Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Verbs i Conjugacions Catalanes

Les Tres Conjugacions Verbals

• 1a conjugació: Verbs acabats en -ar (model: cantar)
• 2a conjugació: Verbs acabats en -er o -re (models: témer, perdre)
• 3a conjugació: Verbs acabats en -ir (models: dormir, servir)

Terminacions de les Conjugacions

• 1a conjugació: -ar
• 2a conjugació: -er / -re
• 3a conjugació: -ir

Utilitat dels Verbs Models

Un verb model és un exemple que ens ajuda a aprendre a conjugar altres verbs i a identificar si són regulars o irregulars.

Verbs Regulars i Irregulars

• Verbs regulars: Segueixen el model de conjugació. Exemple: cantar (jo canto, tu cantes, ell canta, nosaltres cantem, vosaltres canteu, ells canten).
• Verbs irregulars: No segueixen el model de conjugació. Exemple: anar (jo vaig, tu vas, ell

1. Català Central

És el dialecte més estès i el que serveix de base per a l’estàndard. Es parla a Barcelona, Girona, part de Tarragona i la Catalunya Central.

Característiques Principals

Ús del Pronom Neutre *Lo*

En català central (especialment en registres col·loquials) es pot trobar l’ús de *lo* com a pronom neutre, referint-se a conceptes abstractes o generals.

Exemples:

• No entenc lo que em dius.
• Això és lo millor que he vist mai.

En altres dialectes, aquest *lo* sol ser substituït per «el que» o altres estructures.

Ús del Pronom Feble *Hi*

Es fa servir sovint per indicar llocs o complements indirectes.

Exemples:

• No hi penso tornar mai més.

Formació del Passat Perifràstic

Es forma amb el verb «anar» + infinitiu. És la forma més...

1.1 El text i el context

Competència comunicativa: Capacitat que té un parlant per resoldre de manera satisfactòria les necessitats comunicatives.

El text: Construcció lingüística oral o escrita dotada d'una organització i estructura definida, que constitueix una unitat comunicativa com a resposta a la necessitat sorgida en un context determinat.

El context: Conjunt de circumstàncies, no estrictament lingüístiques, que envolten el text i que incideixen en la seva construcció i interpretació:

• Context cultural
• Context comunicatiu
• Situació d'enunciació

1.2 Les propietats textuals

Condicions que ha de complir un text per ser eficaç com a acte comunicatiu:

• Adequació: Propietat textual que relaciona el text amb aspectes diversos del context

Realisme i naturalisme: Narcís Oller

Narcís Oller. L'escriptor que definitivament recupera la narrativa és Narcís Oller, que el 1882 publica La papallona, primera novel·la catalana moderna. Seguiran altres títols importants com L'escanyapobres (1884), obra que estudia l'avarícia com a vici capaç de destruir l'ésser humà; La febre d'or (1890–1892), que retrata la febre borsària que es vivia a la Barcelona de final de segle; La bogeria (1898), basada en el determinisme, corrent de pensament segons el qual l'herència genètica condiciona la malaltia mental del personatge. Totes aquestes obres es mouen entre el realisme i el naturalisme, corrents que es basaven en la realitat com a punt de partida narratiu. Ja dins del segle XX publica...

Derivació

Verbs: entaular, emblanquir, emboirar, enfainar, abaixar, emboirar, botonar, aprofundir, alleugerar, assecar, consolar-la, abaratir, acondicionar.

Altres formes i verbs/adjectius relacionats: immoral, asimètric, immòbil, anormal, il·legal, il·lògic, illetrat, infeliç, acromàtic, irregular, empal·lideix, arrodonir, engoloseix, acovardeix, emblanquir, enraonar, enrabiar, empetitir.

Substantius relacionats: honestedat, brevitat, seguretat, falsedat, castedat, soledat, claretat, maldat, vaguedat, sequedat.

Errors freqüents

• sinó: conjunció equivalent a «però sí» (s'escriu amb accent).
• si no: condicional + adverbi de negació (sense accent).
• perquè: conjunció causal o final / resposta («perquè»).
• per què: preposició per +

El teatre modernista

D'ençà de la Decadència, la literatura catalana havia quedat desconnectada de la trajectòria teatral europea, a excepció de Menorca, que havia conegut el teatre neoclàssic. L'arribada del Modernisme va permetre la representació d'obres d'autors que fins al moment no s'havien pogut representar. A més, el teatre es dignifica com a gènere i passa a ser un acte cultural més que social.

Es distingeixen dues tendències:

• Teatre regeneracionista: influït per Henrik Ibsen, també rep el nom de teatre d'idees. Reprodueix el conflicte entre l'individu i la societat plantejant els problemes socials i laborals. Cal destacar en Joan Puig i Ferrer amb Aigües encantades (1908).
• Teatre simbolista: pren com a model les obres de

El Poema: Definició i Característiques

Des del punt de vista formal, el poema és un text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica.

Des del punt de vista del contingut, un poema és un text en què predomina el to líric, és a dir, l'expressió de la subjectivitat del poeta.

Recursos Fonamentals del Poema

Per commoure el receptor, els recursos fonamentals són la connotació, la musicalitat i el ritme.

El Vers: Definició i Elements

El vers és una successió de síl·labes ordenades de manera que tenen un cert ritme i que generalment s'escriu en una sola línia.

Elements del Ritme del Vers

• El metre o mesura: el nombre de síl·labes mètriques que té un vers.
• La rima: la concordança de sons entre dos o més

Anàlisi de Poemes Clau de Marius Torres

"Sol i Dol"

1. Primer Vers

Ens parla de la tristesa. Utilitza un vocabulari aparentment culte, que no busca que s'entengui immediatament. Hi ha una repetició de solituds que es connecta amb el sol. El dol es podria representar amb un color fosc, relacionat amb les fosques solituds.

2. Segon Vers

Utilitza expressions cultes i antigues. Empra el so per parlar d'una terra bella. Introdueix un vocabulari antic, relacionat amb la negació. Hi ha tres preguntes que introdueixen la incògnita d'aquest paisatge.

3. Tercer Vers

Ja no és només antiguitat, sinó que es torna extrem i passa a l'eternitat. El paisatge que ell pot veure resulta ser de fa mil anys. Està acostumat a viure en l'estranyesa.

4. Quart Vers

En...

Relat d'un incendi a l'edifici

Ara explicaré una de les situacions més perilloses que he vist mai. Era estiu i feia un d'aquells dies d'una calor insuportable. Vaig sortir al balcó a veure si em donava una mica d'aire i vaig començar a sentir crits i a veure la gent corrent carrer avall. Vaig anar corrents a l'habitació dels meus pares i, en mirar per la finestra, vaig veure que, just a l'edifici de davant, hi havia un pis en flames i una dona que no es veia, però sí que se sentien els seus crits. Jo veia tothom cridant i molta gent parlant pel telèfon mòbil, suposo que amb els bombers; però no veia arribar ni la policia ni els bombers.

Per fi van arribar els bombers. Tanmateix, el carrer és molt llarg i ells estaven a l'altra punta;...

Personatges Clau i Conflictes Ideològics

Bàndol Republicà i Partidaris del Foraster

• Romanill: Home alt i ben fet, pastor d'ovelles. Republicà i partidari del Foraster.
• Bràulia: Esposa de Romanill. Dona petiteta.
• Senyor Vicenç: Veterinari del poble. Republicà i partidari del Foraster.
• Bartomeu: Home de mitjana edat amb barba, sempre riu francament. És un jornaler republicà, amic de Manso i partidari del Foraster.

Bàndol Conservador i Carlí

• Manso: Home de mitjana edat, ros, joiós, amb bigoti. La beguda l'ha envellit i degenerat. És carlí, tot i que no es considera religiós.
• Pere Amat: Espòs de Juliana i pare de Cecília. Propietari rural. Ferm, autoritari, orgullós i partidari de la religió catòlica. Està al bàndol de Mossèn Gregori