Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Secundària

A continuació, es presenta una llista exhaustiva dels elements químics, amb el seu símbol i nom corresponent en català. Aquesta compilació és fonamental per a l'estudi de la química i la comprensió de la taula periòdica.

• H - Hidrogen
• He - Heli
• Li - Liti
• Be - Beril·li
• B - Bor
• C - Carboni
• N - Nitrogen
• O - Oxigen
• F - Fluor
• Ne - Neó
• Na - Sodi
• Mg - Magnesi
• Al - Alumini
• Si - Silici
• P - Fòsfor
• S - Sofre
• Cl - Clor
• Ar - Argó
• K - Potassi
• Ca - Calci
• Sc - Escandi
• Ti - Titani
• Cr - Crom
• Mn - Manganès
• Fe - Ferro
• Co - Cobalt
• Ni - Níquel
• Cu - Coure
• Zn - Zinc
• Ga - Gal·li
• As - Arsènic
• Se - Seleni
• Br - Brom
• Kr - Criptó
• Rb - Rubidi
• Sr - Estronci
• Mo - Molibdè
• Ag - Plata
• Cd - Cadmi
• Sn - Estany
• Sb - Antimoni
• Te - Tel·luri
• I - Iode
• Xe - Xenó
• Cs - Cesi
• Ba - Bari
• La - Lantà
• Os - Osmi
• Pt - Platí
• Au

L'aigua, molècula polar

L'aigua és un compost constituït per molècules formades per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen, units covalentment.

La molècula d'aigua és un dipol elèctric. L'oxigen atreu amb més força que l'hidrogen els electrons compartits en els enllaços covalents. Els electrons es tendeixen a situar a prop de l'oxigen, que esdevé un pol elèctric negatiu (-) i lluny dels àtoms d'hidrogen, que conformen un pol elèctric positiu (+).

La naturalesa polar de les molècules d'aigua explica moltes de les seves propietats.

Ponts d'hidrogen

En estat líquid, les molècules d'aigua estableixen una xarxa d'enllaços entre elles que anomenem ponts d'hidrogen. Aquests enllaços són conseqüència de la naturalesa polar de l'aigua:...

Tipus d'Enllaços Químics i les seves Propietats

Enllaç Iònic (Metall + No Metall)

Té lloc entre àtoms d'un metall que formen ions positius (cations) i àtoms d'un no metall que formen ions negatius (anions). S'atrauen entre si perquè tenen càrregues oposades.

Són molt estables perquè la seva estructura cristal·lina és molt difícil de trencar. Posseeixen les següents propietats:

• Són sòlids a temperatura ambient i tenen punts de fusió elevats.
• Són durs.
• Són solubles a l'aigua i en altres substàncies iòniques.
• En estat sòlid no són conductors de l'electricitat. Fossos o dissolts sí que són conductors.

Per què s'uneixen els àtoms?

Dos o més àtoms es poden unir si l'energia del sistema és menor quan estan units que quan estan...

Mescles Homogènies i Heterogènies

Les mescles homogènies són aquelles formades per dos o més components i que no poden distingir-se de forma visual (alcohol i aigua, alcohol i sal). Les mescles heterogènies són aquelles formades per dos o més components i en les quals poden distingir-se visualment els components que les formen (oli i aigua, arena i sal).

Substàncies Pures

Una substància pura és aquella en què, sigui quin sigui el seu estat d’agregació, les seves propietats físiques i químiques són característiques de la mateixa i permeten diferenciar-la d’altres substàncies (sal, el sucre, l’aigua, l’oxigen...).

Elements i Compostos Químics

Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en altres...

1. La matèria està formada per àtoms que són partícules esfèriques, discretes, diminutes, i indivisibles

 2. Tots els àtoms d'un mateix element són idèntics, tenen la mateixa mida, massa i propietats químiques

3. Els àtoms d'un element són diferents als àtoms de tots els altres elements.

4. Els compostos es formen en combinar els àtoms de dos o més elements en proporcions fixes i senzilles

5. En una reacció química els àtoms es combinen, i així unes substàncies es transformen en altres diferents

- Àtom: és la partícula més petita d'un element que conserva les seves propietats.

- Compost: combinació d'elements en una relació numèrica senzilla.

- 3. Els grups 1,2 i del 13 al 17 s’anomenen grups principals. I del 3 al 12...

Fórmules de Funcions Matemàtiques

Descobriment de l'Electró

Descobriment de l'electró: Càtode (negatiu) + Raig catòdic (format per partícules amb càrrega elèctrica negativa).

Taula de Partícules Subatòmiques

Models Atòmics

Model de Thompson

Model de Thompson: "Pastís de panses" - Làmina d'or. En un bloc de Pb es va col·locar urani que produïa raigs alfa. Els raigs arribaven a la làmina d'or. La majoria...

Enllaç químic: diferents classes de forces que mantenen units els àtoms en les substàncies

Els elements busquen la màxima estabilitat al nivell energètic més baix possible per omplir la regla de l'octet.

Enllaç iònic i enllaç metàl·lic

Els enllaços iònics i metàl·lics són tipus d'enllaços entre àtoms d'elements diferents o del mateix tipus.

Enllaç covalent entre àtoms

Enllaç covalent entre àtoms, en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons.

Enllaços intermoleculars: forces de Van der Waals i ponts d'hidrogen

Les molècules s'uneixen mitjançant enllaços intermoleculars, com les forces de Van der Waals i els ponts d'hidrogen.

Enllaç iònic

L'enllaç iònic és el resultat de les forces electrostàtiques entre...

Elements Químics: Classificació i Valències

Elements No Metàl·lics

Els elements no metàl·lics inclouen:

• Heli (He)
• Neó (Ne)
• Argó (Ar)
• Criptó (Kr)
• Xenó (Xe)
• Radó (Rn)
• Fluor (F)
• Clor (Cl)
• Brom (Br)
• Iode (I)
• Astat (At)
• Oxigen (O)
• Sofre (S)
• Seleni (Se)
• Tel·luri (Te)
• Arsènic (As)
• Fòsfor (P)
• Nitrogen (N)
• Carboni (C)
• Silici (Si)
• Bor (B)

Elements Metàl·lics

Els elements metàl·lics inclouen:

• Hidrogen
• Liti (Li)
• Sodi (Na)
• Potassi (K)
• Rubidi (Rb)
• Cesi (Cs)
• Franci (Fr)
• Beril·li (Be)
• Magnesi (Mg)
• Calci (Ca)
• Estronci (Sr)
• Bari (Ba)
• Radi (Ra)
• Escandi (Sc)
• Titani (Ti)
• Vanadi (V)
• Crom (Cr)
• Manganès (Mn)
• Ferro (Fe)
• Cobalt (Co)
• Níquel (Ni)
• Coure (Cu)
• Zinc (Zn)
• Gal·li (Ga)
• Germani (Ge)
• Plata (Ag)
• Cadmi (Cd)
• Platí (Pt)
• Or (Au)
• Mercuri (Hg)
• Metà (CH4)

Valències dels Elements

• Grup 1: Li, Na, K, Rb,

Evolució del Model Atòmic

Les primeres idees sobre la composició de la matèria es remunten a Demòcrit i Leucip, que postulaven que la matèria estava formada per àtoms indivisibles. Més tard, Aristòtil va proposar que la matèria estava composta per aigua, terra, foc i aire.

Segle XIX: Dalton i la Revolució Atòmica

Al segle XIX, John Dalton va revifar la teoria atòmica, proposant que els àtoms eren indivisibles. Inicialment, va plantejar que cada àtom d'un element tenia la mateixa massa i propietats. Posteriorment, va rectificar, afirmant que àtoms diferents d'un mateix element podien tenir masses i propietats diferents. La unió d'àtoms donava lloc a compostos, amb masses i propietats definides.

Principis del Segle XX: Thompson,