Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Poesia catalana de postguerra i narrativa de Quim Monzó

Altres llengües estrangeres2,44 KB

Tendències de la poesia catalana (1939-1979)

Aquest període coincideix amb els quaranta anys de la dictadura de Franco fins a la seua mort i presenta dues tendències poètiques rellevants: la poesia simbolista i la realista.

La poesia simbolista

La poesia d'influència simbolista és un moviment d'origen francès que va influir sobre escriptors com ara Josep Carner i Josep Maria López-Picó. Per al simbolisme, la poesia és un instrument de revelació del pensament.

Aquest corrent va evolucionar cap a una poesia:

  • Intel·lectualitzada.
  • Conceptista.
  • Amb un alt grau d'abstracció.

Rebutjaven la poesia tradicional valenciana d'aleshores i van buscar nous camins estètics a través de temes i motius d'abast universal, des d'una posició personal. Els...

Continua llegint "Poesia catalana de postguerra i narrativa de Quim Monzó" »

Poesia romàntica i el teatre de la Renaixença: Àngel Guimerà

Altres llengües estrangeres2,83 KB

Característiques de la poesia romàntica

La poesia romàntica presenta les característiques següents:

  1. Llengua força insegura.
  2. Nostàlgia i desarrelament personal, amb la recerca d'un passat més sòlid i la recuperació de figures heroiques de l'Edat Mitjana.
  3. Tòpics temàtics: les nits de lluna plena, les ruïnes i el misteri que impregna alguns indrets naturals, junt amb amors exaltats i preocupacions religioses.
  4. Estructura: estructura estròfica d'influència clàssica.

Teatre de la Renaixença

Durant la Renaixença es desenvolupen diferents tipus de teatre:

Teatre públic professional

Teatre públic professional: Encara des de 1597 hi havia un local a Barcelona que exercia quasi com a monopoli del teatre públic.

Teatre particular amateur

Teatre

...
Continua llegint "Poesia romàntica i el teatre de la Renaixença: Àngel Guimerà" »

Quim Monzó i la poesia de la postguerra catalana

Altres llengües estrangeres2,57 KB

Quim Monzó

Quim Monzó va nàixer a Barcelona; és un escriptor, traductor i periodista català. Ha publicat un gran nombre de novel·les, contes i articles; ha estat traduït a més de vint idiomes i ha guanyat diversos premis literaris. És un dels autors catalans més populars.

Va començar publicant reportatges als anys setanta i va escriure la seva primera novel·la el 1976 (L'udol del griso al claire de les clavegueres).

Ha col·laborat en diaris com a crític de televisió o com a comentarista; actualment publica diàriament una columna al diari La Vanguardia.

Barreja dos registres: un realista i líric, i un altre fantàstic i grotesc. Té un estil virtuós que li permet jugar amb les paraules. De les seves obres en català hi destaquen:...

Continua llegint "Quim Monzó i la poesia de la postguerra catalana" »

Poesia Trobadoresca: Origen, Amor Cortès i Influència Catalana

Altres llengües estrangeres3,92 KB

La Poesia Trobadoresca: Origen i Context

La poesia trobadoresca apareix com la primera mostra de lírica culta en llengua romànica. Cal tenir en compte que també existia una lírica popular en llengua catalana, transmesa de forma oral entre les classes més senzilles.

Llengua Provençal o Occitana en la Poesia Catalana

La poesia trobadoresca catalana es va escriure majoritàriament en occità per diversos factors:

  • Gran èxit de prestigi: La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit i prestigi arreu d’Europa Occidental i fins i tot a Palestina, on els croats havien fundat els anomenats estats llatins.
  • Proximitat geogràfica: Aquesta proximitat va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans.
...
Continua llegint "Poesia Trobadoresca: Origen, Amor Cortès i Influència Catalana" »

Literatura: De la Prosa Humanística al Barroc i Neoclassicisme

Altres llengües estrangeres3,84 KB

Prosa Humanística i Renaixement

El Renaixement desenvolupa la prosa erudita. La seva influència va donar pas a l'erudisme, que va ser l'intent d'harmonitzar l'ideari humanista amb el cristià. Els humanistes prioritzaren la lectura de la Bíblia i les traduccions.

  • Thomas More: Utopia
  • Juan de Valdés: Diálogo de la lengua

El Barroc (Segle d'Or)

Període comprès entre el Renaixement i el Neoclassicisme. El nou esperit humanístic va provocar la Contrareforma.

Característiques del Barroc

  • Amb Cervantes i Shakespeare, va ser el moment més brillant de la literatura castellana, conegut com a Segle d'Or.
  • El gènere literari es desenvolupa amb efectes dramàtics diversos; el teatre esdevé molt important.
  • La ironia suposa el joc amb les formes que veiem
...
Continua llegint "Literatura: De la Prosa Humanística al Barroc i Neoclassicisme" »

Literatura Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat i Miquel Martí i Pol

Altres llengües estrangeres2,23 KB

La literatura catalana: dels anys 70 a l'actualitat

La producció literària es recupera i trobem una gran diversitat de propostes estètiques; a més, s'inscriu el signe de l'antirealisme i l'experimentalisme narratiu. Apareixen uns escriptors que presenten uns trets comuns:

  • Tots han viscut la postguerra.
  • Són antidogmàtics i separen l'art de la política.
  • Estan molt influenciats pels mitjans de comunicació.
  • Tenen un afany cosmopolita.

És una generació contradictòria, autodidacta, que sovint començà escrivint en castellà. Tenen consciència de la crisi de la novel·la com a gènere, originen noves formes expressives i noves estructures narratives, i tenen preocupacions lingüístiques d'investigació, de creació d'un estil propi i desig...

Continua llegint "Literatura Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat i Miquel Martí i Pol" »

Estatus i vitalitat de les llengües a Europa

Altres llengües estrangeres2,64 KB

Estatus

L'estatus: L'estatus es determina per la posició jurídica, política i social que ocupa una llengua en un territori. En la regulació jurídica hi ha llengües privilegiades que tenen un rang oficial; segons l'estat, s'estableix que han de ser utilitzades en l'administració, l'ensenyament i la justícia. Altres llengües no són utilitzades jurídicament; aquestes són llengües sense regulació i són d'ús privat.

Vitalitat

Vitalitat: La vitalitat lingüística determina el grau de vitalitat d'una llengua. Hi ha diferents situacions segons l'ús social:

  • Llengües normalitzades: s'utilitzen de manera estable en els diferents àmbits socials.
  • Llengües en procés de normalització: aquestes estan en un procés de recuperació d'àmbits
...
Continua llegint "Estatus i vitalitat de les llengües a Europa" »

Àmbits d'Ús Lingüístic i Funcions del Llenguatge

Altres llengües estrangeres3,36 KB

Àmbits d'Ús Lingüístic

Els àmbits d'ús lingüístic són els diferents contextos en què s'utilitza la llengua. Aquests àmbits influeixen en la forma i el significat de la comunicació. Els principals factors que determinen l'àmbit d'ús són:

Context Comunicatiu i Cultural

Tant la situació comunicativa concreta com el context cultural influeixen en els significats i en les formes que adopta la comunicació.

Tema

El contingut i els conceptes que tracten els textos orals o escrits també condicionen el tipus de text que fem servir en cada cas.

Relació entre l'Emissor i el Receptor

La proximitat o la distància, la confiança o el desconeixement, i les relacions jeràrquiques entre emissor i receptor afecten, sobretot, el grau de formalitat...

Continua llegint "Àmbits d'Ús Lingüístic i Funcions del Llenguatge" »

Francesc Eiximenis: Biografia, Lo Crestià i Obra Medieval Catalana

Altres llengües estrangeres2,69 KB

Francesc Eiximenis: Vida i Trajectòria

Biografia (1330-1409)

Francesc Eiximenis, nascut a Girona el 1330, en una família burgesa, es va fer franciscà i estudià teologia.

Durant 25 anys visqué a València, on va començar la carrera d’escriptor i va ser conseller dels jurats de la ciutat. L’any 1408 va ser nomenat patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna. Va morir cap al 1409 a Perpinyà.

Producció Literària i Objectius

L’obra d’Eiximenis, pràcticament tota en romanç, va ser molt extensa, es va estendre per tota Europa i va tindre com a objectiu la instrucció religiosa dels seglars.

La totalitat de la seva obra, sempre amb propòsits moralitzadors i didàctics, destaca per haver sintetitzat la ideologia cristiana medieval.

Anàlisi

...
Continua llegint "Francesc Eiximenis: Biografia, Lo Crestià i Obra Medieval Catalana" »

Glossari de morfologia: lexema, morfema, derivació i composició

Altres llengües estrangeres4,1 KB

Morfologia i formació de paraules

A continuació es presenten definicions i processos bàsics de la morfologia lèxica i gramatical. He corregit l'ortografia i la gramàtica, i he mantingut tot el contingut original reorganitzat amb encapçalaments i llistes per facilitar la lectura.

Monema

Monema: unitat de divisió de la paraula que ens permet estudiar-la des del punt de vista gramatical i lèxic.

Lexema

Lexema: part de la paraula que aporta la significació bàsica i és invariable.

Morfema

Morfema: part variable de la paraula que aporta altres significats (flexió, derivació, etc.).

Derivació

Derivació: procés que crea paraules noves a partir d'una paraula base i uns morfemes, els afixos.

Habilitació

Habilitació: atribueix funcions noves a...

Continua llegint "Glossari de morfologia: lexema, morfema, derivació i composició" »