Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Batxillerat

Variables Clau per a l'Èxit Didàctic

Per aconseguir un èxit didàctic òptim, és fonamental considerar diverses variables que influeixen directament en el procés d'ensenyament-aprenentatge:

• Temps d'Acció Motora de l'Alumne

  El temps que l'alumne dedica a l'activitat motriu durant la sessió és crucial. L'aprenentatge es consolida millor mitjançant l'experiència pràctica.

• Informació Freqüent i de Qualitat (Feedback)

  Proporcionar feedback constant i de qualitat sobre les accions dels alumnes és un concepte clau. No es tracta només d'informar dels resultats, sinó de reforçar positivament el procés.

• Clima Positiu a Classe

  Una actitud positiva davant l'activitat física i esportiva és essencial. L'alumne duu a terme les pràctiques amb

Les Cinc Fases del Desenvolupament Psicosexual de Freud

Sigmund Freud va distingir cinc fases en el desenvolupament psicosexual humà:

• Fase Oral (fins als divuit mesos)

  El primer òrgan que sorgeix com a zona erògena és la boca. Tota l'activitat psíquica està centrada en la boca per a donar satisfacció a les seves necessitats. Al principi, aquestes necessitats són d'autoconservació per l'alimentació, però aviat el xiquet ho xucla tot.

  Durant aquesta fase es desenvolupen trets de personalitat de l'individu. Aquests trets són: egoisme/altruisme, optimisme/pessimisme, introversió/extraversió.

• Fase Anal (18 mesos a 3 anys i mig)

  En aquesta fase, el xiquet experimenta la defecació, així com el control dels esfínters, com quelcom plaent.

Educació Sexual: El Cervell com a Guia

El cervell, amb la seva intel·ligència i capacitat d'estimar, ha de ser la guia dels nostres actes en l'educació sexual. Per a això, es necessita maduresa, entesa com un conjunt de pautes de conducta determinades per l'entorn, l'experiència de vida i l'herència. Aquesta maduresa inclou aspectes:

• Físics
• Psicològics
• Socials
• Culturals
• Actuals i potencials

Característiques d'una Persona Immadura

Una persona immadura pot presentar les següents característiques:

1. Desfasament entre edat cronològica i mental.
2. Desconeixement de si mateix.
3. Inestabilitat emocional.
4. Poca o nul·la responsabilitat.
5. Percepció distorsionada de la realitat.
6. Absència d'un projecte de vida.
7. Immaduresa afectiva.
8. Manca de maduresa intel·lectual

La societat, la política i el poder

És un fet que l’ésser humà necessita dels altres per viure i per desenvolupar-se de forma plenament humana. D’una banda, la vida social ve imposada per uns condicionants biològics. Aquests fan que, ja des del seu naixement i durant bona part de la seva infantesa, l’ésser humà no pugui sobreviure sol sense l’ajut dels més grans; així mateix, aquest ajut segueix sent fonamental al llarg de tota la seva existència. D’altra banda, l’ésser humà també necessita de la societat perquè és un animal sociocultural i simbòlic; és a dir, hi ha uns condicionants culturals imprescindibles per desenvolupar plenament la seva qualitat específicament humana.

Necessitat de la política

La vida en comú...

Conceptes Fonamentals: Ment, Tecnologia i Societat

1. Definició de Termes Clau

• Neurona: Cèl·lula diferenciada pertanyent al sistema nerviós, capaç de propagar l'impuls nerviós a una altra neurona.
• Revolució Tecnològica: Nom d'una teoria d'estudis de ciència, tecnologia i societat que descriu el desenvolupament històric de la tecnologia, valorant l'evolució i la revolució al llarg de la història de la humanitat.
• Intel·ligència Emocional: És la qualitat de reconèixer les emocions pròpies i gestionar-les d'una manera eficaç.
• Intel·ligència Social: És la capacitat de comprendre i relacionar-se sàviament amb altres individus.
• Empatia: És la identificació mental i afectiva d'una persona amb l'estat d'ànim d'una altra.

2. Reflexions

L’ésser humà és un ésser condicionat alhora per la natura i per la cultura; dit en altres paraules, l’ésser humà és una realitat biològica i cultural. La resta d’animals, en canvi, estan determinats només biològicament i viuen, per tant, amb l’únic objectiu de satisfer les seves necessitats vitals a cada moment.

Natura i Cultura: Definicions Fonamentals

Què és la Natura?

La natura és la codificació genètica, és a dir, allò amb què es neix. En relació amb altres animals, les diferències pròpiament bioquímiques i genètiques de l’espècie humana són ben escasses; en canvi, les diferències anatòmiques són molt rellevants, especialment el desenvolupament del cervell o la posició bípeda i dreta.

Què és la Cultura?

Concepte d'Individu

L'individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint, fem servir aquest terme com a sinònim d'ésser humà, com si els únics individus fossin els de la nostra espècie. El terme individu s'utilitza així perquè es va difondre la idea que cadascun dels éssers humans és algú únic i irrepetible. A diferència del que passava en altres èpoques, tot individu humà és subjecte de drets que no han de ser ignorats ni violats.

L'Individualisme i els seus Límits

Aquest concepte es va desenvolupar amb el temps fins a convertir-se en el que es coneix com a teoria de l'individualisme possessiu: cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no...

La intel·ligència emocional a l’empresa: habilitat que ens permet conèixer i dominar els propis sentiments, interpretar i afrontar els sentiments dels altres, sentir-nos satisfets i ser eficaços en la vida. Un coeficient intel·lectual superior o unes bones qualitats tècniques poden ser negatives per a l’èxit laboral de l’empresa moderna si es relacionen amb una baixa intel·ligència emocional. Components:

• Conèixer les pròpies emocions.
• Conduir les emocions: recuperar-se amb facilitat dels problemes.
• Automotivació: controlar la impulsivitat, complir objectius i estar contents del que aconsegueixen.
• Empatia: reconèixer les emocions dels altres.
• Conduir les relacions: actuar segons les emocions dels altres.

El departament de recursos...

Condicions de la Racionalitat Pràctica

• L'exploració, l'aclariment i l'explicació conscients dels propis fins.
• La finalitat de les nostres accions ens ha de conduir a la vida feliç o benestar.
• L'articulació harmònica dels nostres fins últims i dels fins intermedis (ser acceptats i tenir amics).
• Cadascun dels nostres fins ha de ser possible i compatible amb els altres segons una jerarquia de finalitats.
• Coneixement dels mitjans adequats per a la consecució dels fins perseguits.
• Decisió de posar en obra els mitjans adients per a la consecució dels nostres fins.
• Subordinació dels fins immediats als fins últims.
• Revisar o reformular els fins en funció dels interessos.

Filosofia Política

Reflexió Política

• Teoria de l'estat ideal.
• Recerca de criteris