Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

La novel·la modernista i Víctor Català

La novel·la modernista no crea formes noves, sinó que reconverteix les velles al modernisme; no es prescindirà totalment del naturalisme i del costumisme. Sota el pseudònim de Víctor Català, Caterina Albert va protagonitzar un escàndol quan es va descobrir, en els Jocs Florals, que l'autor de La infanticida era una dona. De formació autodidàctica, és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista.

Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions, però és especialment coneguda per Solitud, la novel·la més important del modernisme. En aquesta obra es mostra la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La Mila acompanya el seu...

La característica principal de la majoria de novel·les modernistes:
- L’acció passa en un marc natural en què la natura esdevé dominant.
- Tot i que la natura no té un sentit romàntic sinó EL CONTRARI: natura hostil presentada d’una manera crua i pessimista que té com a finalitat presentar d’una manera dramàtica les preocupacions i les tensions de l’individu i de la societat.

VÍCTOR CATALÀ

Dades biogràfiques:
- És el pseudònim que reb Caterina Albert i Paradís, (1869-1966) per a poder publicar les seves obres.
- Formació autodidàctica.
- Filla de família benestant.
- Pel que fa a la seva ideologia, cal dir que les activitats polítiques del seu pare (diputat republicà que es va haver d’exiliar durant un temps per haver...

Tirant lo Blanc: El Cavaller Virtuós

Noble cavaller que pertany al llinatge de Roca Salada. És un guerrer valerós, virtuós i admirable. Sempre ajuda a qui ho necessita i és invencible en la lluita. Jove i molt lleial als seus ideals, serveix amb tot el seu cor al seu senyor i és sempre fidel al seu amor, la princesa Carmesina.

Carmesina: Princesa de Constantinoble

És la princesa de Constantinoble i l'amor de Tirant lo Blanc. Es coneixen quan Tirant arriba per defensar l'Imperi Grec. Està inicialment angoixada per la idea de perdre la virginitat, però finalment l'acaba perdent amb Tirant.

Plaerdemavida: La Donzella Entremaliada

És una donzella de la princesa. És una noia simpàtica, entremaliada, graciosa i desvergonyida, que ajuda Tirant...

Desert d'amics, de béns...: Anàlisi literària

1. Estat emocional del jo poètic

El jo poètic es mou entre la confusió, la por i la desesperació d'estar presoner, però també se sent satisfet del seu pas com a cavaller i per haver sobreviscut a la batalla.

• Primera estrofa: Es mostra la solitud, l'estranyament i la desolació que comporta la falta de llibertat.
• Segona estrofa: Explica les comoditats i luxes que tenia abans de convertir-se en captiu. L'única cosa que el consola és saber que ha complert les seves obligacions, a diferència del seu senyor.

2. Context històric i esperança

El poema explica l'empresonament de l'autor des que, el 30 de maig de 1423, el cavaller Muzio va entrar a Nàpols i va vèncer Alfons el Magnànim, fent presoners...

La Divina Comèdia

És un poema al·legòric on es descriu l’estructura de l’altre món, el llarg camí cap a la felicitat (salvació de l’ànima). Consta de 3 parts amb 33 cants a cada part: l’Infern i el Purgatori, acompanyat de Virgili, i el Paradís, acompanyat per Beatriu.

Tota l’obra està composta per tercets. Les característiques formals que componen l’obra són:

• L’ús de l’hendecasíl·lab.
• La distribució dels versets encadenats.
• L’ús d’una llengua literària plena de vida i expressivitat.

La Divina Comèdia és un conjunt de sabers de l’època, però sobretot de caire teològic, tot i que hi barregi elements pagans.

Francesco Petrarca

Per la seva actitud i el seu estil de vida va establir el perfil de l’humanista...

Subordinades adverbials

Local: on, a on, d'on, per on, allí on, allà on, arreu on

Temporal: abans que, quan, des que, mentre, així que

Tipus temporals

Tres tipus temporals:

• 1. Simultaneïtat: quan, mentre, mentre que, sempre que, que, ara que, en tant que, cada vegada que, llavors que.
• 2. Anterioritat: abans que.
• 3. Posterioritat: després que, després de, des que, d'ençà que, tan aviat com, tot seguit que, així que.

Modal: com, com si, segons com, segons que, tal com.

Comparativa

Component bàsic: antecedent (adj. o subst.) + verb el·líptic.

• 1. Igualtat qualitativa: tal com, així com.
• Igualtat quantitativa: tant... com.
• 2. Desigualtat: més que, millor que.
• 3. Inferioritat: menys que, pitjor que.
• 4. Proporcionalitat: com més ... menys/més.

Consecutives:

El Text Narratiu: Definició i Elements

El text narratiu

Característiques Textuals Clau

CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS

Característiques Gramaticals

CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS

Modes i Temps Verbals en Català

Mode Indicatiu

• Present: canto
• Imperfet: cantava
• Passat simple: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren
• Passat perifràstic: vaig cantar
• Futur: cantaré
• Condicional: cantaria, cantaríem, cantaríeu
• Perfet: he cantat
• Plusquamperfet: havia cantat, havíem cantat, havíeu cantat
• Passat anterior: haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat
• Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat, vas haver cantat
• Futur perfet: hauré cantat
• Condicional perfet: hauria cantat

Mode Subjuntiu

• Present: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
• Imperfet: cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin
• Perfet: hagi cantat
• Plusquamperfet: hagués cantat, haguessis

Verbs irregulars

Irregularitats de la 1a conjugació (-AR)

• Els únics verbs irregulars són estar i anar.
• Els verbs acabats en vocal + -ar porten dièresi en algunes formes.

Irregularitats de la 2a conjugació (-ER/-RE)

• Verbs com jeure, néixer, treure (alternança entre -a àtona i -e tònica): jauran / neixen / naixerem.
• No existeix cap infinitiu acabat en -guer (ex: *volguer) ni cap gerundi acabat en -guent (ex: *volguent).

Irregularitats de la 3a conjugació (-IR)

Es divideixen en incoatius i purs. La majoria són incoatius.

• Model DORMIR: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, grunyir, omplir, sentir, sortir, tossir i els seus derivats.
• Models dobles: poden conjugar-se seguint els dos models verbs com acudir, consumir, mentir, presumir o

Classificació dels personatges de la novel·la segons el seu grau de protagonisme i la seva densitat psicològica, amb anàlisi de les característiques dels més significatius. Justificació amb exemples.

A 'La Plaça del Diamant', la Colometa és clarament el personatge protagonista. La classificació segons el grau de protagonisme seria la següent:

Personatges Principals

• La Colometa: Protagonista indiscutible.
• El Quimet: Antagonista principal.
• L'Antoni: Segon marit de la Natàlia.
• El Toni i la Rita: Fills de la Natàlia.

És difícil decidir si l'Antoni, el Toni i la Rita són principals o secundaris.

Personatges Secundaris

• La senyora Enriqueta
• En Mateu i na Griselda
• En Cintet
• La Julieta
• La mare d'en Quimet
• El pare de la Natàlia
• El Pere
• El Vicenç
• Els