Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La Segona República Espanyola: Reformes i Front Popular

Història4,68 KB

1. El bienni reformista (1931-1933)

La política de reformes, desenvolupada especialment durant el bienni d’esquerres, la va impulsar el govern de Manuel Azaña. Van pretendre modernitzar i equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.

3.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària

L’arribada de la República va comportar per al conjunt dels treballadors l’aprovació d’una nova legislació sociolaboral, l’artífex principal de la qual va ser el socialista Largo Caballero. Pretenia millorar i dignificar la situació dels treballadors del món rural i urbà.

La Llei de Reforma Agrària del 1932 va ser el projecte de més envergadura. El seu objectiu era crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions....

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Reformes i Front Popular" »

Causes i etapes de la Revolució Francesa: Resum històric

Història2,48 KB

Causes de la Revolució Francesa

  • Convocatòria dels Estats Generals: Es va establir que es comptaria un vot per estament.
  • Conflicte pel sistema de vot: Cada estament es reunia a la seva sala. Els nobles discutien sobre la forma de vot, conscients de la debilitat del rei i segurs de la seva victòria. El rei, per por que el poder recaigués en el poble, rebutjava el vot per cap. El Tercer Estat, sentint-se fort i percebent la feblesa reial, exigia el vot per cap com a única via per guanyar. Finalment, el rei es va posicionar a favor dels nobles per no cedir el seu poder.
  • Proclamació de l'Assemblea Nacional: Indignat, el Tercer Estat es va proclamar Assemblea Nacional, sumant-hi els nobles i burgesos que compartien la seva visió de justícia,
...
Continua llegint "Causes i etapes de la Revolució Francesa: Resum històric" »

Quin tipus d'Estat va implantar el rei Felip V a Espanya? Què va suposar per a Catalunya el Decret de Nova Planta?

Història4,19 KB

Tractat d'Utrecht

• Es va signar el 11 d'Abril de 1713, posant fi al

conflicte armat.

• Felip V és reconegut com a rei d'Espanya,

però renunciant al seu dret de successió a la

Corona francesa.

• Felip V va haver de cedir territoris espanyols:

• Gibraltar i Menorca a Anglaterra.

• Flandes i alquns territoris d'Itàlia a Àustria.

• La signatura del Tractat d'Utrecht posà fi a la

guerra de Successió, però van continuar les

hostilitats entre Àustria i França. La Pau

definitiva entre les dues potències arribà amb

el Tractat de Rastatt, el 6 de març de 1714.

EL COMENÇAMENT DEL FI DE LA GUERRA

•L'any 1711 mor l'emperador d'Àustria, Josep I O L'arxiduc

Carles ho succeeix al tron.

•L'interès de la Gran Aliança per a que l'Arxiduc fos...

Continua llegint "Quin tipus d'Estat va implantar el rei Felip V a Espanya? Què va suposar per a Catalunya el Decret de Nova Planta?" »

El catalanisme conservador: de la Lliga a les Bases de Manresa

Història4,41 KB

El catalanisme conservador i la Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya és un partit creat el 1887 com una escissió del Centre Català. La gent que forma aquesta lliga s'agrupa principalment en dos sectors:

  • Diari La Renaixença: dirigit per Àngel Guimerà.
  • Centre Escolar Catalanista: on trobarem la futura dirigència del catalanisme conservador, amb figures com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Narcís Verdaguer i Callís.

El Missatge a la Reina Regent (1888)

El document més important de la Lliga de Catalunya és el Missatge a la Reina Regent (1888), signat per 2.601 persones i lliurat a la reina per Eusebi Güell. El contingut del missatge proclama que:

  • "Catalunya és pàtria i nació"
...
Continua llegint "El catalanisme conservador: de la Lliga a les Bases de Manresa" »

Personatges clau del Catalanisme i la Restauració Borbònica

Història3,45 KB

Personatges del catalanisme i de la Restauració Borbònica

  • Cánovas del Castillo: Polític i historiador espanyol, figura cabdal de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX. Líder del Partit Conservador.
  • Alfons XII: Fill d'Isabel II. Amb l'inici del seu regnat va començar la Restauració Borbònica.
  • Pi i Margall: Polític i historiador espanyol que defensava el republicanisme federal; va ser president durant la Primera República Espanyola.
  • Nocedal: Escriptor i polític espanyol d'ideologia tradicionalista i catòlica. Va fundar el Partit Integrista i era partidari del règim carlista.
  • Pablo Iglesias: Fundador del PSOE i d'ideologia marxista.
  • Sagasta: Va ser president en l'època en què Espanya va perdre les colònies i era el
...
Continua llegint "Personatges clau del Catalanisme i la Restauració Borbònica" »

Transició de l'Antic Règim a l'Estat Liberal a Espanya

Història7,11 KB

L'Antic Règim: Definició i Estructura

L'Antic Règim és el sistema polític, econòmic i social vigent als segles XVII i XVIII a Europa, i en el cas espanyol, el sistema anterior a la Revolució del segle XIX.

Característiques de l'Antic Règim

  • Política: Monarquia Absoluta

    Basada en la sobirania reial (el rei concentra els tres poders). L'Estat era patrimonial i propietat de la Corona (els habitants eren súbdits).

  • Societat Estamental

    Societat dividida per naixement en estaments:

    • Privilegiats: Noblesa i clergat.
    • No privilegiats: Camperols, burgesos, etc.
  • Economia Agrària i Senyorial

    Fonamentalment agrària, amb obstacles al comerç i a la circulació de béns i immobles (propietat vinculada o amortitzada). Era monopolística i senyorial, on els

...
Continua llegint "Transició de l'Antic Règim a l'Estat Liberal a Espanya" »

Conseqüències i impacte de la Segona Guerra Mundial

Història2,71 KB

L'impacte de la Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va afectar la població militar i civil mitjançant mobilitzacions massives, tant als fronts com a les rereguardes. Als països ocupats per les potències de l'Eix, els desplaçaments forçats de població van ser constants cap a camps de concentració, on eren utilitzats com a mà d'obra, o a camps d'extermini en el cas dels jueus i altres minories.

Les actuacions bèl·liques no es van limitar només als fronts o a les estratègies militars, sinó que qualsevol lloc i població es va convertir en objectiu.

La inoperància de la Societat de Nacions i la política d'apaivagament de les democràcies occidentals, les concessions i la debilitat de resposta de les quals davant dels excessos...

Continua llegint "Conseqüències i impacte de la Segona Guerra Mundial" »

La Guerra Freda (1945-1991): Origen, Blocs i Conflictes Clau

Història6,74 KB

La Guerra Freda (1945-1991): Divisió Mundial

Des del 1945 fins al 1991, el món va estar dividit en dos blocs antagònics:

  • El bloc socialista, dirigit per l’URSS.
  • El bloc capitalista, liderat pels EUA.

Les relacions entre els dos blocs van passar per etapes de gran tensió internacional (conegudes com a Guerra Freda), amb enfrontaments a Europa, com la divisió de Berlín, i amb conflictes bèl·lics al Tercer Món (Corea, el Vietnam, etc.).

Als anys 60, davant la impossibilitat de destruir el rival sense posar en perill tota la humanitat, els Estats Units i la Unió Soviètica van anar obrint pas al diàleg i a la distensió (etapa de coexistència pacífica).

1. La Formació de Blocs Antagònics (1945-1947)

1.1. El Deteriorament de les Relacions

...
Continua llegint "La Guerra Freda (1945-1991): Origen, Blocs i Conflictes Clau" »

El Sexenni Democràtic: Constitució de 1869 i Amadeu I

Història2,39 KB

El sorgiment del sufragi universal i la Constitució de 1869

Per primera vegada, es posava en pràctica el sufragi universal masculí i, per tant, els grups polítics hagueren d'adreçar-se al conjunt de la població. Aquest fet provocà el sorgiment de nombroses publicacions polítiques, reunions i debats, els quals tingueren influència especialment a les zones urbanes.

Les principals forces que participaren en aquestes eleccions foren, de dreta a esquerra:

  • Els carlins
  • Els moderats
  • La coalició monarquicodemocràtica
  • Els republicans

Les noves Corts elaboraren la Constitució de 1869. Aquesta era marcadament democràtica i fou considerada de les més avançades del moment a Europa. Els seus pilars foren:

  • La sobirania nacional i la separació de poders.
...
Continua llegint "El Sexenni Democràtic: Constitució de 1869 i Amadeu I" »

Història de Catalunya: Població, República i Guerra Civil

Història12,02 KB

Comentari sobre el creixement de la població (1901-1935)

Comentari de quadre estadístic: Creixement de la població a Catalunya (1901-1935), pàgina 259. (Podeu treure l'última fila de dades, perquè ja es correspon amb la Segona República).

1. Naturalesa i context de la font

La font correspon a un quadre estadístic; en concret, és una taula de dades múltiple que mostra l’evolució per quinquennis de quatre variables sobre la població (creixement total, creixement natural, creixement migratori i impacte migratori) a Catalunya entre 1901 i 1935.

2. Context històric: La Restauració i la industrialització

L’etapa que descriu la font coincideix amb el regnat d’Alfons XIII, amb la crisi i el col·lapse final de la Restauració. A la...

Continua llegint "Història de Catalunya: Població, República i Guerra Civil" »