Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi de Pilar Prim: Modernisme, Feminisme i Crítica Social de Narcís Oller

Llengua i literatura3,28 KB

Anàlisi Literària de Pilar Prim: Temes, Estructura i Narrativa

El Personatge de Pilar Prim: Realisme, Naturalisme i Modernisme

Pilar Prim: Dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis d'una societat burgesa i hipòcrita. El realisme de la novel·la és sobretot filosòfic i interior.

Temes Tractats

  • L'opressió de la dona i la seva frustració sexual i social, en un entorn masclista i moralista.
  • La novel·la s'inscriu dins del corrent modernista, tot i que s'allunya dels postulats més estrictes del realisme i el naturalisme.

L'Esperit Romàntic i la Frustració Femenina

El personatge té una tendència sentimentalista i romanticista. Un tret comú és la presència de dones insatisfetes (dones casades sense amor). La frustració...

Continua llegint "Anàlisi de Pilar Prim: Modernisme, Feminisme i Crítica Social de Narcís Oller" »

Modernisme Català: Característiques, Corrents i Cronologia (1890-1900)

Llengua i literatura3,09 KB

El Modernisme Català: Un Moviment de Renovació Cultural

El Modernisme va ser un moviment cultural, artístic i literari que a Catalunya es va desenvolupar entre els anys 1890 i 1900.

Objectius i Confrontació Social

Els modernistes es van proposar combatre l'anacronisme, l'atavisme, el tradicionalisme, el culte al passat, l'historicisme nostàlgic, l'immobilisme, el sucursalisme i el provincianisme que, segons ells, caracteritzava l'estat de la cultura catalana a la seva època. L'objectiu era substituir-ho per una cultura amb vocació de modernitat, europea, cosmopolita, nacional i autosuficient.

Per dur a terme aquest procés de transformació, van elaborar una estratègia de confrontació amb la burgesia. Aquesta oposició artista-societat...

Continua llegint "Modernisme Català: Característiques, Corrents i Cronologia (1890-1900)" »

Resum de Bearn o la sala de les nines: Segona part

Llengua i literatura8,06 KB

Segona part: La pau regna a Bearn

Capítol 1: El retorn de la serenitat

La segona part comença vint-i-dos anys després de l'accident de l'automòbil. Aquests anys han estat de molta pau i serenitat, només interrompuda per un viatge a Roma en companyia dels senyors. Per a ells, el temps ha transcorregut amb una placidesa perfecta, però no per a Joan Mayol. Dona Maria Antònia havia començat una vànova de ganxet i Don Toni es dedicava a escriure. Pocs dies el veien abans de dinar; Dona Francina era qui li portava l'esmorzar fins que, darrerament, l'havia substituït el jove Tomeu.

En Tomeu és un personatge clau, ja que contribuirà al desenllaç de la tragèdia. Té quasi vint-i-tres anys i s'acaba de casar amb la Caterineta, la cambrera...

Continua llegint "Resum de Bearn o la sala de les nines: Segona part" »

Guia Completa de Tipologies Textuals, Connectors i Impersonalitat

Llengua i literatura5,62 KB

Guia Essencial de Tipologies Textuals i Recursos Lingüístics

Aquesta guia explora conceptes fonamentals de la comunicació escrita i oral, des de l'estructura del text fins a l'ús de connectors i la impersonalitat, oferint una base sòlida per a l'anàlisi i la producció textual.

El Tema i l'Estructura del Text

El Tema

El tema és allò del qual es parla o s'escriu. Generalment, es formula amb una o més paraules de caràcter general i és previ a la indicació de la idea principal.

L'Estructura del Text

L'estructura d'un text es divideix en dues categories principals:

  • Externa: Fa referència a la disposició formal del text (paràgrafs, capítols, etc.).
  • Interna: Distribueix les parts segons la seva funció, ajudant a entendre millor el text.

Segons...

Continua llegint "Guia Completa de Tipologies Textuals, Connectors i Impersonalitat" »

Noucentisme: Ideologia, Característiques i Josep Carner

Llengua i literatura3,77 KB

El Noucentisme: Un Projecte Cultural per a Catalunya

Moviment ideològic i cultural que va substituir el Modernisme amb l’objectiu de fer de la cultura catalana una cultura nacional oberta a Europa. A diferència del Modernisme, que pretenia la modernització atacant la societat, els noucentistes ho van fer a partir de l’educació, aplicant un projecte cultural. Els intel·lectuals i artistes noucentistes, juntament amb les classes dirigents, pretenien educar i modernitzar la societat catalana, eliminant l’enfrontament entre artista i societat. L’ideòleg principal va ser Eugeni d’Ors, autor del Glosari, un recull de glosses i comentaris que exposen les virtuts de la Catalunya ideal dels noucentistes.

Principis Ideològics del Noucentisme

El...

Continua llegint "Noucentisme: Ideologia, Característiques i Josep Carner" »

Anàlisi de Quim Monzó, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu

Llengua i literatura3,18 KB

Quim Monzó: Nascut a Barcelona, és l'autor que més ha conreat la narrativa breu en la nostra literatura amb llibres com Uf, va dir ell o Guadalajara. També té articles periodístics literaris i d'opinió. A la seva obra trobem un món literari propi i les deformacions de la realitat quotidiana amb uns trets característics. L'ambientació és urbana, però no en una ciutat concreta; els personatges són esquemàtics i anònims amb obsessions que els incapaciten per dur una vida normal, sense profunditat psicològica perquè representen una idea. L'humor i la ironia es combinen amb l'absurd per ridiculitzar la realitat. La seva estructura, carent d'introducció i desenllaç, es desenvolupa tota al voltant d'una idea bàsica i finalitzada...

Continua llegint "Anàlisi de Quim Monzó, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu" »

Colometa i l'existencialisme: llibertat, narrador i simbolisme dels coloms

Llengua i literatura3,62 KB

Sartre i la llibertat de la protagonista

b. Sartre, ideòleg de l'existencialisme, creu que no estem predeterminats abans de néixer, sinó que som nosaltres qui creem el nostre propi destí voluntàriament i que som responsables del que nosaltres mateixos fem. Creus que la protagonista és lliure de prendre les seves pròpies decisions o creus que s'ha vist arrossegada per les circumstàncies? Justifica-ho amb exemples de la novel·la.

Crec que s'ha vist arrossegada moltes vegades per les situacions. Una d'aquestes seria quan va haver d'anar-se'n fora de la seva ciutat per culpa de l'exili. Ella no volia marxar, però a causa de les circumstàncies ho va haver de fer.

Una altra situació seria que en Quimet moltes vegades li deia el que havia...

Continua llegint "Colometa i l'existencialisme: llibertat, narrador i simbolisme dels coloms" »

Jacint Verdaguer i la Renaixença: Història i Literatura

Llengua i literatura3,21 KB

La mort i el llegat de Jacint Verdaguer

Molt cansat, es va retractar i finalment va ser rehabilitat. El poeta es troba malalt, oblidat i pobre. Els metges varen diagnosticar-li tuberculosi. La seva salut es va agreujar a causa d'una fallida cardíaca; va morir el 10 de juny de 1902. L'acte va constituir la manifestació popular més multitudinària que mai s'havia vist a Barcelona: hi assistiren entre cent mil i tres-centes mil persones, fet que indica la popularitat del poeta i l'estimació que provoca entre el poble.

L'impacte literari de Verdaguer

L'exponent més brillant de la Renaixença literària, escultor de la llengua i figura clau en el redreçament del català com a eina literària. Crea una prosa correcta i expressiva, clara i funcional....

Continua llegint "Jacint Verdaguer i la Renaixença: Història i Literatura" »

Pere Calders: Anàlisi de 'La lluna a casa' i el seu estil

Llengua i literatura2,89 KB

Pere Calders: Vida i trajectòria literària

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) va escriure el seu primer recull de contes el 1936. Tot i que posteriorment estudià Belles Arts, no deixà mai d'escriure i es mantingué sempre vinculat al món de la premsa i a determinades editorials. El conte "La lluna a casa" es troba dins del recull Invasió subtil i altres contes, publicat el 1978.

Calders va escriure aquests contes —tret de "La batalla del 5 de maig"— quan s'havia tornat a instal·lar a Barcelona; vuit dels quals havien aparegut en revistes catalanes entre els anys 1967 i 1973. Aleshores, Calders, que s'havia format durant el Noucentisme, ja coneixia els moviments avantguardistes i s'ha considerat que fou influït per Massimo Bontempelli....

Continua llegint "Pere Calders: Anàlisi de 'La lluna a casa' i el seu estil" »

Joan Salvat-Papasseit: Anàlisi de la seva Poesia

Llengua i literatura2,82 KB

Joan Salvat-Papasseit: Una Visió de la seva Poesia

L'Anhel d'un Viatge a través de l'Amor

Aquest poema és una imaginació alliberadora que permet expressar tot el que vol. Igual que al poema L'anyor de demà, en què permet que l'autor afronti la malaltia (tuberculosi) i la mort, en aquest recerca un viatge per un mar. El terme "viatge" fa referència a sortir d'algun lloc, i el mar fa el paper de l'amor; és una metàfora. És a dir, l'amor és com un viatge i et fa sortir.

Salvat-Papasseit: Poeta Avantguardista Català

Salvat es qualificà ell mateix com a poetavantguardistacatalà, en una sola paraula. Adoptà en la seva obra les tècniques i els recursos del cubisme i del futurisme: cal·ligrames, versos trencats, espais en blanc, diferents...

Continua llegint "Joan Salvat-Papasseit: Anàlisi de la seva Poesia" »