Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Crisi del 29, Feixisme, Nazisme i Segona Guerra Mundial

Història5,42 KB

Crack del 29: Causes

Superproducció: Durant la Primera Guerra Mundial, l'economia es va centrar en la producció de guerra. Un cop acabat el conflicte, es va trobar amb molts productes sobrants. Especulació: Davant l'augment constant de les cotitzacions, van augmentar les inversions. Amb la crisi de la borsa, el Dijous Negre, es va produir una venda massiva d'accions que va provocar l'enfonsament del seu valor i la ruïna dels inversors.

Conseqüències del Crack del 29

El col·lapse de la borsa va provocar la Gran Depressió. Ciutadans sense feina van caure en la misèria. Cada país defensava els seus propis interessos.

Anys 20: La Itàlia Feixista

El règim feixista és un model que es va instaurar a conseqüència de la crisi postguerra (problemes
...
Continua llegint "Crisi del 29, Feixisme, Nazisme i Segona Guerra Mundial" »

Absolutisme, Il·lustració i Reformes del Segle XVIII

Història4,53 KB

Absolutisme i Il·lustració

1. El Poder Reial i la Societat

Quins poders reunia el rei?

El rei reunia el poder absolut: controlava les Corts, la seva existència i la seva voluntat. Tenia tot el poder legislatiu, l'execució de la llei, l'ordre públic, i decidia sobre els drets i interessos de la nació.

Què és i en què es basa la monarquia absoluta?

En una monarquia absoluta, el monarca concentra tots els poders i governa directament, sense justificar les seves decisions a ningú. També existia la burocràcia: el monarca nomenava funcionaris que executaven les seves ordres, com els ministres a la cort i els intendents a les províncies.

Explica la diferència entre la societat estamental i la de classes.

En una societat estamental, les persones...

Continua llegint "Absolutisme, Il·lustració i Reformes del Segle XVIII" »

Ascens del Liberalisme i Nacionalisme: Revolucions i Canvis Socials

Història4,57 KB

Liberalisme

És un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica que concep la societat com un conjunt d'éssers lliures que gaudeixen d'uns drets i unes llibertats fonamentals que l'Estat ha de garantir.

El conjunt de ciutadans representa la sobirania nacional i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu). En conseqüència, el monarca deixa de posseir un càrrec d'origen diví i amb poders absoluts i es converteix en un representant de la nació.

La separació de poders evita la concentració en una mateixa persona. El poder executiu recau en el Govern, el poder legislatiu pertany a una assemblea electiva i el poder judicial està en mans dels Tribunals de Justícia.

L'existència d'una Constitució,

...

Continua llegint "Ascens del Liberalisme i Nacionalisme: Revolucions i Canvis Socials" »

El Bienni Reformista (1931-1933): Reformes i Oposició

Història2,78 KB

El Bienni Reformista

Reformes del Govern Republicà-Socialista

El nou govern, integrat per la coalició republicana-socialista, va emprendre la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat. Els seus objectius principals eren resoldre els greus problemes pendents i modernitzar l'economia i la societat espanyola.

Reformes clau:

  • Reforma de l'exèrcit: Modernitzar la institució, endarrerida tècnicament, amb excés de comandaments en relació amb la tropa i la majoria d'oficials.
  • Reforma religiosa: Disminuir el pes de l'Església i la seva influència en l'educació. Es va dur a terme una reforma educativa laica, amb ensenyament obligatori i gratuït.
  • Reforma territorial: Reconèixer la pluralitat d'Espanya i iniciar una
...
Continua llegint "El Bienni Reformista (1931-1933): Reformes i Oposició" »

Forces d'Oposició i Crisi del Bipartidisme a Espanya

Història4,88 KB

Forces d'Oposició

Republicanisme i Lerrouxisme

El republicanisme va ser la força principal d'oposició. Ara bé, la fragmentació va afeblir la força electoral i, per tal d'unir esforços, es va crear Unión Republicana. El republicanisme, liderat per Lerroux, va aconseguir èxits electorals notables. El lerrouxisme tenia un fort caràcter anticatalanista i anticlerical. La Unión Republicana es va apropar al catalanisme; aquesta decisió va ser rebutjada per un sector, i aquest se'n va separar i va fundar el Partit Republicà Radical.

Carlisme i Tradicionalisme

Jaume de Borbó, nou postulant del tro, va fundar el Partido Católico Tradicionalista. L'any 1907 es va fundar el Requetè, organització de caràcter paramilitar que va actuar a les...

Continua llegint "Forces d'Oposició i Crisi del Bipartidisme a Espanya" »

L'Herència d'un Imperi Universal: Carles I i Felip II

Història4,92 KB

Carles I, l’herència d’un imperi universal. El manteniment del catolicisme va marcar la política exterior de Carles I. A Europa, els problemes principals i els territoris on es van produir van ser aquests: França, estats alemanys i els turcs. Felip II va centralitzar el govern i va fer de Madrid la capital. Per mantenir l’hegemonia política i imposar els principis de la Contrareforma catòlica, es van produir un gran nombre de guerres: Batalla de Saint-Quentin (1557); contra Anglaterra, hi va enviar l’Armada Invencible (1588), una gran flota que va ser destruïda per una tempesta davant la costa anglesa; per tal de frenar l’expansió musulmana al Mediterrani, la batalla de Lepant (1571); als Països Baixos. Oposicions de Carles...

Continua llegint "L'Herència d'un Imperi Universal: Carles I i Felip II" »

El Segle XX: Revolució Russa, Guerres i Totalitarismes

Història4,51 KB

Revolució Russa: Context i Inicis

A principis del segle XX, Rússia era un estat endarrerit, caracteritzat per:

  • Una monarquia absoluta.
  • Una indústria poc desenvolupada.
  • Una forta dependència de la inversió estrangera.

Factors clau que van afavorir la revolució inclouen una greu crisi econòmica i la derrota en la Guerra Russo-Japonesa.

Esdeveniments Clau de la Revolució Russa

  • 1905: Creació de la Duma (parlament).
  • 1917: Esclat de la Revolució, amb dues fases principals: la Revolució de Febrer i la Revolució d'Octubre.

La Fi de la Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles

Un armistici va posar fi a la Gran Guerra el 1918. El gener de 1919, la Conferència de París va establir les bases de la postguerra.

El Tractat de Versalles i les seves

...
Continua llegint "El Segle XX: Revolució Russa, Guerres i Totalitarismes" »

La Revolució Russa (1917-1922): De la Dualitat de Poders a la Formació de l'URSS

Història4,09 KB

La Dualitat de Poders (Març-Octubre del 1917)

  • Lenin defensava que la revolució havia de superar la fase liberal burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. A les Tesis d’Abril va proclamar la consigna: «Tot el poder per als soviets!», i va fer una crida per a la sortida immediata de la guerra i per la retirada del suport dels soviets al govern provisional.
  • Lvov va ser substituït per Kerenski, un socialista partidari d’accelerar les reformes, però no de sortir del conflicte bèl·lic. El nou govern es va enfrontar amb el soviet de Petrograd i va començar una persecució sistemàtica dels bolxevics.
  • El mes d’agost, els militars tsaristes protagonitzaren un cop d’Estat que va ser vençut gràcies a l’ajuda dels bolxevics,
...
Continua llegint "La Revolució Russa (1917-1922): De la Dualitat de Poders a la Formació de l'URSS" »

Conflictes i Revolucions del Segle XX: Guerra Freda i Dictadures

Història5,39 KB

La Divisió d'Europa: Guerra Freda i Blocs

Després de la Segona Guerra Mundial (1945), Europa es va dividir en dos blocs principals:

  • Els Estats Units i els països occidentals.
  • L'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).

Alemanya va quedar dividida en dos estats:

  • La República Federal d'Alemanya (sota influència dels Estats Units).
  • La República Democràtica Alemanya (sota influència de l'URSS).

Aquests bàndols van crear dues aliances militars durant la Guerra Freda:

  • L'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord), liderada pels Estats Units.
  • El Pacte de Varsòvia, liderat per l'URSS.

L'URSS no va permetre cap mena de desviació ideològica. Els dos intents reformistes més importants, que van ser sufocats pels russos, van ser:...

Continua llegint "Conflictes i Revolucions del Segle XX: Guerra Freda i Dictadures" »

Crisi de l'Antic Règim a Espanya: Ferran VII i Revolució Liberal

Història3,22 KB

La Crisi de l'Antic Règim

Carles IV: Godoy s'alia amb Napoleó, però fou perjudicial (derrota de Trafalgar). El descontentament per la política de Godoy va provocar el motí d'Aranjuez. Carles IV i el seu fill Ferran VII es barallaren per la corona. En arribar a França, buscant el recolzament de Napoleó, seran detinguts. La corona passarà a Josep I.

La Guerra del Francès

Napoleó va envair Espanya i es va produir un alçament popular que començà a Madrid. Es van crear juntes de govern per un país desorganitzat per la guerra. La derrota napoleònica a Rússia accelerà la caiguda de Josep I a Espanya.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Durant la guerra, es reuniren a Cadis representants de tot Espanya i van fer la primera constitució...

Continua llegint "Crisi de l'Antic Règim a Espanya: Ferran VII i Revolució Liberal" »