Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

Les tres preguntes de la investigació social

La investigació social es basa en tres preguntes fonamentals:

• Ontologia: Existeix una realitat? Analitza la naturalesa de la realitat social. Es pregunta si els fenòmens socials existeixen objectivament i independentment de les persones o si són construccions de la interpretació humana. Determina si els fets socials són "coses" o "representacions de coses".
• Epistemologia: Es pot conèixer la realitat? Estudia la relació entre l'investigador i l'objecte estudiat.
  • Independència: L'investigador i la realitat estan separats.
  • Relació: L'investigador i la realitat estan connectats, amb una influència mútua.
  El coneixement s'obté mitjançant lleis causals, lleis probabilístiques, generalitzacions

1. PESS 2020-2024: Palanques i drets

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya (PESS) és l'instrument que orienta la planificació dels serveis socials. El PESS 2020-2024 neix per donar resposta a reptes com l'envelliment, les desigualtats, la feminització de la pobresa i la diversificació familiar. Estableix cinc palanques de canvi:

• Persones i professionals
• Governança i coneixement
• Intersectorialitat
• Acció comunitària i prevenció
• Vertebració i reorganització

Cal distingir entre el dret subjectiu, que la persona pot exigir legalment si compleix els requisits, i el dret de concurrència, que depèn de la disponibilitat pressupostària i criteris de prioritat.

2. Polítiques familiars i perspectiva de gènere

La família és una institució...

Models (article)

1. canvi conceptual: incompatible amb coneixement quotidià, infant ha de saber que està limitat, busca un canvi en la ment de l’alumne. El docent posa a l’alumne per fer que sàpiga que el seu pensament és erroni (conflicte cognitiu) amb l’objectiu de que l’alumne substitueix idea errònia.Exemple act 1: es pensen que les banyes són per punxar i és per sentir que tenen els ulls.

2. socioconstructivista: els infants en interacció entorn, altres i pràctiques pot construir coneixement, ajuda a interpretar la realitat, té context històric i social, marca la ciència. Creix el coneixement científic per evolució i substitució d’unes teories per unes altres. L’infant elabora el seu propi coneixement; aprendre...

Malaltia i exclusió social

L'estigma és una construcció social que consisteix a identificar una diferència i atribuir-li una connotació negativa. Prové del grec i significa "marca". Genera un tracte desigual i negatiu cap a la persona. L'estigma té la funció de mantenir l'ordre social.

Ordre social i normativitat

L'ordre social estableix com han de funcionar les coses, i la normativitat defineix allò que es considera "normal". Les persones que s'allunyen d'aquesta norma queden situades a la perifèria social, on apareix l'estigma.

• Estigma: etiqueta negativa sobre una característica.
• Prejudici: creença prèvia (estereotip) que considera aquest tret com a no desitjable.
• Discriminació: conseqüència pràctica que es tradueix en exclusió

Origen del cognitivisme

Dins del cognitivisme, s'estudien tres temes principals: la teoria dels prototips, la categorització i la metonímia i metàfora.

La idea principal parteix de Chomsky, però els autors que la desenvolupen són Lakoff i Langacker. Als anys 70 publiquen obres fonamentals de la gramàtica cognitiva. L'any 1987, George Lakoff publica Women, Fire and Dangerous Things, on defensa la lingüística cognitiva i critica la visió rígida de Chomsky. El títol del llibre mostra que les categories humanes no sempre segueixen una lògica estricta.

Ciències relacionades

• Psicologia:
  • Piaget: el coneixement es construeix per etapes.
  • Bruner: el coneixement depèn del context social i del llenguatge.
• Antropologia: estudia l’ésser humà en

Diferència entre problema, conflicte, mediació i negociació

• Problema: Situació que necessita solució però sense enfrontament personal. Exemple: falta de material.
• Conflicte: Hi ha un xoc d’interessos o de persones. Exemple: dos membres volen coses diferents.
• Mediació: Una tercera persona neutral ajuda a solucionar el conflicte. No imposa la solució, només guia.
• Negociació: Les parts parlen directament per arribar a un acord. Ha de ser una estratègia de guanyar-guanyar.

Les 5 disfuncions de l’equip i activitats de millora

1. Falta de confiança: No es comparteixen errors ni opinions.
   Activitat: dinàmiques de presentació personal i confiança.
2. Por al conflicte: S'eviten les discussions, generant problemes ocults.
   Activitat: debat controlat

La perspectiva sociològica

La sociologia es pregunta des d'on parlem quan analitzem la societat. El seu objecte d'estudi és el vincle social i la dimensió col·lectiva de l'ésser humà.

Ambigüitats i definicions

• Ambigüitats: La sociologia sovint es percep com una disciplina difusa perquè parla de realitats familiars, presentant els sociòlegs com a "especialistes en generalitats".
• Sociologia i filantropia: Històricament vinculada a l'ajuda social i la professionalització de l'atenció a la pobresa i la marginació.
• Sociologia i reforma social: Sorgeix com a resposta a les revolucions industrial i liberal, buscant comprendre els canvis i orientar-se en la confusió social.

Les tres grans tradicions

• Positivista (Comte i Durkheim): Consagra

Què són les funcions cognitives?

Són tots els processos que utilitzem per adquirir, processar, emmagatzemar, transformar i recuperar la informació de l’entorn.

• Percepció: La forma en la qual el cervell interpreta les sensacions a través dels sentits (visual, auditiva, gustativa, olfactiva i tàctil).
• Atenció: Capacitat mental de percebre una cosa fent servir la concentració per entendre la realitat. És voluntària i està molt relacionada amb la motivació.
• Orientació espaciotemporal: Capacitat que ens permet ser conscients de nosaltres mateixos i del context on ens trobem. Es divideix en orientació personal, temporal i espacial.
• Memòria: Capacitat de codificar la informació extreta de l’experiència amb el medi, emmagatzemar-la

Fases de la mediació

1. Preparació de la negociació

Recollir informació sobre les parts, les causes, l'origen i l'evolució del conflicte. Planificar actuacions: objectius, estratègies, fases i trobades. Organitzar la mediació: preparar l'espai, convocar les parts, etc.

2. Presentació del mediador i les parts

Explicar les funcions del mediador. Establir normes de funcionament: les dues parts reconeixen el conflicte, volen implicar-se per resoldre'l i es comprometen al respecte mutu.

3. Exposició de les parts

Cada part explica la seva versió completa del conflicte (origen, evolució i estat actual) i reconeix la versió de l'altra. El mediador fa un resum que ambdues parts accepten.

4. El procés de negociació

Estratègies del mediador: buscar...

Qüestionari de desenvolupament social i personal

1. d. Es produeix a partir de la interacció del nen o la nena amb el grup social al qual pertany.
2. b. El context de la socialització es basa en la relació afectiva.
3. d. Les relacions són menys íntimes i les regles menys personalitzades.
4. b. La família, l’escola i el grup d’iguals.
5. b. Les relacions interactives autònomes entre nens d’edat similar sense la interacció directa de la persona adulta.
6. c. Afavoreix el seu desenvolupament social perquè facilita l’adquisició d’habilitats socials i l’aprenentatge en la resolució de conflictes.
7. a. L. Vigotsky.
8. a. Ha d’anar per davant del desenvolupament per tirar d’ell i fomentar l’aprenentatge.
9. b. La de confiança enfront de desconfiança.