Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

La vocal neutra i la segona avantguarda

Llengua i literatura2,63 KB

La vocal neutra

Regles generals

La vocal neutra a l'interior d'un substantiu o d'un adjectiu s'escriu amb a o amb e segons com s'escrigui la vocal corresponent en posició tònica en una altra paraula de la mateixa família: peixera, peix.

La vocal neutra final dels substantius s'escriu, en general, amb a si són femenins i amb e si són masculins: tia, oncle.

La vocal neutra final dels adjectius de dues terminacions s'escriu amb e o amb a segons el gènere: vi agre, sopa calenta.

La vocal neutra final de la majoria d'adjectius d'una terminació s'escriu amb e: home amable, dona amable.

Regles verbals

La vocal neutra a l'interior d'una forma verbal s'escriu amb a o amb e segons si la vocal tònica de la tercera persona del singular del present d'indicatiu...

Continua llegint "La vocal neutra i la segona avantguarda" »

Història de Jacob Xalabin: una novel·la d'amor i intriga a la cort turca

Llengua i literatura1,45 KB

Historia de Jacob Xalabin

És una novel·la d'autor anònim del segle XV, basada en fets i personatges reals. Es tracta d'una història d'amor de temàtica oriental que transcorre a la cort turca dels anys 1387-1389.

Trama principal

El soldat de Turquia, Elbai Murat, té dos fills: Jacob, l'hereu legítim, i Beseit Bei, el bastart. Després de la mort de la mare de Jacob, el soldat es torna a casar amb Issa Xalabina, una dona molt més jove que ell. El drama es desencadena quan Issa s'enamora de Jacob i li proposa tenir relacions, però aquest s'hi nega. Issa cau greument malalta d'amor i un metge jueu, Quir Mosse, enganya el soldat dient-li que l'únic remei és matar Jacob.

Fuga i aventures

Jacob aconsegueix escapar amb l'ajuda d'un amic i viu...

Continua llegint "Història de Jacob Xalabin: una novel·la d'amor i intriga a la cort turca" »

Apuntes Essencials: Modernisme, Currículum i Sintaxi Catalana

Llengua i literatura5,39 KB

El teatre i la novel·la modernistes

Al tombant del segle XIX, el panorama teatral europeu està dominat per Henrik Ibsen (1828-1906) i Maurice Maeterlinck (1862-1949).

En el teatre modernista català conviuen tres tendències:

  • El teatre simbolista, amb Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
  • El teatre d’idees, amb Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.
  • El wagnerisme, amb l’òpera La fada, d’Enric Morera.

Santiago Rusiñol (1861-1931) és el gran dramaturg del Modernisme. La seva obra es divideix en:

  • Obres curtes, que solen presentar l’enfrontament entre artista i societat. Cal fer esment de L’alegria que passa (1898).
  • Drames, amb elements com el costumisme, la denúncia o el sentimentalisme. Cal destacar L’hèroe (1903).
  • Comèdies, farses, sainets
...
Continua llegint "Apuntes Essencials: Modernisme, Currículum i Sintaxi Catalana" »

Clàssics de la Literatura Catalana: Anàlisi de Corella, March i Turmeda

Llengua i literatura4,25 KB

Joan Roís de Corella: Balada de la Garsa i la Merla

Joan Roís de Corella (1453-1497) va ser ordenat cavaller, però també va seguir els estudis de teologia i s'hi va dedicar professionalment com a predicador, professor, traductor d'obres religioses i escriptor. Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista. L'amor es converteix en el centre temàtic de la seva producció, tot i que no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians de l'època.

La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d'amor. Aquesta balada, en particular, parla de dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una merla, com a metàfora del poeta i la dama. Per tant, és una història

...

Continua llegint "Clàssics de la Literatura Catalana: Anàlisi de Corella, March i Turmeda" »

Avantguardes: Moviments, Autors i Característiques

Llengua i literatura12,24 KB

Avantguardes

L’avantguardisme es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest futurista, de l’escriptor italià Marinetti, i es va acabar el 1940 amb la invasió nazi.
A Catalunya, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, la crisi econòmica dels Estats Units i la Primera Guerra Mundial, la ideologia cultural burgesa en què es basava el moviment noucentista va entrar en crisi, i els enfrontaments entre la classe burgesa i la classe obrera van propiciar una sèrie de transformacions que van reflectir el malestar social del moment.
L’avantguardisme va propugnar un vitalisme basat en la destrucció de l’harmonia, la irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió i l’admiració per l’evolució d’elements...

Continua llegint "Avantguardes: Moviments, Autors i Característiques" »

Víctor Català: Anàlisi de l'Obra i Biografia

Llengua i literatura2,45 KB

El Paisatge en l'Obra de Víctor Català

El món rural és un món tràgic i fosc, on es reflecteix la realitat més crua. Per exemple, a El Pastor, el camp és l'escenari dels fets tràgics de l'obra. A La Vella, com que la vella està invàlida i no pot treballar al camp, és marginada per la seva pròpia família. El paisatge i la natura, en l'obra, simbolitzen el món interior dels personatges. Aquest recurs és crucial en els contes, ja que, en ser tan sintetitzats, no es poden permetre descriure un paisatge sense un propòsit. Un clar exemple és a En Met de les Conques: quan en Met va a peregrinar, es posa a ploure i hi ha molt fang, la qual cosa l'autora utilitza per suggerir l'esgotament d'en Met.

El Pseudònim de Víctor Català

Caterina...

Continua llegint "Víctor Català: Anàlisi de l'Obra i Biografia" »

Art i Literatura Catalana Segles XIX i XX

Llengua i literatura4,65 KB

Modernisme (1892-1911)

El Modernisme sorgeix el 1892 i finalitza el 1911 amb la mort de Joan Maragall, un dels seus màxims exponents. Aquest moviment buscava modernitzar la cultura catalana, obrint-la als corrents culturals europeus. El desig de modernitat i la voluntat d'innovació es concreten en la celebració de la primera festa modernista a Sitges. A diferència de la Renaixença, que defensava "Pàtria, Fe i Amor", el Modernisme apostava per "Joventut, Progrés i Innovació". Els Quatre Gats esdevé el centre de reunió dels modernistes, que rebutjaven les idees del passat i les tradicions del Romanticisme i el Realisme. Destaquen figures com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch (arquitectura), Santiago Rusiñol i Ramon Casas (pintura)...

Continua llegint "Art i Literatura Catalana Segles XIX i XX" »

Premsa, Poesia i Verb: Conceptes Clau de Gèneres i Gramàtica Catalana

Llengua i literatura5,08 KB

La Premsa: Gèneres, Estructures i Tipus

Objectius de la Premsa

  • Informar objectivament dels fets d'actualitat.
  • Interpretar la informació.

Tipus de Gèneres Periodístics

  • Gèneres informatius: La seva finalitat és informar dels esdeveniments relacionats amb l'actualitat.
  • Gèneres interpretatius: Analitza els fets i els valora segons punts de vista diferents.

Tipus d'Estructura Periodística

  • Estructura de piràmide invertida: La informació del text segueix l'ordre de la rellevància.
  • Estructura narrativa: Segueix l'ordre cronològic dels fets.
  • Estructura dialogada: El text s'organitza a partir dels torns de paraula.

Gèneres Periodístics Específics

La Notícia: Les Sis Preguntes Bàsiques

  • Què
  • Per què
  • On
  • Quan
  • Qui
  • Com

L'Entrevista

És un diàleg entre un periodista...

Continua llegint "Premsa, Poesia i Verb: Conceptes Clau de Gèneres i Gramàtica Catalana" »

Simbolisme i Literatura de Postguerra a Catalunya

Llengua i literatura3,93 KB

Símbols: El colom: és el símbol de la imposició de la voluntat del marit. Hi és omnipresent i la seva evolució és paral·lela a la de la protagonista. Quimet es relaciona amb un tipus de colom viu, dominador. Colometa, quan revisa el passat, es veu en la metamorfosi d'un colom viu; és l'adroguer de les cries, el que donava de menjar als coloms. Els coloms simbolitzen la vida reclosa per la protagonista. El quadre de les llagostes reproduïx el domini del mascle sobre la dona. Embut: apareix al mateix temps que els coloms, simbolitza una vida que cada cop és més estreta, més plena de dificultats. Les balances de l'escala: gravades a la paret, simbolitzen l'equilibri que la protagonista cerca al llarg de la seva vida i no té. El món

...
Continua llegint "Simbolisme i Literatura de Postguerra a Catalunya" »

Guia Essencial de Gramàtica, Literatura i Lèxic Català

Llengua i literatura6,19 KB

Categories gramaticals

Adverbi

És una categoria gramatical invariable que pot estar expressada en un sol mot. Modifica un verb o un adjectiu. Es poden classificar en:

  • Lloc
  • Temps
  • Quantitat
  • Afirmació
  • Negació
  • Manera

Preposició

És una categoria gramatical invariable que relaciona un element sintàctic amb el seu complement. Poden ser:

  • Àtones
  • Tòniques
  • Compostes

Conjunció

És una categoria gramatical invariable expressada per un sol mot. Relaciona dos mots o grups de mots que fan la mateixa funció dins de l'oració. Poden ser:

  • Coordinants: copulatives, distributives, il·latives.
  • Subordinades: de lloc, temporals, modals, causals, finals.

Literatura

Què és la literatura?

És una creació artística en què l'escriptor fa servir el llenguatge per transmetre...

Continua llegint "Guia Essencial de Gramàtica, Literatura i Lèxic Català" »