts Constituents.
• Tercer acord: Es reafirma la necessitat de reformes i s'exposa

Art neoclàssic s. XIX (1789-1815) — Caiguda de Napoleó

Context històric

S. XIX marca el canvi de l'antic règim a la implantació del liberalisme polític. Les dues revolucions polítiques principals que marquen l'inici del període són la Revolució francesa (1789) i la Revolució americana (1776). Aquestes revolucions estan basades en les idees polítiques de la Il·lustració; el pensament il·lustrat es basa en la raó i no en la fe. S'hi basen els principis del liberalisme polític: defensa la llibertat individual i la igualtat davant la llei, i també el capitalisme (llibertat econòmica).

Revolucions i indústria

Durant la primera meitat del segle es produeixen altres revolucions liberals: la revolució burgesa de 1820 i 1830, i la...

Introducció

El disseny de la dictadura va resultar fallit, ja que no va obtenir els resultats esperats. Molts dels suports del règim es van allunyar en adonar-se que el final era a prop. Primo de Rivera, afectat per una diabetis greu, va renunciar i va marxar a França, on va morir dos mesos després (1930). La monarquia va intentar llavors un retorn a les eines de govern de la Restauració.

La transició i el govern provisional

Es van succeir governs curts, com el del general Dámaso Berenguer (la "Dictablanda"). Després, l'almirall Aznar va convocar eleccions municipals, on van guanyar les candidatures republicanes i socialistes. Aquests resultats van provocar l'abdicació del rei Alfons XIII, que va marxar a Itàlia. Es va formar un govern...