Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La dictadura de Primo de Rivera i les repercussions a Catalunya

La dictadura de Primo de Rivera va ser un període de govern autoritari que va tenir lloc a Espanya entre els anys 1923 i 1930. Aquesta dictadura va ser imposada pel mateix Primo de Rivera, qui va prendre el poder a través d'un cop d'estat militar amb l'objectiu de posar fi a la inestabilitat política i social del país.

La repressió a Catalunya

Durant aquesta dictadura, Catalunya va patir les conseqüències de la repressió i l'autoritarisme del règim:

• Es van tancar periòdics.
• S'empresonaven polítics.
• Es prohibien les reunions i manifestacions.

Això va generar un gran malestar entre la població catalana, que es va veure privada de les seves llibertats polítiques i civils. En...

La Guerra Civil Espanyola es va desenvolupar en diverses fases militars que van estar marcades per l'evolució constant de les tàctiques i estratègies dels dos bàndols enfrontats.

La rebel·lió militar i el fracàs del cop d'estat

La Guerra Civil va començar amb una rebel·lió militar que va intentar trencar l'ordre establert pel govern democràtic de la Segona República. Aquest cop d'estat va fracassar en les grans ciutats, com Madrid, Barcelona i València, on la població es va aixecar en contra dels militars. En canvi, va tenir èxit en les zones rurals del sud i l'oest d'Espanya. En aquesta fase, les forces rebels van aconseguir controlar zones importants del sud i van marxar cap al centre del país.

La militarització del conflicte

A...

Les causes de l'imperialisme

No només és una sola causa, sinó un conjunt de factors, de diversos tipus i interrelacionats entre ells, que podem agrupar de la següent manera:

Factors econòmics

Són les principals: el mercat europeu estava saturat i era necessari trobar nous mercats fora d’Europa. El 1873 hi va haver una crisi econòmica molt important a Europa (Gran Depressió) i això va obligar els països a adoptar polítiques proteccionistes i els productors a buscar nous mercats.

D’altra banda, el progrés industrial exigia cada vegada més quantitats de matèries primeres que els productors preferien tenir segures en territoris dependents d’ells, ja que Europa era clarament deficitària. També hi havia la necessitat d’invertir...

El bienni de centredreta (1933–1936)

El bienni de centredreta (1933–1936). Després de les eleccions, Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del partit. La CEDA va donar suport al govern des del Parlament. Lerroux es va veure així obligat a iniciar el que els grups de dreta reclamaven: una política de rectificació de les reformes del bienni anterior.

Mesures principals i conseqüències

Aquesta nova política es va concretar en la paralització de diverses reformes iniciades anteriorment i en mesures concretes que van tenir un fort impacte social i polític:

• Paralització de la reforma agrària, amb la consegüent expulsió de milers de jornalers de les terres que havien ocupat.
• Es designen per a llocs clau de l'

Evolució del Catalanisme Polític (1833-1931)

1833 - Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.

1836-1843 - Bullangues: conjunt de tumults produïts a Barcelona entre 1836 i 1843.

1859 - Celebració dels primers Jocs Florals.

1868-1874 - Durant el Sexenni Democràtic es desenvolupa el federalisme republicà. El Partit Republicà Democràtic Federal, encapçalat per Francesc Pi i Margall, representa aquest corrent polític que advoca per un model d’Estat descentralitzat respectuós amb totes les nacionalitats.

1870-1880 - Època d’or de la Renaixença.

1880 - Valentí Almirall convoca el Primer Congrés Catalanista. Aplega els partidaris del republicanisme federal i els sectors intel·lectuals de la Renaixença. Acorden defensar el Dret...

El Regeneracionisme i la Crisi de 1898

Arran de la pèrdua de la guerra hispanoamericana, el general Polavieja va publicar un document regeneracionista en el qual defensava la necessitat d’aplicar a Espanya un programa de reformes que incloïa la concessió a Catalunya d’una certa descentralització administrativa. Les despeses per la guerra van originar un greu problema econòmic. El juliol de 1899, Raimundo Fernández Villaverde va anunciar un pressupost amb un fort augment d’impostos, especialment per a la indústria i el comerç, fet que va provocar un descontentament general a tot el país.

El Tancament de Caixes i l'ascens d'Alfons XIII

Amb el Tancament de Caixes s’inicia una campanya contra els impostos on 185 gremis van crear la...

Aquesta font és un text titulat "Estatus de la Mancomunitat de Catalunya", un fragment del Reial Decret de 26 de març de 1914.

És una font primària, contemporània dels fets, un document politicojurídic que recull una sèrie d'articles redactats pel rei Alfons XIII que permeten la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Article 1: Unió Indefinida de Províncies

En l’article 1, el rei Alfons XIII permet que les províncies (en aquell temps, Espanya estava dividida en províncies, no en comunitats autònomes) s’uneixin de forma indefinida, sense un termini concret, per construir la Mancomunitat catalana, un desig dels catalanistes des de feia anys.

Article 2: Atribució de Competències

En l’article 2n, s’atribueixen a la Mancomunitat...

1. El Congrés de Viena (1815)

   Després de la derrota de Napoleó, a Europa es va imposar el retorn de l'absolutisme. L'any 1815, les potències vencedores van celebrar el Congrés de Viena i van arribar als següents acords:

   • Restitució de les monarquies absolutes: Retorn dels monarques destituïts.
   • Formació de la Santa Aliança: Exèrcit que defensava els monarques absolutistes en cas de revolució.
   • Principi de sobirania nacional: Definició de la nació com un conjunt de ciutadans lliures, units mitjançant vincles històrics, amb la voluntat de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis.

   2.2 La revolució de 1830

   La revolució es va iniciar a París i es va estendre per Europa (estats italians i alemanys, Espanya, Polònia):

   • La monarquia francesa

1. La Mancomunitat i l'autonomia política

La Mancomunitat no era una veritable autonomia política perquè, tot i permetre la unió de províncies limítrofes, no atorgava un autogovern real ni el control total sobre les seves pròpies competències.

2. Aportacions en ensenyament i cultura

La Mancomunitat va ser clau per a la modernització educativa i cultural:

• Ensenyament primari: Creació d'escoles rurals i estudis normals per a mestres.
• Formació professional: Prioritat absoluta amb la creació de l'Escola del Treball i la Universitat Industrial per formar tècnics qualificats.
• Ensenyaments artístics: Impuls a l'Escola d'Arts i Oficis, l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, l'Institut Català d'Arts del Llibre i l'Escola d'Infermeres.

3. El projecte

El fracàs del primer govern regeneracionista

M. Cristina atorga el nou lideratge conservador a Silvela. Es proposa un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària. El Tancament de Caixes, la vaga general de comerciants i la declaració de guerra del govern provoquen la dimissió de Duran i Bas i Polavieja. Aquest fet consolida el catalanisme, posa fi a l'esperit de regeneració i reprèn el torn dinàstic.

Opcions de reformisme

Els intents de reforma es dividien en diversos corrents:

• Partits del torn: Basats en la crítica del frau electoral i la voluntat de fer la «revolució des de dalt».
• Partits marginats: Objectiu de mobilitzar l'opinió pública.
• Regeneracionisme intel·lectual i literari: Reflexionen