Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

El Mite de Leda i el Cigne: Zeus i els seus Fills

La Llegenda Principal de Leda i Zeus

Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tíndar, rei d'Esparta. Un dia, mentre passejava a la vora d'un llac, va ser seduïda per Zeus, que s'hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s'allità amb el seu marit.

De resultes, Leda va pondre dos ous. D’un, nasqueren Càstor i Pòl·lux, i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.

Una Llegenda Alternativa i Altres Descendents

Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi, la deessa de l’enveja, i aquesta va pondre un ou, que va abandonar. Un pastor el va recollir...

Tipus de Magatzems: Segons l'Estructura

• Magatzems a cel obert: No necessiten cap nau per protegir la mercaderia i normalment delimiten la superfície amb una tanca.
• Magatzems coberts: Són aquells que necessiten un edifici per emmagatzemar la mercaderia.

Tipus de Magatzems: Segons el Règim de Propietat

• Magatzems propis: Són aquells que són propietat de l'empresa.
• Magatzems en copropietat: És quan el magatzem està compartit amb més d'una empresa.
• Magatzem de lísing: Són magatzems amb un contracte de lloguer amb opció a compra.
• Magatzem de lloguer: Instal·lacions propietat d'una altra empresa per les quals es paga un lloguer mensual.

Tipus de Magatzems: Segons els Sistemes de Manipulació

• Magatzems manuals: Són aquells que no disposen de cap

Les Classes Populars i el Sorgiment del Proletariat

Grups Urbans i Artesans

• Bona part de les classes baixes es dedicaven als serveis, en especial les dones.
• El 1860 hi havia 1.200.000 artesans i aprenents. Els menestrals catalans simpatitzaren amb les causes progressistes.

Jornalers i Pagesos

• El nombre de jornalers va anar augmentant (el 1860 eren un 36% de la població, 2,6 milions).
• A finals de segle era difícil distingir els jornalers dels petits propietaris i arrendataris: tots passaven penúries.
• Els pagesos van continuar subjectes a relacions clientelars amb els vells i nous cacics.

El Camp Català: Diferències Regionals

Les diferències regionals no s’haurien de menystenir. Al camp català:

• Les desamortitzacions van convertir molts emfiteutes

Magatzem: Lloc on es guarden les existències i eines.

Existències (Stock): Béns posseïts per una empresa per a la seva venda en el curs ordinari d'explotació.

Classes d'Existències:

• Matèries primeres
• Productes
• Mercaderies
• Productes semiacabats
• Peces de recanvi
• Embalatge
• Residus

Zones d'un Magatzem:

• Zona de descàrrega
• Zona central d'entrada
• Zona de quarantena
• Zona d'emmagatzematge (stock i picking)

Indicadors del Nivell de Servei en la Gestió de Magatzems:

• Disponibilitat i capacitat de recepció del material
• Manteniment d'existències
• Capacitat de subministrament

Nivell Òptim d'Stock: Permet satisfer la demanda dels clients, fins i tot davant de situacions imprevistes (campanyes, temporades, dies especials).

Situacions Imprevistes:

• Situacions climàtiques

Introducció a les Revolucions Liberals del Segle XIX

La primera meitat del segle XIX va ser un període marcat per l'esclat de diverses revolucions liberals. L'objectiu principal d'aquests moviments era enderrocar l'absolutisme i instaurar governs de caràcter liberal. A més, van sorgir amb força reivindicacions socials i nacionals.

Les Onades Revolucionàries

La Revolució de 1820

• Causes: Insurreccions militars que van comptar amb el suport de la burgesia.
• Esdeveniments clau: L'aixecament més important va ser el del General Riego a Espanya, que va provocar la instauració d'un estat liberal durant tres anys. Altres llocs afectats van ser Nàpols i Sicília.
• Conseqüències: La intervenció de la Santa Aliança va acabar amb la majoria de les

La mentalitat grega

L'ésser humà

No hi ha res tan meravellós com l'ésser humà (Sòfocles). L'ésser humà és admirable perquè és un ésser específic: forma part de la natura, però és diferent dels altres éssers naturals. Pensa, parla, busca la felicitat i la comprensió del món, cerca la veritat, crea mons artificials, i té preocupacions de supervivència i d'orientació social: societat — ciutadà — polis.

Plató (428–347 aC)

Plató defensa que l'ésser humà està dividit entre dos ordres: el món espiritual de l'ànima racional i el món material de la condició corpòria. L'ànima pot veure's amenaçada pels instints i les passions que la desviïn. El cos és fet de matèria i és mortal; l'ànima és d'un altre ordre, espiritual,...

L'organització del treball

Conjunt de normes que tenen com a finalitat coordinar tots els mitjans a disposició de l'empresa.

Evolució històrica de l'organització del treball

Taylor i Fayol, a partir de les seves teories, s'han creat escoles que han estudiat l'organització del factor humà a les empreses.

Escola d'organització científica del treball

• Taylor: Racionalitzar el treball, eliminar temps morts i marcar moviments, incrementar la productivitat, cap opció de creativitat i salari millor.
• Fayol: Lliga més el factor humà amb la totalitat de l'empresa, no només s'organitzava el treball sinó la globalitat de l'empresa. Necessitat d'una estructura jerarquitzada en què s'admetés la unitat de comandament, és a dir, que cada persona

Definició i Característiques del Joc

Podem definir el joc com una actitud, una forma qualitativament diferent d’abordar una activitat. Això ens porta a diferenciar el joc en el sentit subjectiu de l'experiència personal, del que denominem objectivament un joc.

El joc és una necessitat vital. Els infants necessiten acció, manipular objectes i interactuar amb altres persones, i això és precisament el que fan mentre juguen.

Característiques del Joc

(Segons Maite Garaigordobil)

• Lliure i voluntària.
• Divertida i satisfactòria.
• Gratuïta.
• Participativa.
• Limitada.
• Global.

El joc també és:

• Plaer, llibertat, procés, acció, ficció.
• Seriós, esforç.

Teories Clàssiques del Joc

• Potència supèrflua / Excés d’energia: El joc permet alliberar o gastar

L'Edat Mitjana: Un Període de Transformació a Europa

L'Edat Mitjana és el període històric comprès entre els segles V i XV, que delimita la història de l'Europa occidental.

L'Alta Edat Mitjana

Comprèn des de l'esfondrament de l'Imperi Romà d'Occident fins a la revolució feudal que es va produir a Europa al voltant de l'any 1000.

La Baixa Edat Mitjana

Comprèn des dels segles X-XI fins al segle XV, quan Constantinoble va ser conquerida pels turcs.

La Caiguda de Roma i els Nous Poders

L'Imperi Romà es va anar afeblint entre els segles III i V. Finalment, l'any 476, l'Imperi Romà, el més gran de l'edat antiga, es va dividir en diversos regnes més petits.

• L'Imperi Bizantí: Va ser la continuació de l'Imperi Romà a la part oriental.
• L'Europa

Regeneracionistes: partidaris d'una poesia espontània, defensen l'expressió pura i sincera de l'emotivitat de l'artista i deixen les qüestions formals en un segon terme. Els temes de la natura es presenten amb un to vitalista.

Esteticistes: poetes que entronquen amb els moviments poètics europeus més innovadors. La seva poesia és més culta, elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut.

Joan Maragall

Barcelona, 1860-1911, és considerat el poeta més important de la tendència regeneracionista del modernisme. La seva teoria poètica es basa en la paraula viva; la paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. En la seva poesia, destaquen la recreació de mites i temes populars de la tradició catalana,...