Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

La poesia de Josep Carner i M. Antònia Salvà

Llengua i literatura7,46 KB

Josep Carner

Josep Carner fou un dels autors més destacats del noucentisme català que nasquè l’any 1884. Escriptor molt precoç, Carner es féu conèixer molt aviat entre els cercles intel·lectuals per les seves capacitats creatives extraordinàries. Malgrat ser el poeta per excel·lència del noucentisme, l’any 1921 va marcar de Catalunya com a cònsol i després va haver de romandre a l’exili, primer a Mèxic i després a Bèlgica. Josep Carner morí l’any 1970.
A un auró és un dels poemes més importants que escrigué l’autor català i que forma part del seu recull poètic Arbres, escrit a Bèlgica, on s’exilià, tal i com he indicat prèviament, amb la seva segona dona. El tema tractat al llarg de tot el poema és el sentit
...
Continua llegint "La poesia de Josep Carner i M. Antònia Salvà" »

Anàlisi de l'obra fundacional de la Renaixença: Aribau i La Pàtria

Llengua i literatura5,21 KB

Context i Estructura del Poema de B. C. Aribau

Aquest poema, considerat l'inici de la Renaixença, va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau mentre residia a Madrid. Va ser dedicat al seu patró, el banquer català Gaspar de Remisa, amb motiu de la celebració del seu sant.

El poema s'estructura en tres parts principals, cadascuna composta per dues estrofes:

  • Primera part: L'enyorança per la terra natal (Catalunya).
  • Segona part: La defensa i exaltació de la llengua catalana.
  • Tercera part: L'homenatge i l'afecte al seu patró, Gaspar de Remisa.

L'Enyorança de la Pàtria: Descripció i Nostàlgia

Estrofa 1: La Geografia Catalana

L'obra s'inicia amb una descripció detallada de la geografia més representativa de Catalunya, utilitzant la primera persona...

Continua llegint "Anàlisi de l'obra fundacional de la Renaixença: Aribau i La Pàtria" »

Teodor Llorente: Anàlisi del Poema i Context de la Renaixença Valenciana

Llengua i literatura3,85 KB

Teodor Llorente: Màxim Exponent de la Renaixença Valenciana

L'autor d'aquest poema és Teodor Llorente, considerat el màxim exponent de la Renaixença valenciana.

Trajectòria Biogràfica i Periodística

Fill d'una família de juristes, Llorente va estudiar Dret, però es va dedicar principalment a l'escriptura. Inicialment escrivia en castellà, però la lectura de Lo Gayter de Llobregat el va impulsar a escriure també poesia en català. La visita de Marià Aguiló a València va ser decisiva per consolidar la seva elecció lingüística.

Llorente va estar integrat dins de Lo Rat Penat, una entitat que va influir en la decisió de fer bilingües els Jocs Florals de València.

Com a periodista, va treballar a La Opinión, diari que posteriorment...

Continua llegint "Teodor Llorente: Anàlisi del Poema i Context de la Renaixença Valenciana" »

El Modernisme Català: Concepte, Corrents Estètics i Plataformes Clau

Llengua i literatura4,29 KB

Concepte del Modernisme Català

El Modernisme és un moviment cultural d’abast europeu que neix a la fi del segle XIX i s’estén fins a principis del XX. En el seu vessant literari, apareix a Catalunya com un moviment heterogeni, una actitud de consciència d’endarreriment cultural, que té l’objectiu de modernitzar la literatura catalana per tal d’incorporar-la a l’altura del nivell europeu, mitjançant l’assimilació dels corrents ideològics i estètics que s’havien desenvolupat als països més avançats.

Corrents Estètics i Literaris Assimilats

Alguns d’aquests corrents estètics i literaris que s'incorporen són:

  • Parnassianisme: Reacció contra el subjectivisme i la llibertat formal del Romanticisme. Significa el retorn
...
Continua llegint "El Modernisme Català: Concepte, Corrents Estètics i Plataformes Clau" »

La Renaixença i els Orígens del Catalanisme

Llengua i literatura3,34 KB

La Renaixença Literària i Cultural

La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir als anys trenta del segle XIX per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. El començament de la Renaixença es fixa amb la publicació en català de l'Oda a la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i també per les propostes de Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat, 1841) de recuperar el català com a llengua literària.

Es van agrupar nombrosos intel·lectuals i erudits que van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia. D’aquesta manera, el redescobriment de la idea de pàtria i el fet d’assimilar-la amb la llengua materna...

Continua llegint "La Renaixença i els Orígens del Catalanisme" »

Llibre de Meravelles: Anàlisi de l'Obra Clau de Vicent Andrés Estellés

Llengua i literatura9,02 KB

Context Històric: El Llibre de Meravelles (1971)

Vicent Andrés Estellés publica el Llibre de meravelles el 1971, durant l'última etapa del franquisme, quan l'oposició al règim és més forta.

Els anys del franquisme comencen amb el cop d'estat del 1936, que va desencadenar la Guerra Civil i la consegüent dictadura franquista, la qual va posar fi a les aspiracions polítiques dels diferents pobles de l'Estat espanyol. Això va comportar que, després de la victòria franquista, s'intensifiqués el centralisme estatal i s'iniciés la prohibició de les manifestacions culturals en la nostra llengua, per la qual cosa molts escriptors van haver d'exiliar-se.

Etapes del Franquisme

El període franquista es pot dividir en quatre etapes principals:...

Continua llegint "Llibre de Meravelles: Anàlisi de l'Obra Clau de Vicent Andrés Estellés" »

Mirall Trencat: Resum, Personatges i Anàlisi de l'Obra de Rodoreda

Llengua i literatura5,04 KB

Mirall Trencat: Guia de Lectura i Anàlisi

Aquesta guia ofereix un resum cronològic dels esdeveniments clau, preguntes freqüents sobre els personatges i la trama, i una secció de veritat o fals per aprofundir en la novel·la Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.

Esdeveniments Clau de la Novel·la

A continuació, es presenten els esdeveniments principals de Mirall Trencat en ordre cronològic:

  1. El senyor Nicolau Rovira es casa amb Teresa Goday.
  2. Els Valldaura compren la torre a Sant Gervasi.
  3. La cupletista Pilar Segura té una filla, Maria, amb Eladi Farriols.
  4. En Jaume mor ofegat a la bassa del jardí.
  5. L'Armanda deixa la torre dels Valldaura.

Preguntes Freqüents sobre Mirall Trencat

Aquesta secció resol dubtes comuns sobre la trama i els personatges de...

Continua llegint "Mirall Trencat: Resum, Personatges i Anàlisi de l'Obra de Rodoreda" »

Modernisme Català: Context Històric, Social i Normalització Lingüística

Llengua i literatura5,01 KB

Context Històric del Modernisme Català

Durant el segle XIX, Espanya va viure una època de decadència: patia guerres civils, canvis de govern o pronunciaments militars. Durant el regnat d’Alfons XII, hi hagué l’alternança de govern entre liberals i conservadors. Només hi havia industrialització a Catalunya i al País Basc. Era una època de corrupció i retòrica parlamentària, dominada pels grups de pressió tradicionals (terratinents, exèrcit i clergat). Els camperols i obrers tenien ideals revolucionaris.

  • Al **1898** es va produir la pèrdua de Cuba i Filipines, fet que accentuà el malestar de la burgesia catalana.
  • Durant el segle XX va tenir lloc la **Segona República** (1931), marcada per l'enfrontament entre republicans i
...
Continua llegint "Modernisme Català: Context Històric, Social i Normalització Lingüística" »

Símbols Clau a Mirall Trencat de Rodoreda

Llengua i literatura3,26 KB

Símbols a Mirall Trencat

El jardí

És el lloc propi del món de la infantesa, en canvi, la casa (torre) és el món dels adults. El jardí, símbol de la infantesa, ja és antic en la novel·lística de Rodoreda. El jardí pot estar representat per ocells exòtics (paons, tórtores,...); plantes i arbres magnífics (cedres, llorer monumental que és el centre del jardí i alhora és el símbol d’immortalitat, a més, és tocat pel llamp i és on Maria elegeix morir).

L’aigua

Símbol de la natura creadora i de la destrucció. És també el símbol d’infantesa i mort. Tant Jaume com Maria moren a l’aigua, el noi mor realment ofegat i Maria mor metafòricament: “...el llorer semblava un mar d’aigua negra”. També Bàrbara és trobada...

Continua llegint "Símbols Clau a Mirall Trencat de Rodoreda" »

Resum i Anàlisi de "Terra Baixa": Guia Completa de l'Obra de Guimerà

Llengua i literatura3,07 KB

Resum i Anàlisi de "Terra Baixa": Guia Completa de l'Obra

L’acció de Terra Baixa transcorre enterament en un molí, un escenari clau per al desenvolupament dels esdeveniments. A continuació, explorem els punts més rellevants de l'obra d'Àngel Guimerà a través de preguntes i respostes.

Primer Acte de "Terra Baixa": Preguntes Clau

Quina cançó d’arrel popular canta Xeixa en diferents moments del primer acte?

A la vora del mar.

Quina d’aquestes característiques comparteixen tots els germans Perdigons?

Cap d’ells no té descendència.

Quin tipus de marit ha buscat Sebastià per a Marta?

Un que fos ben bèstia.

En el primer monòleg de l’obra, què ens transmet Marta?

El seu sentiment de culpa i la seva baixa autoestima.

Per quin motiu Sebastià

...
Continua llegint "Resum i Anàlisi de "Terra Baixa": Guia Completa de l'Obra de Guimerà" »