Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi literària i comprensió de text

1. Amagada darrere de tots els llibres antics de prosa.

2. C (diria, depèn del que sigui el Carax).

3. S'allunyava de l'estanteria seguint les marques, tot entristint-se, ja que deixava enrere milers de llibres desconeguts. Tot adonant-se que la societat es veu més sàvia perdent aquests volums que protegint-los.

Anàlisi de referents i lèxic

4. Referències:

• 'l: tallaplomes
• 'n: l'osca (si no és això, la ploma)
• En: llibres
• hi: nuvolets de pols o estanteries

5. Internar

Exercicis de morfologia verbal

• L'hagués vist
• Vegeu
• Mogueu
• Cabéssiu
• Sabéssiu

El futur de la lectura en la societat actual

Actualment, el fet de llegir llibres sembla que ha quedat en un segon pla i que ja ningú en compra. Però, realment és així?...

La influència del franquisme en la cultura catalana

La Guerra Civil (1936-1939) comportà la pèrdua de les llibertats polítiques. El 1938 es va prohibir l'ús públic de les llengües de l'Estat, tret del castellà, i es va abolir l'Estatut d'Autonomia. El 1939 s'inicià una dura repressió política: execucions, exili, etc. La llengua catalana patí una persecució política sistemàtica, ja que el règim franquista volia esborrar la cultura catalana:

• El català desaparegué dels organismes públics.
• Les personalitats més rellevants foren aniquilades i les institucions culturals, clausurades.
• L'ensenyament patí una forta càrrega ideològica nacionalcatolicista i feixista.
• La jerarquia eclesiàstica col·laborà amb el nou règim.
• Se suprimiren

Anàlisi Estructural del Llibre de Poemes

Primera Secció: Les Nits

Carner patia d'insomni. Aquests poemes presenten la part més enigmàtica de la nit, la d'exploració interior i misteri.

Títols representatius:

• "Poemes de la nit"
• "Nocturn"
• "Perdut"

Segona Secció: Els Arbres

El poeta sentia la necessitat de viure prop dels arbres i tenia un coneixement profund del món vegetal. Aprofita per traslladar als humans realitats pròpies del món vegetal, i al revés.

Aquesta secció conté 11 poemes, dels quals 5 formen part del grup "Fruiterar florit".

Els Arbres: Poemes centrats en el presseguer

Tres poemes breus se centren en la florida de l'arbre:

• "Cadascú té el seu estil"
• "El presseguer amagadís"
• "El presseguer florit"

Tercera Secció: Les Estampes

És...

Joan Salvat-Papasseit

De formació autodidacta i d'extracció proletària, és un dels representants més significatius de l'avantguarda històrica de la literatura catalana. Cap al 1914 havia ingressat a la «Juventud Socialista», per la qual cosa començà a escriure en publicacions revolucionàries com Los Miserables, La Justicia Social de Reus i Sabadell Federal, des del 1915.

S'inspirà en l'anarquisme i inicià una defensa aferrissada de la classe obrera. Utilitzà normalment el pseudònim de Gorkiano. Molts d'aquests articles foren reunits a Glosas de un socialista (1916). Aquest és un període en què té preferència la llengua castellana i on s'aboca a la crítica politico-social. La seva obra assagística comprèn tres reculls: Humo

Visió Regeneracionista i Vitalista de l'Art

L'artista, la cultura i l'art tenen una funció social: fer progressar la societat, trencar les estructures que la mantenien immòbil i antiquada, i modernitzar la societat i la cultura a través de l'art (art per canviar la societat).

El missatge vitalista és que la importància de la vida és viure (reflectit en els personatges de Cecília i Foraster).

El Simbolisme i el Modernisme

El Modernisme és el manifest més lliure d'un autor per difondre les seves idees i forma de pensar. Sosté que la societat i les actituds han de canviar:

• Crítica al Realisme: No està d'acord amb el món establert.
• Oposició: A la tradició popular.
• Qüestionament: Dels valors establerts (en contra d'allò que no és racional)

El narrador i el punt de vista

El narrador protagonista: el narrador i el punt de vista coincideixen, tot i que molt sovint no és així.

El punt de vista o focalització indica la relació que hi ha entre la informació que dona el narrador i la informació dels personatges.

Tipus de narradors

• Narrador no fiable: distorsiona expressament el relat dels esdeveniments per augmentar-ne la incertesa o posar de manifest que es tracta d'un narrador-protagonista que té intencions inconfessables o pateix algun trastorn.
• Narrador omniscient: no fa ús de cap tipus de focalització. És una veu narrativa més pròpia de la narració arcaica i els contes infantils que no pas de la literatura moderna. Té un coneixement absolut de la ment dels personatges,

Objectius del Modernisme

El Modernisme busca representar les oposicions següents: tradició contra progrés i passat contra present. La literatura s'ha d'adaptar a l'època a la qual pertany. Com que la societat està endarrerida, vol donar un pas endavant per canviar-la. Vol trencar amb els models de la Renaixença i els Jocs Florals, però no són partidaris del tema, ni de la llengua, ni del paper dels poetes. També vol normalitzar la llengua catalana a través de les lleis ortogràfiques de 1913 que va inventar Pompeu Fabra. Un modernista ha de modernitzar la cultura amb el trencament de la tradició, ha d'europeïtzar la societat i la cultura, i ha de renovar les estructures polítiques i socials.

Primera Etapa del Modernisme

Va ser l'etapa...

1. Angel Guimerà: Teatre de la Renaixença

a) Abans

· Al segle XIX a Europa, en el gènere de teatre, es trenquen les tragèdies que s’havien fet llavors i apareix un gènere nou: el drama.

El drama és una peça teatral en prosa o en vers, de to menys elevat que la tragèdia, que representa una acció violenta o dolorosa en què el caràcter còmic pot barrejar-se amb el caràcter tràgic. Gairebé sempre té tres actes: plantejament, nus i desenllaç.

· La majoria dels dramaturgs comencen fent drames històrics. En canvi, a Catalunya, a mesura que la Renaixença va avançant, els temes es catalanitzen i deixen de ser temes històrics.

· A Catalunya, abans que comencés a escriure Guimerà, hi havia molta tradició de teatre popular que eren...

El sorgiment de la novel·la moderna a Anglaterra

El gran segle de la novel·la anglesa s'inicia amb dues obres extraordinàries: Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, i els Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift. La novel·la de Defoe inaugura la novel·la moderna.

L'argument d'aquestes obres es distingeix de la major part de la ficció anterior pel seu ús de l'experiència passada com a causa de l'acció present. Les novel·les ocorren en un temps i un lloc concrets, i hi ha una identitat personal definida. Una altra de les novetats que introdueixen escriptors com Defoe i Richardson és l'adaptació de l'estil de la prosa per a donar una impressió de completa autenticitat.

Jonathan Swift

L'obra mestra de Jonathan Swift (1667-1745) és els Viatges

L'impacte del modernisme en l'obra d'Oller

En tercer lloc, l'impacte que li produí l'aparició dels grans narradors modernistes es materialitzà en un sentiment de crisi, sobretot pel domini i la riquesa de la llengua literària que mostraven les obres d'aquests autors: «El ric vocabulari que vostè, en Ruyra i en Marià Vayreda acabaven d'aportar a la nostra literatura em feia veure la pobresa del meu».

Aquest és, sens dubte, un dels aspectes que contribueixen a fer llarg i penós el procés d'escriptura de Pilar Prim, però també té la funció positiva de motivar-lo a introduir canvis substancials en la seva forma de novel·lar. S'ha de notar que Pilar Prim pertany a una etapa important en la transició en l'estètica i la tècnica narrativa...