Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Guia d'aïllament per contacte i per aire en centres sanitaris

TecnologiaActualitzat el 2,53 KB

Aïllament per contacte

Per prevenir infeccions per contacte directe o indirecte:

  • Ferides o abscessos amb drenatges descoberts.
  • Infeccions de pell molt contagioses: varicel·la, herpes simple, herpes zòster, pediculosi, escabiosi (sarna), impetigen (infecció de pell per estafilococs o estreptococs)...
  • Febres hemorràgiques: Ebola, Lassa.
  • Infeccions gastrointestinals: rotavirus, Clostridium, hepatitis A...
  • Conjuntivitis.
  • Úlceres per decúbit.
  • Cremades.

Precaucions de contacte

  • Mai tocar directament amb les mans ferides o lesions.
  • Rentat de mans antisèptic (amb clorhexidina).
  • Ús obligatori de bata i guants (només quan hi hagi contacte amb l’usuari o fòmits).
  • Higiene de l’usuari amb clorhexidina si el patogen és multiresistent.
  • Neteja de l’habitació
...
Continua llegint "Guia d'aïllament per contacte i per aire en centres sanitaris" »

Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors

LlatíActualitzat el 4,82 KB

Emperadors Romans Destacats i Cronologia Imperial

L'Era dels Antonins i Successors

Antoní Pius (Publi Eli Adrià Antoní)

  • Adoptat per l'emperador Adrià.
  • Va regnar durant un llarg període de calma i prosperitat econòmica (138-161 dC).
  • Va permetre la circumcisió dels jueus (l'extirpació total o parcial del prepuci).

Caracal·la (Marcus Aurelius Antoninus)

  • Fill de Septimi Sever i Júlia Domna.
  • Va regnar com a emperador romà del 211 al 217.

Marc Aureli Commodus Antoninus

  • Emperador de la dinastia Antonina (180-192).
  • Sovint considerat un dels pitjors emperadors romans.
  • El seu ascens va posar fi a l'era dels Cinc Bons Emperadors.

Domicià (Titus Flavius Domicianus)

  • Emperador romà del 81 al 96.

Trajà

  • Emperador del 98 al 117.
  • Va ser el primer emperador nascut
...
Continua llegint "Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors" »

L'hora, rutines diàries i verbs en català: guia pràctica

Llengua i literaturaActualitzat el 3,82 KB

L'hora en català

  • La una en punt: 13:00
  • Les dues i quart: 14:15
  • Les tres i vint: 15:20
  • Les tres i mitja: 15:30
  • Les set menys deu: 18:50

Preguntes sobre l'hora

  • Quina hora és?
  • Quina hora és, per favor?
  • A quina hora arriba l'autobús?

Expressions de temps

  • D'ací a deu minuts
  • D'ací a mitja hora

Activitats i horaris

  • Què fas a les nou?
  • Obert de...
  • Tancat de...

Parts del dia

  • El matí
  • El migdia
  • La vesprada
  • La nit
  • La mitjanit
  • La matinada
  • L'albada
  • L'eixida del sol
  • La posta del sol
  • La boqueta nit

Dies de la setmana

  • Dilluns
  • Dimarts
  • Dimecres
  • Dijous
  • Divendres
  • Dissabte
  • Diumenge

Freqüència

  • Sempre
  • Cada dia
  • Regularment
  • Habitualment
  • De manera rutinària
  • Sovint
  • Amb molta freqüència
  • De vegades
  • De tant en tant
  • Rarament
  • Molt poques vegades
  • Mai
  • Cap vegada

Verbs en català

Verbs regulars

Cantar

jo cante, tu cantes,...

Continua llegint "L'hora, rutines diàries i verbs en català: guia pràctica" »

Primera Guerra Mundial: fases, guerra de trinxeres i armistici

HistòriaActualitzat el 3,05 KB

Fases Clau de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Origen i Inici de la Primera Guerra Mundial

La guerra es va iniciar a causa del moviment de les tropes amb l'objectiu d'obtenir una victòria ràpida. Alemanya volia atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg.

  • Front Occidental: Inicialment, els francesos van atacar Alemanya. Mentrestant, l'exèrcit germànic va avançar sobre Bèlgica i va conquerir part de França. El mariscal Joffre va reorganitzar l'exèrcit francès i va aturar l'avanç dels alemanys a la Batalla del Marne.
  • Front Oriental: A l'Est, els russos van sorprendre els alemanys, però van ser frenats a la Batalla de Tannenberg. Una nova ofensiva austroalemanya va reconquerir alguns territoris ocupats pels russos i va conquerir
...
Continua llegint "Primera Guerra Mundial: fases, guerra de trinxeres i armistici" »

Anàlisi de necessitats: models i fases clau

Altres matèriesActualitzat el 3,33 KB

Anàlisi de Necessitats

Concepcions de Necessitats

Concepció Relacional

Les necessitats representen la discrepància entre la situació ideal de funcionament (basada en una normativa) i la situació real. Cal definir prèviament l'estat ideal, considerant qui el descriu i com s'analitza la situació real. La necessitat esdevé una carència, un requeriment.

Concepció Polivalent

No es parteix d'una discrepància entre allò ideal i real, sinó d'una problemàtica a abordar. S'analitza des d'una perspectiva participativa per establir les necessitats. Els elements no són predeterminats i inclouen:

  • Motivació: esforç
  • Interès: desitjos
  • Problema: per transformar-lo en necessitat
  • Demanda: opinions

Models de Detecció de Necessitats

Model 1: Model de Discrepància

...
Continua llegint "Anàlisi de necessitats: models i fases clau" »

Plató: dualisme ontològic, teoria de les Idees i nivells de coneixement

Filosofia i èticaActualitzat el 2,61 KB

El pensament de Plató: La Teoria de les Idees

El pensament de Plató és vast i tracta tots els temes. La Teoria de les Idees és, essencialment, una teoria metafísica que ens parla de la realitat, però també és gnoseològica (ens explica com coneixem), antropològica i psicològica (ens descriu com és l'home i la seva ànima), i constitueix el fonament de la seva ètica i la seva política.

El dualisme ontològic: Món sensible vs. Món intel·ligible

Plató divideix la realitat en dos:

  • El món sensible: És el que nosaltres coneixem i representa la realitat aparent. Es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps; aquí trobem les coses que són inestables i temporals.
  • El món intel·ligible (el món de les idees): És el verdader, el
...
Continua llegint "Plató: dualisme ontològic, teoria de les Idees i nivells de coneixement" »

Corts Generals: composició, funcions i organització

DretActualitzat el 3,01 KB

Corts Generals

Característiques de les Corts Generals

  • Òrgan representatiu del poble espanyol.
  • Òrgan constitucional, regulat per la Constitució.
  • Òrgan deliberant, amb la finalitat del debat polític.
  • Òrgan legislador, encarregat d'elaborar lleis.
  • Òrgan permanent, sempre en funcionament.
  • Òrgan inviolable, amb especial protecció penal.
  • Bicameral, format pel Congrés i el Senat.

Composició del Congrés

  1. Nombre de diputats: segons la CE (300-400), segons la LOREG (350).
  2. Elecció: sufragi universal.
  3. Durada: 4 anys.
  4. Llistes tancades i bloquejades.
  5. Barrera legal: 3%.
  6. Sistema electoral proporcional (Llei d'Hondt).
  7. Circumscripció electoral: província (mínim 2 diputats, Ceuta 1, Melilla 2).

Composició del Senat

  1. Nombre de senadors: variable.
  2. Elecció: sufragi
...
Continua llegint "Corts Generals: composició, funcions i organització" »

FHASA i l'electrificació d'Andorra: història i impacte

AnglèsActualitzat el 3,79 KB

FHASA i l'Electrificació d'Andorra

Estat de l'Electrificació Abans de FHASA

Abans de l'arribada de FHASA, l'electrificació a Andorra era limitada. D'una banda, la centraleta de les Anelletes il·luminava Andorra la Vella, Escaldes i Encamp. De l'altra, l'Empresa del Nord i Andorra, SA, proporcionava llum a la Massana i Ordino. La resta del país depenia de mètodes tradicionals com l'acetilè, l'oli o les espelmes.

Miquel Mateu va ser el principal promotor de FHASA, i el seu impuls va permetre l'afluència de capital econòmic i humà.

1929: Concessió Transformadora

La concessió de 1929 va transformar el país i va obrir noves perspectives econòmiques. A inicis del segle XX, el Pirineu va començar a produir llum per a les indústries catalanes....

Continua llegint "FHASA i l'electrificació d'Andorra: història i impacte" »

Gèneres periodístics: notícia, reportatge, crònica i opinió

Llengua i literaturaActualitzat el 4,78 KB

Gèneres Periodístics: Objectius i Característiques

Els gèneres periodístics tenen com a objectiu principal informar, formar i entretenir. Es dirigeixen a un públic ampli i pretenen fidelitzar-lo gràcies a la seva qualitat i credibilitat.

Gèneres Informatius

  • Notícia: Text narratiu que informa de manera objectiva d’un fet actual d’interès públic. Ha de ser breu, clara i impersonal.
  • Reportatge: Text informatiu extens que va acompanyat de fotografies, gràfics i imatges. Pot incloure l’opinió de testimonis o d’especialistes.
  • Crònica: Text redactat per un especialista o corresponsal que informa d’una notícia i alhora la interpreta i la valora d’acord amb el seu punt de vista.
  • Entrevista: Text creat entre dues persones a partir
...
Continua llegint "Gèneres periodístics: notícia, reportatge, crònica i opinió" »

Bernat Metge: vida, obra i llegat de l'humanisme català

Altres llengües estrangeresActualitzat el 7,99 KB

Bernat Metge: Un Precursor de l'Humanisme Català

Bernat Metge és el representant més característic del grup de secretaris de la Cancelleria Reial. En la seva obra cal fer esment de fets històrics que van motivar la seva creació. Va ser el primer que es va adonar del canvi de sensibilitat literària, separant-se de les estructures pròpies de l'Edat Mitjana, i mostrant característiques totalment modernes i, per tant, humanístiques:

  • Sentit crític
  • Ironia
  • Exaltació de la bellesa

Vida de Bernat Metge

Neix a Barcelona, entre 1340 i 1346, al carrer dels Especiers (avui Llibreteria), on el seu pare tenia un obrador d'apotecari, al qual recorria tot sovint la família reial.

  • 1359: Mor el seu pare, Guillem Metge.
  • 1364: La seva mare, Agnès, es casa
...
Continua llegint "Bernat Metge: vida, obra i llegat de l'humanisme català" »