Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Varietats dialectals del català: comparativa entre el bloc oriental i occidental

FrancèsActualitzat el 4,11 KB

Varietats Diatòpiques o Dialectes

Les varietats diatòpiques o dialectes són les diferències que presenten els idiomes segons la zona on es parlen, depenent de la procedència geogràfica del parlant.

Exemple: El portuguès parlat a Portugal no és idèntic al parlat al Brasil.

Bloc Oriental

Fonètica del Bloc Oriental

  • Neutralització de les vocals àtones: La /o/ es pronuncia /u/ (ex. condició [kundiˈsio]), excepte en balear general.
  • La /a/ i la /e/ àtones es pronuncien /ə/ (vocal neutra) (ex. cartes [ˈkartəs]).
  • Emmudiment: Emmudiment de la /i/ del grup ix (ex. fluixa) i de la /r/ en posició final (ex. caçador).

Bloc Occidental

Fonètica del Bloc Occidental

  • Distinció de les vocals àtones: Es manté la distinció entre /o/ i /u/ (ex. condició)
...
Continua llegint "Varietats dialectals del català: comparativa entre el bloc oriental i occidental" »

La veritat en la filosofia: criteri de veritat i corrents filosòfics

Filosofia i èticaActualitzat el 2,8 KB

Què és la veritat?

El terme veritat és una paraula amb diverses accepcions: autenticitat, sinceritat o intensitat. Filosòficament, és un predicat o un atribut que s’aplica a les nostres idees o proposicions que descriuen fets i esdeveniments. Exemple: “És veritat que el sol és una estrella que emet llum pròpia”.

El criteri de veritat

El criteri de veritat és el model que ens indica com ha de ser una proposició per a ser vertadera.

Estadis entre la veritat i el dubte

Entre la veritat i el dubte hi ha diversos estadis intermedis:

  • La certesa: La veritat d’un judici se’ns presenta de manera que no en podem dubtar perquè ho hem comprovat o ho hem vist. Exemple: Si tiro un got pel balcó, aquest es trencarà (tinc la certesa que aquesta
...
Continua llegint "La veritat en la filosofia: criteri de veritat i corrents filosòfics" »

Estils d'ensenyament en Educació Física: reproductius, basat en la tasca, recíproc i d'inclusió

Disseny i enginyeriaActualitzat el 4,29 KB

Estils Reproductius: Comandament Directe

Característiques

  • Mètode basat en el model.
  • Total protagonisme del professor en la presa de decisions.
  • Relació directa estímul-resposta.
  • Model preestablert per a tothom.
  • Màxim control.
  • Objectius i continguts de rendiment.
  • Organització massiva o per grups.
  • Motivació extrínseca.

Decisions prèvies

  • Professor: Defineix objectius de la sessió/activitat, organitza l'espai i els participants, prepara la informació i gestiona el temps.
  • Alumne: Escolta la informació.

Durant l'execució

  • Professor: Transmet la informació, determina el temps d'inici, final i ritme.
  • Alumne: Executa i segueix les instruccions.

Després de l'execució

  • Professor: Corregeix i avalua en funció del model.
  • Alumne: Pren consciència dels errors
...
Continua llegint "Estils d'ensenyament en Educació Física: reproductius, basat en la tasca, recíproc i d'inclusió" »

Habitació Vermella (Harmonia en Vermell) de Matisse: anàlisi formal i del color

Art i humanitatsActualitzat el 6,39 KB

Habitació Vermella o Harmonia en Vermell
Autor: Henri Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 1869 – Niça, 1954)
Cronologia: 1908
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Fauvisme
Tema: Costumista / interior
Localització: Museu de l’Ermitatge (Sant Petersburg).

CONTEXT HISTÒRIC L’època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre les potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Un món en crisi que revitalitza l’art i que porta l’artista a la recerca d’elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l’envolten. L’art contemporani deixa de banda la captació externa

...
Continua llegint "Habitació Vermella (Harmonia en Vermell) de Matisse: anàlisi formal i del color" »

Teoria del color: propietats, tipus de tons i relacions cromàtiques

Plàstica i educació artísticaActualitzat el 3,78 KB

Teoria del color

a. Propietats d'un color (síntesi sostractiva)

  • Qualsevol color posseeix tres propietats: to, valor i saturació.
  • El to ve definit per la longitud d'ona o síntesi d'ones reflectides, i es correspon nominalment al que en general la gent anomena 'color': vermell, blau, verd, groc, taronja, marró, etc.
  • El valor és la quantitat d'energia lumínica que és capaç de reflectir un color, i es correspon (aproximadament) a l'anomenada 'escala de valors' o 'escala de grisos' o clarobscur. El color blanc, el negre i els grisos purs (barreja de blanc i negre) són considerats colors atonals (colors sense tonalitat).
  • La saturació és el grau de puresa d'un color. Els colors que es corresponen o són propers a les longituds d'ona de l'espectre
...
Continua llegint "Teoria del color: propietats, tipus de tons i relacions cromàtiques" »

Adquisició d'hàbits en infants: principis, fases i autonomia personal

Psicologia i sociologiaActualitzat el 4,55 KB

Principis Clau per a l'Adquisició d'Hàbits en Infants

Per a una correcta adquisició d'hàbits, és fonamental considerar diversos principis:

Autoritat i Estabilitat en l'Educació

L'autoritat es defineix com una relació que planteja normes i exigències raonables, conegudes i acceptades per ambdues parts. Aporta seguretat i estabilitat a la relació. Els adults han de mostrar-se constants en la seva conducta i exigència, explicar què demanem i assegurar-se que s'ha entès.

La Quotidianitat com a Entorn d'Aprenentatge

La quotidianitat és l'entorn natural on es desenvolupa l'individu i on la realització d'hàbits es converteix en un aprenentatge. És on es produeixen els desitjos, la satisfacció de necessitats i l'aparició de sentiments...

Continua llegint "Adquisició d'hàbits en infants: principis, fases i autonomia personal" »

Classificació de les ciències i mètode deductiu i inductiu

Filosofia i èticaActualitzat el 2,58 KB

Classificació de les Ciències

Les ciències es poden classificar en dos grans grups:

Ciències Formals

Donen coneixements segurs i les seves proposicions es demostren sense recórrer a l’observació o l’experimentació. S'ocupen d’entitats abstractes, conceptes, etc. (nombres, equacions, figures geomètriques…). Exemple: Matemàtiques, Lògica.

Ciències Empíriques

S’ocupen d’investigar, explicar i predir fets que es donen en l’Univers i que podem conèixer mitjançant l’experiència. Tracten de “fets” i estudien la realitat objectiva, ja sigui natural o social. Exemples:

  • Ciències Naturals: Física, Química, Biologia, Geologia.
  • Ciències Socials: Sociologia, Economia, Antropologia.

Característiques Clau

  • Les ciències empíriques
...
Continua llegint "Classificació de les ciències i mètode deductiu i inductiu" »

Anatomia i histologia de la pell: capes, annexos i funcions

BiologiaActualitzat el 4,16 KB

1.1 Introducció

La pell és l’òrgan de major extensió del cos (≈ 2 m2 i 3–4 kg).

Anatomia de la pell

És una estructura elàstica i resistent, protectora, de coloració variable segons la raça humana i segons els hàbits o la feina. Es distingeixen essencialment dos tipus de pell segons el gruix i la distribució de les capes.

Fàneres o annexos cutanis

Fàneres o annexos cutanis: són els elements que acompanyen la pell i contribueixen a les seves funcions específiques.

2. Histologia de la pell i annexos cutanis

2.1 La pell

Epidermis, dermis i hipodermis.

Epidermis

Epidermis. Capa més externa de la pell.

  • L’epidermis, a la pell gruixuda, es pot dividir en 5 capes, que des de dins cap a fora són les següents:
  • Estrat germinatiu basal (la
...
Continua llegint "Anatomia i histologia de la pell: capes, annexos i funcions" »

Aparell reproductor femení: òrgans, funcions i vies reproductores

BiologiaActualitzat el 3,01 KB

L'Aparell Reproductor Femení

L'aparell reproductor femení està constituït pels ovaris i les vies reproductores, que són les trompes de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva. Tots els seus òrgans es troben a l'interior de la cavitat abdominal.

Els Ovaris

Les gònades de l'aparell reproductor femení són els ovaris, on es produeixen els gàmetes femenins o òvuls. Són dos òrgans de la mida i de la forma d'una ametlla que s'allotgen a la cavitat abdominal. En cada un es distingeixen una part interna i una altra d'externa o escorça, on es localitzen unes estructures circulars, els fol·licles ovàrics, on es formen els òvuls. Els Fol·licles de De Graaf contenen els òvuls que estan a punt per a ser expulsats. Els ovaris produeixen hormones...

Continua llegint "Aparell reproductor femení: òrgans, funcions i vies reproductores" »

Ordre temporal en narrativa: flashback i flashforward

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

Ordre Temporal

L'ordre temporal fa referència a l'estructura temporal utilitzada per narrar la història, ja sigui desenvolupant-la de forma cronològica o realitzant anacronies. És a dir, el relat no mostra la història de forma cronològica i es donen salts al passat o al futur. En la narrativa audiovisual, el temps que s'utilitza per contar una història és el present. Les accions que es mostren es desenvolupen en aquest moment davant de l'espectador i són percebudes en present. Els guions també s'escriuen en present.

Flashback

El flashback és un recurs d'articulació temporal, un retorn al passat respecte al temps de referència que serveix de referent en el relat. És freqüent que es mostrin a través d'imatges visuals i auditives...

Continua llegint "Ordre temporal en narrativa: flashback i flashforward" »