Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Conjugació del verb cantar

Formes no personals:

• Infinitiu: cantar (simple), haver cantat (perfet)
• Gerundi: cantant (simple), havent cantat (perfet)
• Participi: cantat, cantada, cantats, cantades

Mode Indicatiu

• Present: canto
• Perfet: he cantat
• Imperfet: cantava
• Plusquamperfet: havia cantat
• Passat simple: cantí, cantares, cantà…
• Passat perifràstic: vaig cantar
• Passat anterior: haguí cantat
• Futur: cantaré (simple), hauré cantat (perfet)
• Condicional: cantaria (simple), hauria cantat (perfet)

Mode Subjuntiu i Imperatiu

• Subjuntiu Present: canti, cantis…
• Subjuntiu Perfet: hagi cantat, hagis cantat
• Subjuntiu Imperfet: cantés
• Subjuntiu Plusquamperfet: hagués cantat
• Imperatiu: canta, canti, cantem, canteu, cantin

Els pronoms febles en català

Complement Directe

Diferències entre Émile Zola i Narcís Oller

Émile Zola fa referència al fet que ell mateix, i els naturalistes en general, «no pretenem intentar sobre l’home més que experiències», la qual cosa els fa adoptar una actitud objectivadora i distant respecte dels sentiments dels personatges.

En canvi, Narcís Oller «es commou pel seu mateix relat». De fet, algunes de les seves obres —i La papallona n’és un exemple ben clar— tenen encara trets romàntics i una tendència al sentimentalisme que Zola no comparteix, tot i les simpaties que afirma tenir pel novel·lista català.

Punts de contacte entre Narcís Oller i Àngel Guimerà

Tant Oller com Guimerà demostren en les seves obres respectives una herència tardana del romanticisme,...

Cançoneta lleu i blana

1. En trobar leu, en els dos primers versos, la cançó, en diminutiu, és qualificada de “lleu”, “blana”, “lleugereta” i “sense ufana”.

2. “Un cert marquès”, “traïdor”, “mil fraus”.

3. En la segona i la tercera cobles es blasma l’aspecte físic del marquès (la dentadura i el seu braç inútil); en la quarta i cinquena cobles es blasmen aspectes morals, com ara la poca confiança que inspira el marquès per a tenir-hi tractes i la tendència sexual de què se l’acusa. Els atacs morals, i especialment el que té a veure amb la desviació dels costums cortesos, són els més greus.

4. Resposta oberta en què l’alumnat farà explícit el contrast i, per tant, l’evolució que es produeix...

Tirant lo Blanc — fragments 248–260

Es van despertar totes les donzelles i es va fer gran remor. Plaerdemavida la va treure pel terrat amb una corda. Mentrestant va arribar l'emperadriu primer i després l'emperador. La contestació que va donar la filla al crit fou que una rata li havia passat per la cara. Amb la col·laboració de la duquessa, la donzella Plaerdemavida va anar a cercar Tirant pel terrat i va sentir unes veus.

Capítol 248

Després d'escriure la carta, Tirant la va donar a Hipòlit i li va demanar que la dugués a la princesa. Hipòlit li va donar la carta a la princesa Carmesina i, en aquell moment, es va trobar amb l'emperadriu; van parlar una estona sobre Tirant. L'emperadriu li va contar que patia molt per Tirant i, al...

El Noucentisme: Ideologia i Aspiracions

El Noucentisme tipifica les aspiracions hegemòniques del nucli de la burgesia, en postular els seus interessos en un pla ideal. Mitjançant la creació d'un complex sistema de signes lingüístics i iconogràfics, formula models i projectes que, a més d'explicar analògicament la realitat, contribueixen a establir pautes de comportament social i la viabilitat d'una acció reformista.

Els noucentistes volen ser un recanvi dels modernistes, amb un compromís de modernitat amb la societat, per donar una nova consciència social especialment a la burgesia. Tant en la literatura com en l'art apareix un pensament de dretes, centrat en l'ordre social establert. Rebutgen el romanticisme i són partidaris de la...

Visions i Cants de Joan Maragall: Anàlisi de l'Obra

Teoria de la paraula viva

La teoria de la paraula viva s'entén com un llenguatge poètic personal i d'ús quotidià. Moltes vegades surt dels límits formals. Busca una poesia que tingui força i, per fer-ho, ho fa amb la sinceritat: veu el llenguatge com quelcom gairebé sagrat, on el poeta ha d’utilitzar la paraula perfecta. Es caracteritza per l'ús d’un llenguatge específic i pur. L’aspiració del poeta és plasmar la realitat de la manera més objectiva possible.

Visions

Són cinc poemes que tracten de cinc personatges molt íntimament lligats al món llegendari català (personatges historicollegendaris):

• El Mal Caçador
• Joan Garí
• El comte Arnau
• El rei Jaume I
• Joan de Serrallonga

Pel...

Tipus d'Oracions Compostes

Coordinació (Prop1 + Nexes + Prop2)

La coordinació uneix proposicions independents mitjançant nexes. Subtipus:

• Copulatives: Addició (i, ni).
• Disjuntives: Tria (o, o bé).
• Distributives: Alternança (ara... ara, no solament... sinó que).
• Adversatives: Oposició (però, sinó que).
• Explicatives: Aclariment (és a dir, o sigui, això és).
• Il·latives: Deducció (doncs, per tant, per consegüent).

Subordinació (Prop Principal + Nexes + Prop Subordinada)

La subordinació estableix una dependència jeràrquica entre proposicions. Subtipus:

• Adjectives (de relatiu): Nexes (que, què, qui, el qual...).
• Substantives: Nexes (que, què...).
• Adverbials: Nexes (sempre que, encara que...).

Juxtaposició

Unió de proposicions sense nexe...

Vida i Inicis de Joan Maragall

Joan Maragall va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Era el quart fill i l'únic mascle d'una família burgesa (Josep Maragall i Rosa Gorina) dedicada al sector tèxtil. Quan va acabar el batxillerat, el seu pare el va posar a treballar a l'empresa familiar, cosa que va suposar un dur cop per al jove poeta. Maragall es va enfrontar a la família i va decidir estudiar Dret i seguir una carrera literària.

Formació i Influències

A la facultat va conèixer Josep Soler i Miquel, el qual treballava de crític literari a La Vanguardia. Soler i Miquel va ampliar els horitzons del jove poeta donant-li a conèixer la poesia simbolista.

Matrimoni i Reconeixement Inicial

El 1891 es va casar amb Clara Noble, amb la...

El Modernisme

El Modernisme fou un moviment d’arrel nacionalista que va néixer a Anglaterra i Alemanya fins a estendre’s per tot Europa.

• Defensen el concepte de l’art total, un estil que es manifesta en totes les disciplines.
• Volien trencar amb l’estètica clàssica.
• És un moviment cultural i artístic que s’ocupa des del 1892 (finals del s. XIX i principis del XX) fins al 1911.

Cronologia clau del Modernisme

• 1884: Publicació de la revista L’Avenç.
• 1892: I Festa Modernista (Sitges), impulsada per Santiago Rusiñol (representant de la bohèmia daurada).
• 1911: Final del modernisme, marcat per la data de la mort de Joan Maragall i Isidre Nonell.

L'artista i la societat

• L’artista modernista es caracteritzava per ser un “flipat”: es