Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Magisteri

John Dewey: Pioner de la pedagogia progressista

Magisteri4,12 KB

Aquest instrument senta les bases de la pedagogia de Dewey, nascut als EUA, que va ser el pare de la psicologia progressista.

En la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX als EUA, cal destacar: expansió de fronteres nord-americanes, ductilitat i permeabilitat de l’organització social, aparició del pragmatisme, democràcia com a forma de vida i principi educatiu.

En l’àmbit filosòfic als EUA, va sorgir el pragmatisme, com a alternativa, fins llavors, a la filosofia alemanya (Herbart). És una actitud de pensament que valora el valor pràctic de les coses. Considera la pràctica com la prova de la veritat. La versió peculiar del pragmatisme defensada per Dewey es denomina instrumentalisme (l’home utilitza el...

Continua llegint "John Dewey: Pioner de la pedagogia progressista" »

Història de l'Educació Física: Grècia, Roma, Edat Mitjana i Escoles Gimnàstiques

Magisteri4,97 KB

Història de l'Educació Física

Grècia

Grècia - Plató: Va elaborar una teoria de l'educació on l'activitat física tenia un lloc. L'aptitud física seria un mitjà de desenvolupament adequat i harmoniós per poder complir els designis del cosmos. En la jerarquia educativa que estableix Aristòtil com a base de la instrucció, s'assigna un lloc a l'exercici natural combinat amb assenyades dosis d'entrenaments corporals.

Roma

Roma: Els pensadors Sèneca i Galè consideraven l'exercici físic com a mitjà educatiu, però passaria a un segon terme, sent exclusivament d'utilitat militar.

L'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana: L'Església va tenir un poder absolut. La filosofia eclesiàstica va deixar a un costat l'educació del cos, al qual donava poc valor,...

Continua llegint "Història de l'Educació Física: Grècia, Roma, Edat Mitjana i Escoles Gimnàstiques" »

Funcions i Mètodes de la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)

Magisteri3,21 KB

Funcions de la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)

La LIJ compleix tres funcions principals:

  1. Accés a l'imaginari col·lectiu

    • Coneixement del món.
    • Construcció de la seva personalitat.
    • Coneixement de contes populars.
  2. Aprenentatge de models narratius, poètics i icònics

    • Model narratiu: Familiaritzar-se amb l'estructura del text narratiu (inici, conflicte, resolució i final). S'exploren diverses possibilitats narratives i finals alternatius:
      • Acceptació del conflicte: temes com la mort o el desamor.
      • Final obert: per crear suspens.
      • Final negatiu: el conflicte no es resol.
    • Model poètic: Davant l'escassa poesia en l'actualitat, cal recuperar el folklore, les cançons i els jocs. Els seus recursos són: estímuls sonors i motors, funció socialitzadora
...
Continua llegint "Funcions i Mètodes de la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)" »

Elements del Currículum i Documents Clau de Planificació Educativa

Magisteri4,44 KB

Elements del Currículum

  1. Els Objectius

    Els objectius generals d'etapa i generals de l'àrea són capacitats o metes que es pretén que l'alumnat aconsegueixi. Seran motrius, de relació interpersonal i d'inserció social.

  2. Competències Bàsiques

    Conjunt de coneixements imprescindibles en cada etapa educativa.

  3. Els Continguts

  4. Metodologia Didàctica

  5. Estàndards d'Aprenentatge

  6. Criteris d'Avaluació

Desenvolupament Curricular: Nivells de Concreció

El desenvolupament curricular es divideix en quatre nivells:

  • Nivell 1 (Disseny Curricular)

    Enuncia uns ensenyaments mínims per als diferents ensenyaments, general i únic prescriptiu.

  • Nivell 2 (Projecte Educatiu)

    Contextualitza els requisits del currículum respecte a la realitat sociocultural i educativa.

  • Nivell 3

...
Continua llegint "Elements del Currículum i Documents Clau de Planificació Educativa" »

Història de l'Educació Infantil: Escola Tradicional vs Escola Nova

Magisteri3,6 KB

Evolució de l'Educació Infantil

Primers Passos (Fins al s. XX)

Abans del segle XIX, l'estudi de la infància era purament mèdic. Fou a mitjans del segle XIX quan s'inicià la història de l'educació infantil pròpiament dita. Es va començar a plantejar l'educació com a fonamental en el desenvolupament posterior de les persones, la qual cosa va portar a estudiar els elements educables en cadascuna de les etapes de creixement.

Durant el segle XX, es va consolidar la idea que l'etapa infantil calia considerar-la com un període propi de l'individu, en què la persona madura, es desenvolupa i es veu influïda pel medi exterior. Es va passar a considerar l'etapa infantil com una etapa educativa.

L'Escola Tradicional (ET)

L'Escola Tradicional (ET)

...
Continua llegint "Història de l'Educació Infantil: Escola Tradicional vs Escola Nova" »

El camí cap a la igualtat i els reptes de la nostra societat

Magisteri2,46 KB

El camí cap a la igualtat

Evolució del feminisme

Entre els éssers humans sempre hi ha hagut discriminacions. Una d'aquestes discriminacions és el sexisme, que tendeix a ocultar o a fer invisibles les dones.

Diversos corrents de pensament, que s'han anomenat feminisme, es van proposar modificar aquesta desigualtat.

Què és l'equitat?

L'equitat suposa reconèixer i valorar les diferències biològiques, però atorgant igualtat d'oportunitats a homes i dones.

La Revolució Francesa es considera l'origen d'aquesta lluita per la igualtat.

A mitjans del segle XIX, va sorgir el moviment sufragista (reclamar el dret de vot, la igualtat jurídica i l'equiparació salarial i laboral). Al segle XX es va conquerir el dret civil i el dret al vot.

Després...

Continua llegint "El camí cap a la igualtat i els reptes de la nostra societat" »

Models d'Educació Bilingüe a la Comunitat Valenciana

Magisteri4,15 KB

1. Context lingüístic a la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües oficials: el valencià i el castellà. Tothom té dret a conèixer-les i a usar-les. La Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial de les dues llengües i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament. És així com en el nostre Estatut d'Autonomia es pot trobar l'oficialitat de les dues llengües que s'utilitzen a la Comunitat.

L'estudi de les dues llengües ha de ser una constant al llarg de tots els cicles de l'ensenyament en l'escola. La progressiva utilització del valencià, menyspreat temps arrere per...

Continua llegint "Models d'Educació Bilingüe a la Comunitat Valenciana" »

L'ensenyament multilingüe al sistema educatiu valencià

Magisteri3,61 KB

1. L'alumnat coneix les situacions de contacte de llengües en el sistema educatiu valencià, tot identificant les dificultats i les possibilitats d'una escola i d'una societat amb dues llengües oficials i una llengua estrangera.

Actualment, a la Comunitat Valenciana s'estudien dues llengües oficials, el castellà i el valencià, i com a llengua estrangera l'anglès, que avui dia és imprescindible, tal com dicta el currículum i el sistema educatiu. Aquesta possibilitat de saber utilitzar diverses llengües permet que els alumnes que les han estudiades tinguen una diversitat lingüística major que altres comunitats.

Encara que conèixer tres llengües ens aporta moltes coses bones, també té els seus problemes, per exemple, la diglòssia....

Continua llegint "L'ensenyament multilingüe al sistema educatiu valencià" »

Codi Deontològic de l'Educador Social a Espanya (2004)

Magisteri2,63 KB

Principis:

  • Principi de la professionalitat. Tractarà amb respecte la persona, afavorirà la protecció dels drets humans, promourà el sentit de la responsabilitat i mostrarà competència professional i prudència en la utilització d'eines i tècniques educatives. Principi de l'acció socioeducativa. L'educador/a social és un professional de l'educació que té com a funció bàsica crear una relació educativa que faciliti a la persona adulta ser subjecte i protagonista de la seva vida.
  • Principi de justícia social. L'actuació de l'educador/a social s'ha de basar en el dret a l'accés, que té tot ciutadà, a l'ús i profit dels serveis socials i educatius en el marc de l'Estat Social i Democràtic de Dret, i no per raons de beneficència
...
Continua llegint "Codi Deontològic de l'Educador Social a Espanya (2004)" »

L'Impacte de la Televisió en la Societat Actual

Magisteri2,78 KB

La televisió.

En els seus inicis (dels anys 60), la televisió tenia com a objectius informar, formar i entretenir. Però ara ha esdevingut un mitjà de masses i s’ha convertit en un mediador social, oferint models de comportament, opinió, valors i, fins i tot, creences.

El poder de suggestió de la televisió es sosté en tres factors principals: la confusió entre el món real i la ficció, la indefensió de l’espectador-receptor (passiu) i la programació que està al servei dels interessos econòmics i polítics.

El cinema i la televisió utilitzen la mateixa gramàtica audiovisual. Amb la ràdio, comparteix la immediatesa i el llenguatge verbal; no necessiten que el receptor estigui alfabetitzat i treballen en directe.

La televisió...

Continua llegint "L'Impacte de la Televisió en la Societat Actual" »