Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Metabolisme aerobi i anaerobi

La major part dels éssers vius actuals necessiten l'oxigen en el seu metabolisme energètic. Es diu que són aerobis: aquest procés mitjançant el qual s'oxiden molècules per obtenir energia. L'oxigen (en aquesta oxidació) és l'acceptor final dels electrons alliberats. L'aerobiosi és la forma de vida dels organismes aerobis.

Els organismes anaerobis són aquells que porten a terme el metabolisme energètic en absència d'oxigen lliure.

• Anaerobis facultatius: Alguns bacteris no necessiten l'oxigen, però poden viure en ambients que el contenen i, aleshores, l'utilitzen.
• Anaerobis estrictes: No poden viure en ambients amb oxigen lliure.

L'ambient anaeròbic és aquella zona en la qual no es troba oxigen lliure.

Els

La radioactivitat

La radioactivitat és un procés que experimenten alguns nuclis atòmics i que els fa emetre radiació. Hi ha tres tipus:

• Radiació alfa: són partícules formades per 2 protons i 2 neutrons. Tenen càrrega positiva i poca capacitat de penetració.
• Radiació beta: està formada per electrons; tenen càrrega negativa, una massa molt petita i tenen més capacitat de penetració que les alfa.
• Radiació gamma: és una radiació neutra, del mateix tipus que la llum, que té una gran capacitat de penetració i, per aturar-la, calen plaques de formigó.

Els isòtops

S'anomenen isòtops els àtoms que tenen el mateix nombre de protons i diferent nombre de neutrons.

Els ions

S'anomenen ions els àtoms que han perdut electrons (ió positiu...

Magnituds fonamentals i derivades

Magnituds fonamentals: són aquelles que, arbitràriament, tria la comunitat científica i, per tant, no cal definir-les segons cap altra magnitud.

Magnituds derivades: són aquelles que es defineixen a partir de les magnituds fonamentals.

Model de Bohr

El model de Bohr: va proposar un nou model atòmic que tenia en compte l'existència d'aquests nivells energètics i, a més, solucionava les limitacions comentades anteriorment del model de Rutherford. Aquest model suposa que els electrons dels àtoms només poden estar en certs estats o nivells energètics en els quals mantenen una energia fixa i determinada. L'electró ocupa un determinat esglaó d'energia en l'àtom. Bohr pensava que aquests nivells d'energia...

BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES

L'Aigua

• L'aigua és una biomolècula composta.
• L'aigua es troba a tots els llocs de la cèl·lula i constitueix el medi ambient per al desenvolupament de la vida.
• La molècula d'aigua té caràcter dipolar permanent. Aquesta es forma quan dos àtoms d'hidrogen comparteixen els seus electrons respectius amb dos electrons lliures d'un àtom d'oxigen, i es formen dos enllaços covalents.
• Les molècules d'aigua s'uneixen mitjançant un pont d'hidrogen. Aquests ponts es poden formar entre altres molècules i fins i tot dins d'una mateixa molècula, sempre que un oxigen o nitrogen electronegatiu entri en contacte amb un hidrogen unit de forma covalent a un altre àtom electronegatiu.

Propietats de l'Aigua

• Punt d'ebullició (Termoregulació)

La Llei de Coulomb

Coulomb va ser el primer a intentar explicar els fenòmens elèctrics d'una manera quantitativa. Va mesurar amb una balança de torsió la força que exerceix una esfera fixa sobre una altra de mòbil, ambdues carregades.

La força atractiva o repulsiva de dues càrregues elèctriques puntuals és directament proporcional al producte d'aquestes i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.

Estructura de l'àtom

L'àtom conté partícules materials subatòmiques. Algunes d'aquestes partícules (electrons) tenen càrrega elèctrica negativa i massa. Cada electró té una càrrega elèctrica elemental. La resta de l'àtom, on es concentra la major part de la massa, presenta càrrega positiva.

Com que l'àtom...

Unitat 3: Els àtoms i les seves funcions

1. Models atòmics

Els models atòmics tenen el seu origen a l'Antiga Grècia. Demòcrit va plantejar que la matèria no és contínua, sinó que està formada per partícules anomenades àtoms (que en grec significa indivisibles).

1. Primer model atòmic: Dalton (1803)

• La matèria està formada per partícules indivisibles: àtoms.
• Tots els àtoms d'un element són idèntics en massa i propietats.
• Els àtoms de diferents elements són diferents en massa i propietats.
• Els àtoms dels diferents elements s'uneixen entre ells per formar compostos en relacions de nombres senzills.

Nota: Dalton va cometre un error, ja que els àtoms no són indivisibles.

2. Segon model atòmic: Thomson (Model del pastís de panses)

Evolució Històrica dels Models Atòmics

Thomson (1897): Descobriment de l'Electró

Descobriment de l'electró, partícula amb càrrega negativa. S'imaginava l'àtom com una esfera carregada positivament amb els electrons col·locats a la seva superfície per aconseguir que l'àtom fos neutre.

1906: Descobriment del Protó

Descobriment del protó, partícula amb càrrega positiva.

Rutherford (1911): Model Nuclear

L'àtom està format pel nucli, on es concentra la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom, i l'escorça, on es troben els electrons girant en òrbites circulars.

Bohr (1913): Quantificació de les Òrbites

Va completar el model de Rutherford. Els electrons giren en òrbites circulars al voltant del nucli. Aquestes òrbites...

L'enllaç metàl·lic

Els àtoms dels metalls tendeixen a cedir electrons per completar l'octet de manera que tots formen ions positius. L'enllaç metàl·lic es produeix quan els ions positius d'un metall comparteixen un núvol d'electrons. (Els núvols es formen quan els ions es disposen ordenadament en els nusos d'una xarxa i tots comparteixen els electrons cedits).

Característiques dels metalls

• Són sòlids a temperatura ambient, tret del mercuri.
• Són bons conductors de la calor i l'electricitat.
• Són mal·leables (es poden deformar en làmines) i dúctils (es poden transformar en fils).
• Tenen lluïssor metàl·lica.

L'enllaç iònic

D'acord amb la regla de l'octet, molts àtoms tendeixen a guanyar o perdre electrons per adquirir més estabilitat....

Substàncies pures i mescles

Substància pura: Està formada per una sola substància. Hi ha dos tipus: els elements (com el ferro o l'oxigen) i els compostos (com l'aigua o el diòxid de carboni).

Mescla: El sistema material està format per més d'una substància pura.

Sistemes homogenis i heterogenis

Sistemes homogenis: A simple vista o amb l'ajuda d'un microscopi òptic semblen estar formats per un sol component, és a dir, tenen un aspecte uniforme (substàncies pures, dissolucions i col·loides).

Sistemes heterogenis: Són mescles de diferents components que poden distingir-se a simple vista o amb l'ajuda d'un microscopi (mescles heterogènies i col·loides).

La concentració i la solubilitat

La concentració expressa la proporció en què es...

1. Característiques generals

• Administració: S'apliquen sobre la pell i mucoses (nasal, òtica, vaginal, rectal, etc.).
• Objectius:
  • Acció local.
  • Penetració cutània.
  • Efecte emol·lient o protector.
• Components:
  • Principis actius (PA): Un o més components.
  • Base: Porta el PA i pot protegir, hidratar o segellar.
  • Excipients: Aporten estabilitat i permeten la formació de la forma farmacèutica.

Exemple de càlcul: 50 g de preparació × 100% / 92%.

2. Tipus de formes semisòlides

Pomades

• Fase única; poden incorporar sòlids o líquids.
• Tipus:
  • Hidròfobes: Base amb substàncies grasses que poden incorporar petites quantitats d'aigua (vaselina, parafina, olis vegetals, greixos animals, ceres).
  • Emulsionables amb aigua: Similars a les anteriors, però amb emulgents