Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Modernisme

Joan Maragall

• Escriu poesia, assaig i és traductor de poemes alemanys.
• Obres destacades:
  • Poesies
  • Visions i Cants
  • Les Disperses
  • Enllà
  • Seqüència
  • Oda a Espanya
  • El Cant dels Joves
  • Elogi a la Paraula
  • Elogi a la Poesia
  • El Comte Arnau

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

• Nom real: Caterina Albert i Paradís.
• Literatura crítica en constant revolta contra l'ordre establert.
• Obres destacades:
  • Drames Rurals
  • Solitud

Santiago Rusiñol

• Molt polifacètic: dibuixant, pintor, novel·lista, assagista i dramaturg.
• Obres destacades:
  • L'Alegria que Passa
  • El Jardí Abandonat
  • Cigales i Formigues
  • L'Auca del Senyor Esteve

Noucentisme

Eugeni d'Ors i Rovira

• Va ser ideòleg del Noucentisme.
• Va conrear la glosa.
• Obres destacades:
  • La Ben Plantada
  • Gualba, la de les Mil Veus

Josep Carner

El Costumisme: Tradició i Quadre de Costums

El costumisme fou un moviment que tenia com a finalitat deixar constància de l’existència d’una geografia i uns personatges típics en un moment determinat de la història. Era una mena de defensa dels costums i les tradicions de sempre. Tingué èxit perquè ja comptàvem amb una tradició pròpia que provenia del segle XVIII, amb narracions com Calaix de sastre del Baró de Maldà, o per l’existència del teatre popular.

La manifestació literària del costumisme fou el quadre de costums. Tenia un origen periodístic. A la Comunitat Valenciana, destaquen publicacions com El Mole i El Sueco. El quadre de costums centrava tot el pes a retratar amb minuciositat escenes i personatges típics...

Resum de l'obra: Un professor i el seu pacte

Un professor d'història contemporània decideix avançar la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. Els mesos següents, poc habituat als problemes del present, haurà d'abandonar el barri on viu al centre de València, ocupar-se de l'esposa malalta, assimilar la presència d'una jove acompanyant, Margareta, i intentar transformar-se ell mateix en un entorn hostil. Entendre el seu propi passat i un món sobre el qual medita incessantment, només seria possible amb un pacte imaginari amb Llucifer. O a través de l'amor, que tot ho mou.

Intencionalitat: Faust, València i la crítica social

Aquest llibre neix a partir del mite de Faust i clou una trilogia sobre la ciutat de València....

Grafies

Paraules que sonen com cha, che, chi, cho, chu en castellà.

Els derivats dels mots que acaben en TX ho mantenen: cartutxera, esquitxar.

Els derivats dels que acaben en IG canvien:

• g/j
• tg/tj

Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges.

Control de G/J

La J s'utilitza amb (a, o, u),...

La Literatura Catalana de Postguerra i la Repressió

Després de la Guerra Civil, la repressió que el règim franquista va exercir sobre la cultura catalana va ser implacable. Es van suprimir els organismes culturals i es va prohibir l'ús de la llengua. La literatura catalana va patir la censura i la repressió. El teatre es va suprimir fins l'any 1946. La poesia va poder esquivar la censura amb més facilitat i es va convertir en un gènere molt important. La narrativa necessitava el suport d'autors i editors, tenia més dificultats per esquivar la censura i va acabar perdent públic a causa de les prohibicions i la poca difusió.

Llorenç Villalonga: Obra i Biografia

Producció Literària i Estil (1897-1980)

La major part de la seva producció...

Cartes dels lectors, fòrums i blocs

1.1 Els mitjans audiovisuals

En els programes de ràdio, sovint hi podem telefonar per parlar o preguntar alguna cosa sobre allò que s'està dient. Actualment també hi podem enviar un correu electrònic.

Si és per televisió, és menys probable que ens permetin intervenir-hi, tot i que en algun programa hi podem participar per telèfon, a través d'un correu o un missatge instantani. En aquests casos, acostuma a haver-hi un filtre, o sigui, una persona que decideix la nostra participació pública.

1.2 Els mitjans escrits

En els diaris, hi ha una secció destinada a l'opinió dels lectors.

1.3 Els mitjans informàtics

En els mitjans informàtics, tenim altres formes de deixar la nostra opinió. Per una banda,...

Elogi dels diners - Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (1352-1430) va deixar el cristianisme per l'Islam. Va estudiar a les universitats de Lleida i de Bolonya. Els fonaments on es basa l'Elogi dels diners són presents amb el distanciament irònic, que desenvolupa una visió crítica de la realitat i la mirada sorneguera sobre la conducta humana. Per tant, ens movem en l'àmbit de la literatura religiosa i moralitzant. Turmeda tria entre diversos gèneres la sàtira.

Tema

La manera com influeixen els diners en la nostra vida i en la societat. Importància de l'autor en l'obra: critica l'ús dels diners per part dels cristians, amb tots els seus vicis i defectes.

Resum

Els diners ens canvien la vida, ja sigui per a millor o pitjor. També reflecteix...

Novel·la

Narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i de trama complexa, en què es conten fets versemblants o creïbles.

Elements de la Novel·la

• Personatges: persones que mantenen l'acció.
• Espais: llocs o ambients on es desenvolupa l'acció.
  • Reals: ciutats o llocs que es poden conèixer (ex: Alacant, Ibi).
  • Evocats: creats a partir d'un model existent (ex: un castell).
  • Imaginaris: si no tenen cap model real.
• Temps: moment o durada dels fets.

Estructura de la Novel·la

• Interna:
  • Situació inicial
  • Ruptura de l'equilibri
  • Desenvolupament de l'acció
  • Desenllaç de l'acció
  • Situació final
• Externa:
  • Coberta
  • Coberta posterior
  • Pròleg
  • Capítols
  • Índex
  • Epíleg

Recursos Narratius de la Novel·la

Temps de la Història

• Època dels fets
• Transcurs o durada

Pronoms

Els pronoms són paraules que es refereixen a un element conegut del text i el substitueixen.

Hi ha pronoms personals (forts o febles) i pronoms relatius.

Pronoms personals forts

Es refereixen a les tres persones del verb, tant en singular com en plural.

Vostè, vostès i vós són formes de cortesia.

Funcionen com a subjecte si van precedits d'una preposició.

Pronoms personals febles

Són els pronoms monosíl·labs àtons que van col·locats al davant o al darrere d'un verb.

• Reforçades: Van davant dels verbs començats en consonant.
• Elidides: Van davant dels verbs començats en vocal o h.
• Plenes: Van darrere dels verbs acabats en consonant o u.
• Reduïdes: Van darrere dels verbs acabats en vocal que no sigui u.

Com a norma general, els pronoms...

Figures Literàries i Gèneres Poètics

Figures Literàries

• Personificació

  Atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.

• Metonímia

  Designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de contigüitat temporal, causal o espacial.

  Exemple: "atzabetja" en comptes de dir "color negre".

• Sinècdoque

  Designar un element per un concepte més ampli que l'inclou.

• Hipèrbole

  Designar un concepte amb un altre que n'exagera les qualitats.

• Sinestèsia

  Relacionar dues sensacions de camps sensorials diferents.

• Antítesi

  Relacionar dos conceptes que tenen significats contraris.

  Exemple: En un poema hi ha molts contrastos: "blancor/negror", "dolç/combat".

• Al·literació

  Repetició de sons semblants en un enunciat.

• Paronomàsia

  Ús de mots que