Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

Història d'Espanya (1700-1900)

De Felip V a la Industrialització

Regnes i períodes

Felip V (Borbó): 1700-1746

Ferran VI: 1746-1759

Carles III: 1759-1788

Carles IV: 1788-1808

Josep Bonaparte: 1808-1814

Ferran VII: 1814-1833

• Restauració Absoluta: 1814-1820
• Trienni Liberal: 1820-1823
• Dècada Ominosa: 1823-1833

Regència de Maria Cristina: 1833-1840

Regència d'Espartero: 1840-1843

Isabel II: 1843-1868

Esdeveniments clau

Segle XVIII

• 1700-1713: Guerra de Successió
• 1707: Batalla d'Almansa
• 1713: Tractat d'Utrecht
• 1736: Inicis indústria cotonera a Barcelona
• 1749: Cadastre d'Ensenada
• 1758: Junta de Comerç de Barcelona
• 1765: Primera Societat Econòmica d'Amics del País
• 1766: Motí d'Esquilache
• 1778: Lliure comerç amb Amèrica
• 1780: Primeres màquines de filar

Segle XIX

• 1792:

Democràcies i Totalitarismes (1918-1939)

La Crisi de les Democràcies Liberals

Després de la Primera Guerra Mundial, el prestigi de les democràcies europees semblava reforçat. Però la crisi econòmica i social de la postguerra, la depressió del 1929 i el triomf de la revolució bolxevic van crear un ambient favorable a la desestabilització d'aquestes democràcies.

Democràcies Consolidades

Els països on més havia arrelat el parlamentarisme i amb una organització de les forces democràtiques van aconseguir integrar el socialisme. Com a Gran Bretanya o França, a la dècada del 1930, es va crear una gran coalició de radicals, socialistes i comunistes, que van formar el Front Popular. Les democràcies, preocupades pels problemes econòmics...

Els Anys Vint i Trenta

Panorama General de l'Època d'Entreguerres

El segle XX s'inicia amb la Primera Guerra Mundial, donant pas a una època coneguda com a «Època d'Entreguerres», un període dens i de canvis vertiginosos, caracteritzat per:

• Radicalització dels règims polítics: l'ascens del nazisme a Alemanya, el feixisme a Itàlia i el comunisme a Rússia.
• Esclat dels moviments d'avantguarda: corrents com el cubisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme o l'expressionisme van sorgir amb la voluntat de trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous, sovint relacionats amb la radicalització política.
• Revolució estètica del segle XX: Aparició d'escriptors i artistes clau com Marcel Proust i James Joyce (novel·la), Pablo

L'Oposició a Catalunya (1939-1959)

A l'exili, polítics catalans van mantenir la Generalitat com a institució legítima del poble català. **Josep Irla** en va ser president (successor de Companys). Posteriorment, a Mèxic, es va elegir president **Josep Tarradellas**, qui es mantindria fins a la reinstauració de la Generalitat. A l'exili, també es va dur a terme una tasca de **normalització cultural i difusió del fet català**. Destaquen intel·lectuals com el doctor **Josep Trueta** o el compositor **Pau Casals**.

A l'interior, el **Front Nacional de Catalunya** agitava el país. El **PSUC** lluitava en la clandestinitat. Els grups de joves cristians **CC (Crist-Catalunya)**, liderats per **Jordi Pujol**, van impulsar campanyes catalanistes...

La fase tecnocràtica (1959 – 1969)

Es va caracteritzar per l’arribada al govern dels tecnòcrates, impulsant la modernització de l’economia i de la societat espanyoles.

Durant aquesta fase es van aprovar diverses lleis:

• Ley de Prensa
• Ley de Libertad Religiosa
• Ley Orgánica del Estado, amb la qual es volia assegurar:
  • La pervivència del règim
  • La separació del Cap d’Estat i del govern
  • L’elecció d’un terç de les Corts
  • Designar un Successor (el príncep Joan Carles, designat el 23 de juny de 1969)

La fase de descomposició del règim (1969 – 1975)

Els primers símptomes de descomposició de la dictadura franquista van començar a aparèixer a partir del 1969, manifestats en diversos factors:

• El deteriorament físic de Franco
• El distanciament

La República de Weimar (1918-1933)

Alemanya, 1918-1933, des de l'abdicació de l'emperador fins a l'arribada al poder de Hitler.

La República de Weimar

• Proclamada després de la Primera Guerra Mundial.
• Constitució democràtica però inestable per la manca de majories clares i els intents insurreccionals de dreta i esquerra.
• Separació de poders amb un President del Reich elegit que proposa formar govern al Canceller que rep el suport majoritari del Parlament; a partir de 1925 és President el Mariscal Hindenburg, heroi de la Primera Guerra Mundial.
• Inestabilitat política: Fins a 1933 hi ha 19 governs de coalició (Socialdemòcrates, Centre Catòlic, Partit Democràtic); a l'oposició el Partit Popular i el Partit Nacional (de dretes i monàrquics)

Etapes i Operacions Militars de la Guerra Civil Espanyola

Cap a finals de 1937, la superioritat de l'exèrcit franquista ja semblava clara. Després de la resistència a ultrança de Madrid, Franco va optar per una guerra llarga, formant quadres militars nous i mobilitzant els joves de les zones que dominava. Entre les estratègies utilitzades hi havia els bombardejos. A Catalunya, es van crear estructures subterrànies per fer front a aquests atacs. Els republicans, en canvi, van optar per forces de voluntaris mal armats.

Primera etapa: (Juliol 1936 - Març 1937)

Els rebels volien ocupar Madrid. El General Mola ho va intentar des del Nord, però va ser aturat. Franco va avançar des del Sud, ocupant el Nord d'Extremadura i dirigint-se cap a Toledo...

Eleccions 12 abril 1931 a Catalunya

La Crisi del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

La creixent crispació popular, generada per la crisi econòmica, l’atur i la frustració en no veure complides les expectatives reformistes republicanes, va desbordar els governs de l’esquerra republicana. El nombre de vaguistes i aturats va augmentar, provocant la radicalització de l’anarquisme. La situació esdevenia cada cop més *crítica* i es van produir insurreccions, com la de l’Alt Llobregat (1932).

El govern de la República va aprovar la **Llei de Defensa de la República**, que li atorgava atribucions per actuar amb duresa davant d'aquestes accions. L’acció del govern, a més, creava tensions internes, tant per les pressions rebudes des de les Corts com per la incomoditat d'...