Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Gèneres Teatrals

Tragèdia

La tragèdia és una peça teatral escrita en un estil elevat, que presenta una acció seriosa protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgràcia segura per culpa del destí o d'una passió que els encega.

Els temes més tràgics són la guerra, l'amor, la justícia, la venjança, l'odi, l'ambició, un destí fatal que es transmet de generació en generació dins d'una nissaga.

Comèdia

La comèdia té un llenguatge més planer, predomina el to col·loquial i humorístic. L'acció és més quotidiana i fins i tot banal. Els personatges són més semblants als espectadors. El final sempre és feliç. La intenció de la comèdia és distreure.

Drama

El drama és un gènere teatral que es considera...

Fonètica, Fonologia i Ortografia

Fonètica -> Fonema -> Unitat lingüística més petita sense significat que el parlant vol realitzar quan parla. Cada fonema pot tenir diferents realitzacions fonètiques. / So -> Realització del fonema. Cada fonema pot tenir més d'una realització segons quin sigui el context on s'aplica. Cada variació s'anomena al·lòfon o variant. Els sons s'encadenen formant una seqüència fònica. / Grafia -> Lletra o dígraf amb què representem un so concret. Cada so pot ser escrit d'una o més maneres diferents segons allò que estableix la normativa ortogràfica. / Fonologia (determina fonemes d'una llengua). Fonètica (Estudia els sons de la llengua). Ortografia.

Articulació dels Sons

• Cordes vocals

Les Avantguardes del Segle XX: Context i Corrents

L'esclat de la Gran Guerra (1914-1918) va produir en els ambients intel·lectuals i artístics un esmicolament d'opcions i actituds de protesta i, alhora, d'evasió dels conflictes i les tragèdies humanes. Aquest context va desembocar en dos grans corrents: els que potenciaven les avantguardes (amb una actitud de protesta i ruptura) i els simbolistes que creaven la poesia pura (amb una tendència més evasiu i estètica).

Autors destacats de les avantguardes: J.V. Foix i Joan Salvat-Papasseit.

Autors simbolistes: Josep Sebastià Pons (Canta Perdiu).

Altres autors rellevants: Josep Maria de Sagarra (El Comte Arnau), Tomàs Garcés i Clementina Arderiu.

Dadaisme: Rebel·lia i Nihilisme

El Dadaisme...

Vocabulari de Bellesa i Moda

• Cursi: Dit de la persona que vol aparentar elegància i finesa, però no en té.
• Estrafolari: Dit de la persona que es vesteix fora de certs límits.
• Malgirbat: Dit de la persona que duu roba que no li cau bé o que està mal feta.
• Abillar: Adornar algú amb vestits luxosos i altres ornaments.
• Empolainar-se: Vestir-se amb roba que fa goig, roba elegant.

L'Oració Composta: Estructura i Tipus

L'oració composta és una oració que té dos o més verbs en forma personal i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal.

Les Proposicions

Les proposicions són estructures oracionals que formen l'oració composta.

Relacions entre Proposicions

L'enllaç de les proposicions es pot fer mitjançant:

• Signes de puntuació:

Ortografia dels Sons Fricatius i Africats

So Fricatiu Sonor

En general, el so fricatiu sonor s'escriu:

• Amb j davant les vocals a, o, u: jardí, rajola, jove...
• Amb g davant les vocals e, i: gebre, engegar...

Però s'escriu j davant la e en els grups -jecc- i -ject- (injecció, objecció, subjecció...) i en alguns pocs mots més: jersei, jeroglífic, jerarquia...

So Fricatiu Sord

El so fricatiu sord s'escriu:

• Amb la lletra x:
  • A començament de mot: Xavier, xeringa, xiular...
  • Darrere consonant: panxa, ganxet...
  • Darrere de la vocal i: guix, guixar, clixé...
  • Darrere del diftong au: disbauxa, rauxa, xauxa...
• Amb la lletra ix darrere de les vocals a, e, o, u: vaixell, deixar, peix, coixa...

So Africat Sord

El so africat sord s'escriu:

• Amb tx:
  • A principi de mot:

La producció literària del segle XVI està marcada per 2 fets bàsics: l'humanisme i la Renaixença.

Al segle XVI, en el camp de la poesia culta: Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig.

La literatura del segle XVII destaca Francesc V. Garcia (Rector de Vallfogona), Francesc Fontanella.

Al segle XVIII Rafael D'Amat i de Cortada (baró de Maldà) i Joan Ramís.

L'HUMANISME:

Un corrent de pensament que representava la recuperació dels autors grecs i llatins de l'època clàssica, estava estretament relacionat amb el RENAIXEMENT: Moviment cultural i artístic que va néixer a Itàlia i es va escampar per diversos països.

EL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA

Catalunya va viure una profunda transformació social i econòmica provocada pel procés...

Poesia

Teodor Llorente: Poeta més important de les lletres valencianes. Naix a València, fill d'una família procedent de la Rioja. Estudià dret i va ser director del diari "La Opinión", que més tard es transformà en "Las Provincias". Redactà nombrosos articles de política, història, art i arribà a ser diputat a les Corts. Durant la joventut escrivia en castellà i es passà al català sols en l'obra poètica, perquè continuaria escrivint en castellà els seus articles periodístics. Traduí al castellà importants poetes romàntics. Controlà, junt als seus seguidors, tots els projectes de la Renaixença i evità que aquestos es mesclaren en la política. Va instituir al 1859 els Jocs Florals. S'adonà que l'intent de recuperació...

La premsa i els seus objectius

La premsa persegueix dos grans objectius:

• Informar dels fets d'actualitat.
• Interpretar la informació.

D'aquests objectius, en resulten dos gèneres periodístics:

Gèneres informatius

La seva finalitat és informar, tenen un caràcter objectiu i són:

• La notícia
• L'entrevista
• La crònica
• El reportatge

Gèneres interpretatius

La seva finalitat és analitzar els fets i valorar-los, tenen un caràcter subjectiu:

• L'editorial
• Els articles d'opinió
• Les cartes a la direcció
• La crítica

Estructura dels textos informatius

En els textos informatius, la informació s'estructura en tres blocs:

• Títol: Escrit amb negreta i amb un cos de lletra més gran. Les seves funcions són l'obertura, el resum o la captació.
• Entrada: És el primer

Conjugacions Verbals en Català

Primera Conjugació

Comprèn tots aquells verbs acabats en -ar que tenen com a verb model cantar. La major part dels seus verbs són regulars. Anar i estar són els únics irregulars.

• (c, g, ç, j, qu, gu) + (a, o, u)
• (qu, gu, c, g, qü, gü) + (e, i)

Els verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar porten dièresi a les persones del singular i la 3a persona del plural del subjuntiu i a la 3a del singular i del plural de l'imperatiu.

Segona Conjugació

Són els verbs, la majoria d'ells irregulars, acabats en -er o -re segons segueixin el model témer o perdre. Verbs com haver, jeure, néixer i treure canvien la vocal: "a" si és àtona i "e" si és tònica. Els verbs poder i voler s'escriuen amb "u" en tot el present de...

Crisi del gènere novel·lístic i la recerca de nous models narratius

El segle XX s'inicia amb la crisi novel·lística a tot Europa, deguda a la difusió d'una premsa que permet conèixer l'actualitat de manera immediata, cosa que fa que el món de l'art hagi de fer un considerable esforç per ressituar-se. La literatura ja no tracta de retratar la realitat, ha de cercar un nou propòsit. D'aquí sorgeix la novel·la psicològica, on es mostra l'interior dels personatges, el motiu ocult del seu comportament, desitjos i pors: allò que no pot recollir el periodisme.

La novel·la s'havia mostrat com una recerca constant, però els resultats dels assajos que es fan al segle XX sobre nous models narratius han prevalgut fins avui dia. Autors com...