Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

La duda metódica en Descartes

La duda era una herramienta o método que utilizaba Descartes para entender y aplicar el escepticismo. El objetivo de la duda metódica es encontrar verdades absolutamente ciertas sobre las cuales no sea posible dudar en absoluto. Por lo que la búsqueda del conocimiento verdadero es la llamada duda metódica. Para comenzar, el primer paso debe ser dudar de todo lo que creemos y rechazar inicialmente todo aquello de lo que sea posible dudar. Este primer paso se denomina duda metódica, que se definiría con la frase: «no admitir jamás ninguna cosa como verdadera en tanto no la conociese con evidencia».

Los tres motivos de la duda cartesiana

Descartes tiene tres motivos de duda principales:

1. Duda sobre la fiabilidad

Models organitzatius i gestió de la tecnologia

Organització mecànica

Tasques: rígides i molt especialitzades.

Coordinació: normes i directrius imposades verticalment.

Comunicació: vertical.

Coneixement: centralitzat.

Compromís i lleialtat: cap al superior immediat.

Context ambiental: estable, amb escassa incertesa tecnològica.

Organització orgànica

Tasques: flexibles i definides de forma àmplia.

Coordinació: ajust mutu i cultura comuna.

Comunicació: vertical i horitzontal.

Coneixement: dispers.

Compromís: cap a l'organització i els seus objectius.

Context ambiental: inestable, amb incertesa tecnològica.

Aproximacions a la gestió

Aproximació dinàmica

Sistemes de producció:

• Resolució de problemes
• Coincidència entre tasques i empleats
• Creació

Anàlisi del Text Original

Introducció al Contingut

dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk ghjsdg jksdf jdks fg dfssdfsdfhsdjk...

1. La capa de transport i els seus serveis

La capa de transport es troba entre la capa d'aplicació i la capa de xarxa. Els protocols de la capa de transport proporcionen comunicació lògica entre processos de la capa d'aplicació de hosts diferents i només es troben en els sistemes terminals.

Aquests utilitzen els serveis del protocol IP (no fiable) de la capa de xarxa, però no són independents d'ell. Els serveis dels protocols de transport poden estar limitats als serveis de la capa de xarxa o oferir-ne d'altres que aquesta no ofereix (fiabilitat, seguretat).

A l'aplicació només hi ha un protocol de transport.

La capa de xarxa i la de transport es relacionen mitjançant operacions de multiplexació i demultiplexació, que amplien l'entrega...

Repoblació de les terres conquerides a l'islam

El procés de conquesta anava lligat a la repoblació dels espais guanyats a l'islam. Aquesta repoblació es feia a través de diverses modalitats.

D'una banda, la presura o aprisio tenia lloc entre els segles VIII i XI sobre les terres despoblades de la vall del Miño, del Duero i del Somontano pirinenc. El rei autoritzava l'assentament i la propietat a qui ocupés i conreés la terra. Era un tipus de repoblació promoguda per la noblesa i el clergat, que també va comptar amb el protagonisme de famílies de camperols lliures.

D'altra banda, les cartes de poblament eren promogudes pel rei per a la creació de viles i ciutats en zones despoblades. En aquesta modalitat es concedien privilegis forals...

1. O Neolítico: características e cambios con respecto á época Paleolítica (cambios económicos, sociais e culturais)

A prosa do primeiro terzo do século XX

Entre 1916 e 1936, grazas a un espazo político e cultural impulsado polas Irmandades da Fala e o grupo Nós, a lingua adquire novos ámbitos expresivos.

As editoriais Terra a Nosa, Céltiga, Aborada e Lar publican máis de 70 noveliñas onde se inician os principais narradores da época. Estas narracións propoñen novos modelos temáticos (humor, simbolismo, naturalismo, macabrismo...) que contrastan co costumismo ruralista decimonónico.

O grupo Nós, que recibe o nome da revista que publican desde 1920 ata 1936, consolida e moderniza a prosa galega en todos os seus rexistros (novela, ensaio, discurso, cuento científico...).

Vicente Martínez Risco

Vicente Martínez Risco publica o ensaio Teoría do nacionalismo

Vocabulari i Semàntica

Allo: Bulbo da planta do mesmo nome que se usa como condimento. (denot.) / «Listo coma un allo» = ser moi listo. (connot.)

Asexuado: Que non ten caracterización sexual.

Braña: Terreo enchoupado en auga ou onde nace a auga.

Chan: Superficie que se pisa.

Coñecido: Con quen se ten trato.

Verbs i Accions

Cantar: Emitir coa voz sons melodiosos. (denot.) / Descubrir ou confesar un segredo. (connot.)

Fender: Abrir pola forza dun golpe. Abrir un corpo moi sólido.

Rachar: Abrir tirando de dúas partes. Abrir un corpo menos sólido.

Fauna, Flora i Natura

Cabra: Mamífero doméstico artiodáctilo da familia dos bóvidos. Peixe mariño. (denot.) / «Estar coma unha cabra» = ter pouco xuízo. (connot.)

Carneiro: Ruminante ovino macho...

Lingua i literatura galega: resum de contingut

Unitat 1: Lingua i vocabulari

El fonema, el monema (lexema o morfema), la paraula, l'oració i l'enunciat són unitats de l'anàlisi lingüística.

El galego és una llengua romànica perquè deriva del llatí.

Tipus de paraules segons l'origen

• Paraules patrimonials: han sofert tots els canvis possibles (pèrdua de la l i la n intervocàliques, lunam; sonorització de les consonants sordes, amicum; pl- > ch-, pluvia; ct > it, noctem; conservació de la f- inicial, facere).
• Cultismes: han sofert pocs canvis i s'assemblen bastant a les paraules del llatí.
• Semicultismes: han quedat a mig camí i no han sofert totes les evolucions, perquè van incorporar-se tard.

Elements d'influència externa

• Substrat:

Conceptes bàsics de màrqueting

Estudi de mercat: recopila, elabora i analitza informació sobre l'entorn, la competència, els consumidors i la producció, amb l'objectiu de prendre decisions i satisfer el client.

Fases de la investigació de mercats:

• Definició dels objectius d'investigació (qué i on).
• Disseny del model d'investigació (com).
• Recollida de dades: dades primàries i dades secundàries (anàlisi informativa interna i externa).
• Classificació i estructuració de les dades (procediments estadístics).
• Anàlisi i interpretació de les dades: permet a les empreses decidir intervencions de mercat, dirigir la planificació, establir nous objectius i buscar informació.
• Presentació dels resultats: informe comprensible per als gestors comercials