Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

El Mite de Faust i la Recerca de la Joventut Eterna

La primera part de la història de Bearn correspon al mite de Faust. Aquest mite narra com un home ven l’ànima al Dimoni per obtenir l’eterna joventut.

En la novel·la, Don Toni, buscant aquesta sensació de joventut, fuig amb la seva neboda, Dona Xima, a París. Aquest fet va provocar la separació entre els senyors de Bearn, Don Toni i Dona Maria Antònia.

A París, Dona Xima és envoltada per grans luxes, gastant una part significativa de la fortuna dels Bearn. Finalment, Don Toni decideix tornar a Bearn.

La llegenda de Faust estableix que, a canvi de la joventut eterna, ven la seva ànima al Dimoni.

Bearn: Una Elegia a la Societat Perduda

Bearn es considera una elegia, ja que evoca alguna...

Preludi de traspàs

En aquesta història, el narrador és el net dels protagonistes, en Joaquim i l'àvia. Cal remarcar que ho recorda gràcies a la memòria de la tia Ramona, que va viure els fets en primera persona ja que vivia amb el seu germà i la seva cunyada.

Així, explica que un dia, després de tornar de treballar de la mina, l'avi Joaquim anuncià a la seva dona que plantaria una figuera. Malgrat els desavantatges que exposà ella, l'avi ho va fer. Si bé, el dia de la seva mort, tan sols quinze minuts després, l'àvia es venjà serrant-la. Però ara que sap que li arriba el final, té por de morir-se perquè sap que el seu marit l'està esperant a l'altre món per demanar-li explicacions.

Els delfins

En aquesta història, en Miquel,...

Figures retòriques i recursos estilístics

Símil

Símil: comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, en base d’una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer. Bullirà el mar com la cassola al forn, A. March.

Metonímia

Metonímia: quan es designa una cosa amb el nom d’una altra.

Sinècdoque

Sinècdoque: supressió d’un mot per un vocable de caire més general. Respecten els cabells blancs (la vellesa).

Sinestèsia

Sinestèsia: relació de dos sentits. Se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma, G. Ferrater.

Símbol

Símbol: representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia. Dins la meva ànima en pau sóc el náufrag

El Modernisme català: un moviment cultural transformador

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Catalunya a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest corrent està estretament relacionat amb el modernisme europeu, que, per exemple, a França s'anomena Art Nouveau.

El Modernisme vol que l'art estigui present en tota la vida social i es va desplegar en tots els camps de les arts plàstiques (arquitectura, pintura, escultura, cartellisme), la música i la literatura. Va ser un moviment oposat al Romanticisme i pretenia crear una cultura nacional, autosuficient i europea; en definitiva, volia crear una cultura moderna. També era un moviment ple de contradiccions.

Modernisme i societat

A finals del segle XIX, la industrialització...

Paraules de Pau Casals a les Nacions Unides (1971)

Pau Casals va pronunciar aquestes paraules a les Nacions Unides el 24 d’octubre del 1971:

«Sóc català. Catalunya, avui, són unes províncies d’Espanya, però Catalunya ha estat la nació més gran de tot el món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi hagué les primeres Nacions Unides. En aquell temps, el segle XI, varen reunir-se a Toluges —avui França, però aleshores Catalunya— per parlar de pau, perquè ja estaven contra la guerra. Això era Catalunya. Per això, les Nacions Unides, que es dediquen a l’ideal de la pau, estan en el meu cor.»

A poc a poc: un estil de vida decisiu

• Els dies lluminosos, sortiu

Estructura de la Novel·la

Introducció (Capítol 1)

• Presentació dels personatges.
• Miranda flirteja amb el Senyor Francesc.
• El Senyor Bellom compra la casa del costat.

Nus (Capítols 2 – 5)

• Embaràs i avortament de Rosamaria.
• Visita de Sebastià i Toni (aquest últim s’encarrega dels cavalls).
• Relació entre Mariona i Mingo.
• Visita dels pares de l’Eugeni. Conversa amb el jardiner. Flashback: Infantesa d’Eugeni i Rosamaria (contrast).
• Arribada d’Eugeni i Maribel, que van a viure a la casa del costat dels Bohigues.
• Suïcidi d’Eugeni.
• El jardiner explica els fets als pares d’Eugeni. Nou flashback sobre la infantesa d’Eugeni.

Desenllaç (Capítol 6)

• Casament de Mingo i Mariona.
• Toni marxa, ja que s'han venut els cavalls.
• Troben el diari d’Eugeni,

Classificació de les oracions en català

Oracions simples

Segons la naturalesa del verb

• Predicat nominal: amb verbs copulatius (ser, estar, semblar).
• Predicat verbal:
  • Transitives: porten complement directe (CD).
  • Intransitives: no porten complement directe.
  • Reflexives: el subjecte i el CD són la mateixa entitat.
  • Recíproques: l'acció és mútua entre els membres del subjecte.
  • Passiva pronominal: amb el pronom "es" o "se".

Segons la relació entre subjecte i predicat

• Impersonals: no tenen subjecte.

Segons la modalitat oracional

• Enunciatives: informen d'un fet (afirmatives o negatives).
• Interrogatives: pregunten. Poden ser directes (amb signes d'interrogació) o indirectes (sense). També totals (resposta sí/no) o parcials (amb pronoms com què, quan, etc.

Joan Maragall (1860-1911)

Joan Maragall va néixer el 1860 i va morir el 1911. Es va matricular el 1879 a la universitat per estudiar Dret. Mai no va tenir necessitat de treballar per subsistir, ja que el negoci familiar li va permetre viure de renda.

Tot i la seva dedicació exclusiva i apassionada a la poesia, la seva producció no és gaire extensa: cinc llibres de poemes, entre els quals destaquen: Poesies, Les disperses, Enllà i Seqüències.

La narrativa modernista

Els cercles intel·lectuals modernistes observaven la literatura produïda des del món rural pel fet de ser extraurbana. Aquesta actitud era especialment rellevant en la novel·la rural.

A més de les dificultats en l'edició i comercialització de novel·les en català, se sumaven...

Comentari de text: Identificació i anàlisi

L'anàlisi d'un document literari consta de la identificació, l'anàlisi del contingut, l'anàlisi de la forma i l'anàlisi del text dins la història.

La Renaixença: Moviment de recuperació

La Renaixença és un moviment de recuperació literària i lingüística que se situa a la primera meitat del segle XIX. Amb aquest moviment, s'abandona una època de "Decadència" i s'obre el període contemporani de la literatura catalana. Aquest procés comporta un sentiment nacional i la consciència de pertànyer a una cultura autònoma. Va ser creat per un nombrós grup d'intel·lectuals i impulsat per les transformacions provocades per la Revolució Industrial a Catalunya.

Objectius de la Renaixença

• Recuperació

Poesia Catalana a la Baixa Edat Mitjana

La poesia es desenvolupa en el període de la Baixa Edat Mitjana, concretament al segle XIII. El sistema polític predominant era el feudalisme, basat en les relacions de vassallatge. La corona catalana estava en plena expansió cap a les Illes Balears, liderada per Jaume I.

L'Estil Trobadoresc i Ramon Llull

L’estil propi de l’època era la poesia trobadoresca, on les relacions de vassallatge es traslladaven al text. Ramon Llull, mallorquí de naixement, creix envoltat en l’ambient aristocràtic. Després de l’aparició de Jesús, es converteix en cristià devot, fet que influirà molt en la seva obra. Es dedica plenament a la religió i això modificarà el seu pensament, fent que la fe cristiana...