Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi d'"Un dia esplèndid per als peixos plàtan"

"Un dia esplèndid per als peixos plàtan" - J.D. Salinger

Resum de les Escenes

• ESCENA 1:

  Trobem dos personatges, una mare i una filla, que parlen per telèfon. La mare mostra una forta preocupació pel benestar de la seva filla, mentre ella intenta relaxar-la dient-li que tot va bé. La conversa està centrada en un tercer personatge, Seymour, que se’ns mostra traumatitzat de guerra, però no se’ns presenta com a tal en cap moment. L’efecte que té aquesta escena és el de generar-nos certa intriga sobre aquest tercer personatge, i fer-nos-el veure com a persona una mica perillosa.

• ESCENA 2 (Part 1):

  A la segona escena ja se’ns presenta en Seymour, a la platja. Quan ell és allà, apareix

Figures Retòriques

Asíndeton/Polisíndeton: absència/proliferació de conjuncions.

Anàfora: repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie d’oracions.

Anadiplosi: repetició de l’últim tros d’un grup sintàctic o vers, al començament del següent. Comencen a dir-los mofes, mofes els hi van tornant...

Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o bé de les frases.

Hipèrbole: expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper, JM de Sagarra.

Encavallament: és el trencament sintàctic d’una oració quan el vers s’acaba i aquesta ha de continuar en el següent.

Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura...

Durant tota la novel•la, es veu reflectida la solitud i la inadaptació de la Laura a Comarquinal. D’aspectes positius destacaria, per exemple, la evolució del personatge de la Beatriu a l’obra, ja que comença sent una persona tancada, avorrida i sense personalitat a una persona que pensa per si mateixa, que té ganes de viure i que és una persona de gran ajuda per la Laura. I de negatiu destacaria, al igual que veig com positiu la evolució de la Beatriu, seria la evolució cap enrere d’en Tomàs. Al principi sembla ser un bon home, encara que amb les seves coses com tothom, però sembla estimar veritablement la seva dona, respectant-la i cuidant-la, però en el transcurs de la novel•la veiem que això no és així i que només...

La Narrativa del Modernisme Català: Temes i Estils

Els Sots Feréstecs (Víctor Català)

Els sots feréstecs és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat a través d’un capellà destinat a Montmany. Viu un conflicte amb una prostituta, la Rodasoques. Aquesta obra representa el conflicte entre l'esperit i l'instint (Esperit vs. Instint).

S’assembla molt al conflicte que va viure Verdaguer amb la jerarquia eclesiàstica i sectors de la burgesia catalana a l’hora de triar un capellà com a representant de la voluntat regeneracionista. Utilitza l’estil mascle.

Víctor Català (Caterina Albert)

Obres Destacades

• La infanticida (Jocs Florals)
• Drames rurals
• Ombrívoles
• Caires vius
• Solitud: La novel·la més

1. El Noucentisme: cronologia i moviment

Moviment que partí del Modernisme, s'inicià el 1906 i acabà el 1923 amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme s'allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves, amb l'objectiu de modernitzar Catalunya partint d'un ideari i un vocabulari propis.

Eugeni d'Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a La Veu de Catalunya. El 1906, d'Ors, que signava amb el pseudònim de «Xènius», va fer servir per primera vegada el terme «Noucentisme». Durant setze anys, va escriure més de quatre mil glosses, columnes d'opinió on reflexionava sobre la societat i articulava el programa del moviment, basat en un discurs ètic i estètic. Un any després,...

Evolució poètica i vitalisme

El 1921, l'autor cau malalt de tuberculosi, fet que marca una evolució cap a una poètica molt més personal i lírica. En aquesta etapa, exhibeix un entusiasme i un vitalisme sorprenents, influenciat pel pensament de Nietzsche.

Obres destacades

• Les conspiracions
• La gesta dels estels
• El poema de la rosa als llavis
• Óssa Menor

Poemes en ondes hertzianes (1919)

Aquesta obra és més típicament futurista, cubista i avantguardista. El tema central és l'enfrontament i la convivència entre l'home i la màquina.

L'irradiador del port i les gavines (1921)

Representa la transició de l'avantguardisme cap a una poètica més personal i humana. Es produeix una humanització de la poesia, allunyant-se de la fredor i la frivolitat...

Víctor Català i la Narrativa Rural Modernista

Juntament amb Raimon Caselles i Josep Pous i Pagès, Víctor Català és un dels màxims representants de la narrativa rural modernista.

Va néixer al poble de l'Escala, escenari de les seves obres. Víctor Català és el pseudònim que va adoptar l'escriptora Caterina Albert i Paradís arran de l'escàndol provocat pel seu conte La Infanticida als Jocs Florals d'Olot. El jurat va quedar commocionat en descobrir que aquell relat tan escabrós l'havia escrit una dona i, a partir de llavors, va signar les obres amb el pseudònim.

És una artista polifacètica que va conrear la pintura, l'escultura, la poesia i el teatre, però destacà especialment en el camp de la narrativa. La seva producció narrativa...

Característiques de la Novel·la Modernista

Es rebutja el model naturalista, però els autors modernistes construeixen la seva novel·la des d’aquest model per negar-lo. No accepten el determinisme; els seus personatges s’hi rebel·len i lluiten contra les forces de l’herència, la tradició i la natura.

• Protagonista: Rebel, inconformista, que s’enfronta a una realitat hostil. Lluita per superar les dificultats i simbolitza l’artista creador, la voluntat de lluita i l’esperit.
• Espai i objectes: Adquireixen un sentit simbòlic.
• Interioritat: Molta importància a la interioritat del personatge (sentiments, sensacions).
• Descripcions: No són detallistes; es dona un marc d’imprecisió. Interessa més que suggereixin que no pas que perfilin.

Anàlisi de la forma i dels continguts

Relat iniciàtic: Es tracta d’un viatge de maduració per a la protagonista. La Laura es transforma a través del desencís, a cops d’experiència vital i angúnia moral. Canviarà la seva visió del món (bastant idealista) i perdrà la innocència que la caracteritzava. Aquest canvi comporta l’acceptació de la realitat i el fracàs existencial.

Un argument universal: L’intrús destructor que genera un conflicte i que provoca una forta reacció per part de la comunitat en defensa de l’ordre establert. Comarquinal es presenta com una comunitat plàcida en la superfície, però darrere s’amaga un subsòl contradictori. Aquest daltabaix “provocat” per la Laura i, davant les acusacions de la...

Argument: Aquesta novel·la ens narra la vida de dos germans, orfes de pare des de molt petits i mes tard també de mare. En ella, veiem l'evolució dels nanos i de com van passar els temps de post guerra i franquisme, aïllats en un mon a part creat per el seu avi i els seus oncles.

Trama: La novel·la comença, quan ja els protagonistes son grans, en una vesprada del 1992. Aquests son a la casa on varen passar la seva infantesa, esperant el Camíó de mudances. Allí, hi ha un evocament al passat que es produeix per els records de Ferrant Torres. Amb la seva primera comuníó ens porta al passat, als seus nou anys, quan es va masturbar per primer cop. Ens conta les seves experiències a l'escola publica i les ensenyances “morals” que li...